S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 22 de novembre de 2008

Comencem per endreçar a casa...

Començo a estar tipa d'atapir la roba a la rentadora per després fer-ho a l'assecadora i a l'estenedor. Se m'acumula la roba ( al llit, a l'estenedor, als cistells de roba bruta, als cistells de roba per plegar, a terra...) i la vaig saltant com si fos un esport olímpic sense medalla al Jocs Olímpics. No té comandament, i jo estic condemnada a endreçar-la si vull trobar mitjons aparellats, roba interior en condicions i samarretes que no se m'empeguin a la pell perquè fa 5 dies que les porto posades. Com s'ho fan els famosos? És clar, tenen armaris immensos on la roba es selecciona per talles, colors, o alfabèticament. Llavors... hi ha algú del seu servei domèstic que viu i dorm al seu vestidor ?

Ahir vaig anar al curs de música que es fa prop de casa. Quanta cultura i jo la més jove... Ningú d'allà ha de menester cangurs per anar-se'n al cinema o a fer un tallat. Parlen de coses que no sabia que abans existien, ric amb els comentaris poca-soltes del professor i m'alegro de ser allà i tenir orelles. Amb quina facilitat el professor parla i se'n riu de nosaltres, els catalans, mentre comenta que l'única música que s'assembla al nostre idioma és la sardana!! Ara entenc perquè tant la sardana com el Cuní em posen nerviosa. Tenen un timbre agut i repetitiu que et fa voler assassinar el televisor o llençar la ràdio per la finestra. Els locutors de programes de sardanes pateixen del mateix mal. Encara no he aconseguit fer-me'n amiga de cap.

Em renyen per no escriure prou. Tal com van les coses, estem escrivint més del que cal i de coses que a ningú importa. Ara mateix recordo què hem escrit per l'inventari del Departament de llengues : una capsa de plàstic, 3 prestatges amb vidres, dos reproductors de cedés, 10 diccionaris de butxaca anglès-català, català-anglès... Qualsevol dia el Departament d'Educació vindrà a casa a fer-m'ho fer a mi : 10 calçotets de la talla 8, uns sostenidors esgomats, 4 samarretes lletges i descolorides, un marit atònit... Inventaris no, sisplau, o començarem dient : un President que no sap parlar català, tres consellers trepes, una sanitat anegada, una educació subliminal i de dretes.

Apa, fins la propera.

diumenge, 16 de novembre de 2008

Vaga i altres coses desagradables.

Bé, la vaga va ser una idea efímera i poc sensata ( estic posseïda per l'esperit del Gran Jefe, no patiu ) i els resultats es veuran d'ací a pocs dies : la majoria dels professors es canviarà de casa, deixarà fills i dona i els embargaran el pis per impagament i a més rebran una notificació per part de l'advocat en què se'ls demana el divorci i la custòdia la tindrà Educació ( i no serà compartida ). A fer punyetes tota la diversitat, els nens amb necessitats educatives especials i altres, i fitxarem de 9 a 2 i de 3 a 6, com a qualsevol fàbrica.
Després hi ha lo de recuperar les hores per anar amb la família a veure com els professionals de la Salut ens donen 5 minuts per entrar, seure, explicar, entendre i marxar de la consulta amb el cap com un timbal i receptes escrites en hebreu antic, com a mínim. Si un hi ha d'anar per un fill amb la salut delicada... podem fer un mènage a trois : la directora, el metge i jo compartirem el piset i les despeses i ens estalviarem les gelosies i les explicacions a destemps. Em poden posar un braçalet que emeti ultrasons només perceptibles per les oïdes finíssimes de la directora... i així no m'escaparé a fer un tallat enlloc d'anar a metge, tal com és preceptiu.

Hi ha coses bones ? Mmm... sí. "Quemar después de leer", que no només és una excel·lent pel·lícula dels Germans Coen, sino que se l'haurien d'aplicar els que han redactat la LOE, així hi hauria més caliu a Educació. "Fem Sant Joan tot l'any!"

Una altra cosa bona. El Màrius Serra escriu sobre el seu fill discapacitat. I altres escriptors o dibuixants ( Gallardo ) que també ho fan. Tres visques per als que "fan visible la invisibilitat", en les paraules molt encertades del Màrius Serra.

En temps de crisi, llegir diaris no resulta car i s'aprèn un munt de coses. Connectar-se a Internet per llegir el diari digital tampoc. Però el tallat burgès no el penso sacrificar.

Bé... demà és dilluns. Amunt i força!!

dissabte, 15 de novembre de 2008

Empipament

Bon dia?
La vaga de docents, a la qual em vaig adscriure, només ha servit per a què se'ns rifessin encara més els de dalt, i els de la concertada ens mirin més per damunt de l'espatlla. Si els que governen volen que els seus fills tinguin una bona educació, perquè no els porten a les públiques, enlloc de fer-ho a les privades ? No entenc això, ni que se'ns triï ( ja ho veureu, ja ) pel nombre d'alumnes aprovats, ni que se'ns destini a zones enlloc d'instituts, ni que tots passem a la Seguridá Sociá, i a més aprovar les opos sigui una batalleta més de les quals presumir davant dels alumnes/amics/néts ? Està aprovada, i no serveix de res continuar.
Demà diré que sóc professora a l'Afganistan. Sota una burka ningú no em reconeixerà.

dimarts, 4 de novembre de 2008

hi torno

Hola!
Tornar no vol dir millorar... M'he llegit un comentari a un altre comentari meu ( sí, estic espessa ) sobre la participació en concursos literaris i la suposada millora en la teva literatura particular... i vès, no em poleixo pel fet de llegir ni la meva autoestima puja com l'espuma. Potser llegint els clàssics ? O potser amb filosofia ( Wittgenstein, Plató, Sòfocles ) me'n sortiré ? Estic pensant en fer una foguera i cremar-ho tot, i a més em lligaré amb cadenes a la televisió per deixar de ser culta d'una vegada i així acabar amb l'erudició d'un cop d'escombra ben donat.
Telecinco, vès que vinc!!
PD. Podria ser que alguns no em tornéssiu a saludar amb aquest cop d'efecte tan dramàtic. A "Ventdelplà" també ho fan i tanmateix té molta seguida. Sospiro...