Ves al contingut principal

De Rodriguez amb filosofia

Bé, ara que "l'amo de la casa" se n'ha anat de vacances, hom troba que té més espai, sobretot al llit. Però després dius :
1. L'escalforeta dels peus masculins no la tenen els peus femenins.
2. Fregar la galta contra una que té pèl i rasca és agradable.
3. Qui va a buscar nens ?
4. Una mà amiga per carregar coses voluminoses...sisplau!
5. Quan vull que m'escoltin, he de parlar als pericos.

Només han passat unes hores, que no arriben a 48. Demà faltaran 3 setmanes exactes per a que torni el Jaume, i ja l'enyorem.

Més coses:
L'estupidesa humana no té límits. Parlo dels alumnes, que copien exàmens i quan els enganxes es posen a plorar. O dels que diuen mentides pensant-se que tu NO has estat mai alumne ( hehehe, és bona, aquesta!!) O dels que fan un treball en una llengua que desconeixen, i tenen la barra de dir-te que només els cal imprimir-ho... Quan penso que aquesta gent serà el cap d'una empresa on portaré el cotxe a arreglar, o a tallar-me els cabells, o seran els proveïdors del supermercat on compro cada dia, m'esgarrifo. Diuen que hem de ser autònoms i autosuficients, però també autocomplaents?? Com va dir el que se n'ha anat, " Un per mi i l'altre per jo."

No trobo ningú que em segueixi de l'edat dels que seuen a l'altra banda de la classe. El pensament basat en la relació lliure de les paraules o esdeveniments i després escrit a la pissarra no emociona, ans al contrari : o intimida o enfarfega. La frase que es diu quan algú va més enllà de la realitat i crea móns literaris parodiant els que ja coneixem és "Està flipada, aquesta tia." Si prengués drogues no tindria un pensament tan lúcid ni fóra tant ràpida. Tota mostra d'intel·ligència superior no agrada a la gent mitjana. De vegades hom es troba inferior i d'altres hom es troba a la boca del llop.

M'agrada sentir dir que els nens desfavorits intel·lectualment no dónen feina. Els que són dalt de tot no baixen a veure els que tenen problemes. Gairebé sempre es queixen de petites angúnies inversemblants i tot ho magnifiquen. "Jo, jo, a mi, per a mi, de mi, cap a mi." Em queixo del que tinc ( a casa ) i del que tinc ( a la feina ) i sempre hi ha algú que té més problemes que jo. Curiosament, són remenuts al costat dels meus. Em compraré una lupa ben gran per veure'ls i unes xanques per prendre distància dels meus.

L'autoritat es demostra amb el fer de cada dia. No crido i m'escolten. No pretenc ser graciosa i al final riem tots. No pretenc res, i sovint em sorprenc dels resultats.

No cal creure's aquells que no es creuen a ells mateixos. Sent qui som en treurem més que esforçant-nos per ser qui no som. I no cansa tant... :)

Comentaris

  1. Hola Cantireta , no patiscos més que haviat tornara d'aquestes vacances moreno i ben plantat , fins habiat

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX