Ves al contingut principal

CD mort

Avui me n'he adonat que res dura tota la vida. El meu reproductor de CDs que a més és cassette ( sí, ja tinc 40 anys, i què?! ) ha decidit morir-se. Ho ha fet uns 10 dies abans del meu aniversari, amb el qual ja no tinc excusa per comprar-me'n un de nou ( "Vostè pertany a Parc Juràssic, oi?" ) i passar de les modes. No sé fer anar el MP3 que em van regalar ara farà un any, però sé què barat és comprar un disc sencer en format MP3 . Potser he de fer cas al Bob Dylan, quan diu "The times are a-changing", i passar-me a la TDT....
I mentres, què en faig dels cassettes que tant m'ha costat acumular des que tinc 18 anys ? No els vol ningú, els de Càritas tampoc, i a aquest pas, acabaré com en un museu, amb boles de naftalina als narius i tibada com pal d'escombra dins una vitrina. Sí, tu també envelleixes, i a Corporación Dermoestética no et volen com a model.
Tal com diuen els Commodores, "This old world's too funky for me".

Comentaris

  1. Cantireta !!!. no pateixis !!! és alló de: "renovarse o morir". D'aquí a 100 anys si algú els troba es preguntarà que es alló?, per a que servia? etc. i s'en faran un munt de cabòries. Anims ! no et deixis vèncer x un mp3, "cantireta, tu puedes !!!" un petonet.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX