S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 10 de desembre de 2009

Bach 2



Escolteu i treneu pensaments, després el vostre cervell serà més sensible a la bellesa.

dissabte, 21 de novembre de 2009

Un tenor a la meva vida

80's



petons, sexe per primera i no pas última vegada, pubs i bona música, fila darrera del cinema a xuclar-se els morros mútuament, Uni, casa dels pares, England forever, Esther, nòvios varios, Michael jackson encara viu i negre, Reagan, cabell crepat, colors vius a la roba, madonna que apuntava alt, guerra de les malvines, pòsters, viatge fi uni, cau el mur de berlin, alliberen el mandela, m'emborratxo per 1ª vegada, la peseta estava viva i cuejant, gastava 2 talles menys i 2 diòptries menys, tenia 20 anys menys que ara, el Serrat també cantava això, la Trinca era guai i legal, les mamaxixo, la Carrà a la tele, el Retorn de Brideshead a TV3, la nit dels ignorants, el nostre Simca 1500, unes càries de menys, els Police cantaven "Every breath you take", jo sabia dir t'estimo en suec i la sueca amb qui parlava en anglès reia, "Yo también" faig anar condó, escric pels colzes, toco la flauta, 23-F, vaga general del 20-J, aprenem a fer anar l'ordinador en llenguatge binari i els caixers automàtics, els mòbils pesen una tona i mitja, l'alaska encara no tenia les tetes enormes, Radio futura, aprenia alemany i no me'n sortia, descobreixo el ska, "Sue Ellen, ets un pendó", El cotxe fantàstic, la bruja avería, la sensación de vivir...
"NEvermore" a la foto de final de la uni.

Vaig créixer als 80, es nota??

Calés i misèria



Fa uns dies que quan em miro el moneder encara hi ha alguna cosa, un trist bitllet de 5€ o fins i tot un de 10€... I penso, com és que allà al País Ranci la vida era tan cara, i els cafès fets per un mateix, sense compliments i sense davantal, valien 0,70€? I han tancat la Fonda, la Mare del Silenci i del Risotto, del Pastís de Peix i del de Verdures, la Fôrmula Desestressant dels Dijous-Paella i dels Claustres Eterrrrns AMEN? Perquè rentar el cotxe costa 4 € i no em renten els baixos i encara me l'he d'aixugar jo si bui que quedi net i polit?
Perquè la Justícia és guenya i guerxa amb segons qui i cega del tot amb segons qui ? Perquè costen 70€ unes sabates i un euro lo dels xinos, si, com diu una alumna meva, "se t'ha espatllat abans de sortir de la botiga"? Ai, fer una vora costa set euros, i rebentar un col·legi una nit per endur-se els ordinadors que paga l'AMPA i el Maragall-Tot s'ho val? Qu'en fan dels expedients acadèmics? Se'ls venen als pirates ucraïnesos ? Els reinstal·len als ordinadors amb tot aprovat i aixins el Departament se'n congratula i ens apuja el sou perquè som competents i bones persones ?
Perquè ens donen 1/5 part d'una jornada laboral, només dient bondia ja n'has gastat una part de la jornada!! Perquè diuen que als autònoms els donaran ajudes i no les veuran si encara estan vius fins el 2011? Als jutjats hi ha molt gent per impagats de lloguer i d'hipoteques i de pensions a les exparelles, i per la crisi el Sabina fa cançons i la gent crida a casa seva i pega als nens i a les dones??

I mentre jo faig rimes fines prò no cobro ni'm feliciten..."malos tiempos para la lírica", ja ho deien. Diuen que amb 3 frases volen una pàgina sencera, "algo corto pero no muy largo". Un rotllo de paper de WC tallat per on vulguis, xata, amb les rimes de Bécquer i les dels cantants actuals espanyols barreixades també servirá.
"Qué bonito, tía, me ha emocionado un montón, es que es muy fuerte lo que escribes,tía, ay, qué bonito!"

Margarides per als porcs, i els euros al carall, a veure si tornarem a la PESETA (
tot lo que puja tartodora baixa...)

dissabte, 31 d’octubre de 2009

Adéu, Lorena



RECOMPTE

És una ironia, oi?
Un àtom desprès d'una llista,
o un glòbul descomptat per la pressa,
una preposició canviada de lloc,
AMB en lloc de SENSE.

Escriurem els noms i els verbs a les ungles
dels metges i a les portes dels quiròfans,
i sense màscara respirarem
els oxígens que donen vida als nostres.
No pentinarem les nines,
ni els calbs seran rebutjats
per emmirallar-se en els raspalls.

Vindré a veure't, enduta pel vent,
fràgil i lluent de cor,
i et preguntaré pel món de dins,
aquell tan nostre, el de les dones grans:
les mares, les àvies, les perruqueres.
Només aprendrem que el ser és ara i
aquí, mentre t'abraço
i t'acomiado dins meu,
amb la xocolata i el sucre
de la nostra coneixença tan breu.

Fes-me bona, millor, excel·lent.
I escriu-nos amb sang, sobretot.

Montserrat Aloy i Roca
31 d'octubre del 2009

dimecres, 14 d’octubre de 2009

Sting of love



ADORE ME, PLEASE

Fan me with words,
flutter me intensely,
spare no herbs,
mustard or cherries.

Salvage your lawn,
ease me at large,
ryhme me 'til dawn,
with no money charge.

Cherish my hands,
sing below my chin,
sweep me off my feet,
erase all of my sins.

Talk about me,
motion your wit,
we'll bathe in ease...
make me a myth.

I long for the forbidden fruit, I kiss the thorns upon my side, drink from lemon drops...

dijous, 8 d’octubre de 2009

Karajan és Déu i Mahler és gran



No tinc paraules...cada cop que el sento ploro de l'emoció que em sacsa des del cap als peus.

Amor i Björk


El meu cavaller torna a la càrrega. Deu ser per treure'm de la misèria en què havia viscut fins ara, sense il·lusió als ulls ni rialles a la boca. Hom creu que la vida hauria de ser sempre plena de significat i llum, una vida en què tot el que fessis tingués un principi, un desenvolupament i una fi, com una mena de Parenostre agnòstic en què s'hi sumés la intenció i el resultat. Doncs bé, l'amor cap a moltes persones que hom sent ni té cap ni peus i sovint és farcit de cotó fluix o de sorra, i ni omple ni buida ni et deixa per un altre. Björk em produeix el mateix : no em trobo millor, però pitjor tampoc, la qual cosa és molt favorable en mi. El meu cavaller s'esforça per trobar un pont teixit de paraules que ens faci més fàcil el dia a dia, em trena poemes i em lliga frases amables. Em direu que sóc una bleda, però és necessari un personatge com ell per escriure cada dia, no la llista d'anar a comprar ni la carta al banc queixant-vos dels interessos salvatges, sinó escriure per viure, per comunicar, per emocionar i per trascendir.
I així estic, escrivint poemes de boda per als que, reclamant l'atenció de la Musa, aquesta se'ls rifa amb excuses poc creïbles o amb viatges a llocs exòtics en companyia de Déus i Deesses. Ai, el Parnàs!! Quants impresentables hi viuen!! En llocs accessibles hi ha frases i textos per a l'amor. No us diré que alguns fan enrojolar al més prosaic ( la paraula amor repetida fins la sacietat ) i d'altres, escrits per gent que es dedica /-cava (RIP ) a la literatura, sublims. Hi ha molt gandul porai, no? O hi ha molt que creu que més enllà del Marca lo altre ja és de Nobel de Literatura? Miro de fer poemes personalitzats, amb metàfores adients a cadascú, amb figures retòriques trobades i meditades. Miro de fer que la meva feina emocioni la núvia o el nuvi i permeti pensar als convidats que les paraules ben buscades ajuden a fer els camins més lleugers.
I ara us deixaré amb la Björk, que és la Musa del tema d'avui. A reveure.

dissabte, 12 de setembre de 2009

Muse


I això és el que li agrada al meu fill, a tot volum, balla assegut amb una rialla d'orella a orella!!
"Supermassive black hole". Ens encanta!! Una estona de cada manera, oi?

Epilèpsia ( = interrupció )



L'epilèpsia del meu fill, que és un parèntesi, una emoció sense vores, sense coneixement ni fi, sense pare ni mare, un amor cap al no-res que no genera res, ni buit, ni buida res. Un moment concèntric, emocionalment torbador, en què coets despeguen cap a la Terra, en què cometre l'acte d'estimar és necessari tot i l'absoluta incertesa del camí i qui s'espera al final. Una convulsió, una interrupció del jo, una llàgrima per a qui ho sent. Un acte tan sensible com aquesta meravellosa veu i aquesta cançó. Espero que us agradi, a mi em torba i em fa somriure alhora.

dimecres, 9 de setembre de 2009

Qua...qua...quaranta! ( i bec )





Ja he passat de la vintena, i en sumo dos. Vull dir que si sumo ( paraula japonesa, ep!, no suc en castellà ) vint-i-un i vint-i-un tinc el númru que ara penseu. Sí, vès, sóc gran, i què ?
ca.wikipedia.org/wiki/Edat_antiga
Més n'és aquesta i dingú se'n queixa, més que re perquè se va inventar el foc i el ferro i tot aixòs, i la roda, i la cera de depilar, i guaita quina fila que fem, sense pèl sota les aixelles quan nem an senyá el cos ( del delicte, en el meu cas ) a la piscina. Dons això, que l'edat antiga s'ha de reinvindicar, perquè els Neandertals no eren guapos però sí homes, i gràcies a ells som aquí. Visca l'edat de ferro !!
Més coses. Lo meu cavaller m'ha escrit, i estic encara enredada entre les seves rimes i els moments que descriu, que curiosament compartim. Devem ser molt romàntics, doncs per això us penjo aquesta cançó tan bonica


que parla de cantar a tothora. M'estic tornant bleda, fleuma, pàmfila, col·liflor, enciamet, rave, Paula... Sí, prò a vosaltres no us escriuen coses tan guais com a mi, nena, kà fooooooort, tiaaaaa!!, és qués molt fort el que em passa, tiaaaa!...

I ja he començat a la fenya, i déunidó de la fenya que tinc. Només que vulgui ( Subjuntiu del verb voler, o volguer per aquestes contrades ) corregir totes les faltes, tinc fenya per estona. A la cunya també, tard o d'hora he de fer el sopar per la tropa. M'agrada la fenya, la gent és agradable i podré aprendre a escriure sense faltes. Y en la lengua del estado, además, que mola mazo!!

Stic sverada!! Stic namorada, stic com un llum!!

dilluns, 17 d’agost de 2009

Bernstein!!



Quina passada!! SABORRRRR!! Si heu vist i escoltat el "West side story", el musical que encara em té el cor robat, us agradarà molt.
Tinc nenes a sopar, i això no ajuda a escriure!!

dijous, 13 d’agost de 2009

Winter song, el video

Metro Station

Bach - Manel Camp



Escolto Bach amb els pianos del Manel Camp i la Ludovica Mosca, i sabeu què? Em sento tan viva i tan desperta que tinc calfreds per haver estat desvetllada al món amb tanta alegria. Toquen tant i tant bé, i Bach és tan Il·luminador, que tothom hauria de tenir un altar a casa seva amb la foto del geni de Leipzig i alguna de les seves obres al costat, i resar-li un parenostre per mantenir clara la ment i obert l'esperit a tot el que és humà.

Parlant d'humans, i eixerits, ahir vaig saludar-ne un especimen a l'oficina de Correus de Cervera. És veritat, els adolescents creixen i es converteixen en éssers vius adults i responsables. I alguns, a més, tenen el do de tornar-se guapos amb els anys. Això vol dir que als 40 hauran de menester guardaspatlles per prevenir-los de gent com jo, que se'ls voldrà menjar a petons o amb pàmtomata. Neu a Correus, i voreu com el que dic és viritat. Per sert, que al Setembre se'n va a la capital de la boira a estudiar ( ? ) Enginyeria. Per molts anys, xiquet, i que els teus ulls continuïn igual de brillants com ahir al migdia.

El meu plançonet s'està a la sala de música-llibres-televisió i escolta aquesta música. La història diu que J.S. Bach va composar aquesta peça perquè el seu germà Johan Jakob se n'anava a fer d'oboista a l'exèrcit del rei de Suècia i el prevenia de tot el que li podria passar, a més d'enyorar-lo molt, i finalment rebre una carta seva des de Suècia. Això es diu "Capriccio sopra la lontananza del seu fratello dilettissimo".

El meu cavaller dels estats d'ànim no m'escriu. S'haurà enfadat per alguna cosa ? Divendres anem a Lleida a passejar pel Carrer Major, i la imaginació no m'acompanya. Fa calor, i només penso en migdiades, gelats i piscines... Ja diuen que la desgràcia afila l'enginy i la ploma, però amb pagar la hipoteca cada mes em dono per desgraciada amb salut òptima durant els propers 23 anys...

divendres, 7 d’agost de 2009

Bellesa.




http://myplay.com/videos/sara-bareilles/winter-song-with-ingrid-michaelson?locale=US

Una artista que es diu Sara Bareilles, que té un video molt bonic anomenat "Love song", ha fet aquesta delícia de cançó amb l'altra xicota. Deixeu-vos endur per la bellesa de la música i les imatges, no us en penedireu.
I mentres, el meu poema sobre el meu cavaller dels estats, que m'inspira coses com aquesta:

MISS, ME

What is it that I miss,
if I by touch the keyboard
provides no extra tips but plastic 1nes?
Lesser blind looks
with whiter glasses,
the shortest of glances provides
the greatest of wisdoms and w(h)in(e)s.

Behind the lines and
tween the eyes,
where remorse bites the last
and memories cast
iron on deep holes in empty lives.

I know what I long for:
another body,
others' voices,
someone else's vices.

Outgrow the root of wine,
pour it over my grapes,
this is the Cabernet of me.
Toast to each other.

dissabte, 1 d’agost de 2009

Namorament Internetil

http://www.goear.com/listen.php?v=7406823



Entre línies, perquè als ulls no pot ser...

dijous, 30 de juliol de 2009

Llullu in memòriam



LLULLU, FILÒSOF

Per a tots els quiets,
els que miren el cel esperant
tempesta o miracles,
els que són budistes d'e(s)mena
o escèptics de condició;
per als que callen i pensen
i no filosofen, ans indiquen
el camí:" Amunt!, més enllà!";
per als que es belluguen in-quiets
i desperten a la vida a tots
els que corren sense sentit,
per als que en cadira senten
més càtedra que els catedràtics
sobre el viure i el VEURE o beure
de cada moment...
per als Llullus que ja no hi són
i als que encara podem abraçar,
CORREU!,
aneu al cel i pregunteu
" I tu, qui ets?"
a l'arribar.

dilluns, 20 de juliol de 2009

Pols...


És viritat, escriure sabent que t'han de llegir fa vinir coïssor a l'engonal. Hu reinvindico, no hi ha res com sentir-se estimat/necessitat/llegit. M'agrada la literatura mig sex-timental, mig romàntica, aquella que es llegeix entre línies i que et fa somriure perquè té viritat i mentida alhora. La que et diu "Ep! Altantu!" i la que diu "Sí, fes-me riure, que aixís mos divertim!"

Més coses. Me'n vaig anar del costat de Nostresinyó com si no hi hagués estat mai : com l'Esprit Sant, que diuen que hi és prò ningú l'ha vist mai. Me vai tornar invisible de cop i volta, i me'n vai aprofitar: vaig fer una butifarra aixíns de grossa ( ) a la secre de Nostresinyó per la seva inestimable simpatia i apreci cap a la meva persona. Però com que sóc bona xiqueta, després vam anar a dinar amb les femelles més properes a mi, que per alguna cosa les dones ens sabem avenir per criticar altres dones. No vam tancar el restorán, prò casi, perquè vam fer un cafè molt llarg. No'm sap greu anar-me'n, la pudor de pollastre bullit fa prosperar la ciutat, encara que a mi només m'augmenta la malallet i la cara de prunes agres. He escrit molts poemes, que els posaré aquí aixins que en tinga ganes.

Hi ha un Déu, i es diu Karajan. Nostresinyó, al seu costat, només és un aprenent de becari. Visca Mahler, Brahms i Beethoven, i que descataloguin aviat el Caspocalipsi de Nostresinyó per cremar-lo a les fogueres i els focaterres de cadascú, com se feia amb les bruixes i les palmes beneïdes de l'any anterior. Jo només tinc un Déu veritable, LA MÚSICA, i tot lo altre és molt siroll per no ré-

Ah, aquest any programen els Quadres per una Exposició, el Hary János, la 4ª de Bruckner i la 3ª de Beethoven, tots a la capital, Lleida. Algú sap fer vudú per ressuscitar el Karajan?

Bé, la Caballé va cantar al poble de "whiz,one,a", i els romans de casa bona s'hi van aplegar per estarrufar-s'hi. Ja n'he tingut prou de curves i plomes. Me quedo a casa, i com a molt aniré a la platja a vore carn a la brasa.

Visca Lizst!

dimecres, 15 de juliol de 2009

Re...baixes? Prò no d'hipoteques


Wola a tothom. Doncs sí, encara tinc admirador fervent que escriu coses com les que ja heu vist. Ai..! L'altre dia la costella em deia : "Jo també penso en tu cada moment, i ja m'agradaria a mi escriure com ho fa ell!" O sigui, que em dediqui poesia inflamada i carregada de tòpics però ben rimada m'hauria de fer pujar la moral. Deixem-ho aquí, perquè vaig tenir un escrúpol i el vaig enviar a la Conxinxina, sabent que és totalment impossible que vingui a veure'm. M'agrada molt, però, sentir-me necessitada i fins a segons quin punt, desitjada. Perquè, estimats lectors, sabem que som necessitats quan tenim una mena d'urgència física d'estar amb l'altre i olorar-lo i sentir-li la veu ? Això és físic. I en aquest ordre de coses estem, que dubto entre escriure amb passió o amb literatura, i crec que totes dues van cap al mateix lloc : l'entrecuix. Ai...!

I sí, també hi ha rebaixes!! De les del 70% encara no n'he trobat, del que jo uso. Però no vaid despullada, ep, que encara hi ha dignitat. He trobat una marca genial de roba que fa coses modernes i ben tallades. Es diu www.pausecafe.fr. Una altra que és molt interessant és www.fredsabatier.com .No són barates, però el disseny és tan original que val la pena rascar-se la butxaca i comprar-se coses que siguin boniques i ben fetes, et sents més guapa.

I altra notícia, me'n vaig de vacances dimecres dia 22 amb el plançonet femella a l'Hongria! Apa, us deixo amb aquesta foto tan original i famosa... Fins que em torni la inspiració...

diumenge, 28 de juny de 2009

Potser és per això


COWGIRL, MAYBE

Across the hands that touch
the sultry beds, beside the rocks
which carve the endless suffering
of sand and sun and sunset,
before heartaches were in ink...we'll leave
these plains and conquer the valleys,
and milk the golden calves of prosperity
then let them free.

I'll have short-sighted views of you,
close enough to enlighten the flaws
and magnify the small writing
on your age. I won't let you down
nor will our might be lost
to forget the seconds inside our minutes.

We'll be the happiest of lovers,
ours will the best-known of kingdoms be,
because we'll have both sides of life
and wisdom, hand by hand at each sigh,
like a needle and a thread meet
to sew inside sunlit, tanned hay barns.

La passió és perillosa, la literària encara més.

Tinc un admirador...
















YOU



What would my life be without you?
How could I survive each day,
With courage and strength to pursue
The dreams found along my way?

The flowers would not be as bright,
That bloom on the earth each spring.
The sun wouldn't send out its' light,
And birds would refuse to sing.

Without you, all hope would be gone.
Each day would be filled with strife.
And I would be left here alone -
A lost, wretched, broken life.

But now that I've found you, I see
A love that will never part.
And I am a slave who is free -
For you now possess my heart.


Sí, està molt bé ser admirat, però no et deixa dormir ni pensar gaire, i sé a qui estimo, que és el mateix amb qui em llevo cada matí. Però escriu bé, i això ens serveix d'alicient poètic... o no.

dissabte, 6 de juny de 2009

S'ha acabat el bròquil!!




I queda un descans, de dormir bé i ná al lavabo sense suor ni presses, i poder enviar tothom a .... Pernambuco!!

Ai, quina pèrdua de bloc, sense Nostresinyó... M'hauré de buscar un altre ídol, com el Miguel Bosé o el Buenafuente, ol Pablo Motos, que està com el seu cognom indica...

diumenge, 17 de maig de 2009

Kings of Leon i líbido perillosa




Tresmil hurres per en Caleb Followill, tio bueno allà on n'hi hagi. I visca la lubricació de l'enginy i de l'origen del món ( busqueu el quadre al Museu del Louvre, apa ) per la vida quotidiana!! El vidio que se diu S... on fire és tremendo, dóna idees, t'agafen calentures, calfreds i t'has de prendre camamilles per fer baixar l'emoció. Ai, on són els tios bons quan en necessites un per penjar-lo amb xinxetes al capçal del llit, vora l'Anunciació de Botticelli ( que és maco, prò un tio bo és un tio bo aquí i a les Amèriques!)

Més coses. Hem superat l'etapa del Purgatori gastronòmic i hem aterrat suaument i sense ensurts al Cel de
´déjese llevar por el menú
que no saps què triar. Allà on purgàvem les penes dels queixals i la saliva, sempre deien el mateix: amanida i paella, amanida i macarrons, gambes saltejades/ ale hop! i amanida... Tenia la mateixa conversa que la secre de Nostresinyó, que té el verd pujat. El de la botella/ampolla/butllofa-al-meu-cervell i el primaveral. Fins i tot se li declaren els emmagatzemadors d'hormones en versos alexandrins! Jo crec que és per excès de verd que la gent no la veu madura. Digueu-me síndria o poma o tomàquet, qualsevol cosa (amb) què (us) llenceu (a parlar) m'està bé. L'horticultura i jo ens portem molt bé, mai hem discutit sobre el valor del verd a la vida, sigui valor oral o bé horitzontal i tipus entrepà. ( El Caleb me fa la guitza, mireu el Youtube i valoreu vosaltres mateixos...)

Ja he fet el meu primer cim!! Bé, l'he fet agafant la bici amorosament enlloc de cavalcar-la com briosa donzella, però pel que fa al cas ja està bé, que no hi havia anat mai i no m'he rascat cap cama, ni la dreta ni l'esquerra. I les ulleres han tornat sanes i estàlvies ( vès quina expresiió ) damunt del lloc on es suposa que van, que és damunt del meu nas. U sigui, que a la respectable edat de 123 anys, he pujat a una màquina moguda per la força bruta d'una femina ( uomo en masculí i llatí ) sàpiens i m'he desplaçat pels puestus de la comarca on habito i resideixo ( ah, els pleonasmes!! ). Medalla, medalla, petó petó, orgull ben amunt.

Una altra experiència ultrasensorial : he vist el Barça a la tele. Vull dir que he vist un tros de partit. Me faig gran. O em torno home ?

Divendres vaig a un concert a Lleida. Tinc ganes de sortir levitant. Perquè ara per ara l'olor a ranci i a plomes socarrades omple els meus narius i les meves neurones, i sento la veu de la secre de Nostresinyó que em parla en somnis i em diu :" Listen, thou art a sinner!". La "s" de "Listen" la fa sonora. Crec que em mereixo sortir del Purgatori, i ná l'infern directament, a gaudir de la líbido desbocada dels Kings of Leon.

dissabte, 25 d’abril de 2009

Petons...ecs!!


Wola!
La becària de Nostresinyó em volia fer un petó l'altre dia. M'agrada que em fasson petons : els nois que s'assemblen/ es diuen (a) (Sant) Jordi, per exemple; les noies que em fan riure i els agrada el risotto de bolets ; les que dibuixen bé, les que consolen al personal, les que no arriben a 30 anys... Prò de la becària de Nostresinyó no'n vull. I si se m'encomana'l surrealisme i dic que vull unes vacances "tot inclòs" a Avalon ? Sí, ja hu sé que és una cançó del Bryan Ferry, prò ella no hu sap... Vale, li dic que jo em quedo el Bryan Ferry i li deixo l'Avalon perquè'n faço lo que vulgo. Just, oi ?

El nostre Jordi sant també va fer el sant. No estava gaire alegre ( tanta sang vessada per un poble, la cultura, l'Ernest Maragall i l'informe PISA, els llibres, les cues davant dels escriptors, els contes que no són publicats...), tenia raó. L'altre sant Jordi n'estava més. Ens va tocar una rosa d'hivernacle a cadascuna, sense petó de Nostresinyó, i a més algun tenia el regust del recital del Casasses a casa nostra. Quin lujo, i jo fent fer rodolins als de primer!! Estarien refent Xèspir els de Batxillerat amb la secre de Nostresinyó? Que'ls déus ens agafon confessats!!

La "picaeta" de l'insti també és guai. Ens agrada el mateix, fer coses per fer-les i intentar ser pràctiques i originals. La seriositat és un càncer. Tres hurres per ella i per la seva amistat.

Jornades... Mandra punyetera de conduir i sentir rotllos, sort que algunes ponències són interessants i en surts amb una colla de llocs d'Internet i gadgets varis per entretenir la canalla mentre esperes que soni el timbre...Una sinyora visi-onària va estar realment excelsa. Jo dic : al pot petit hi ha la bona confitura.

Altres coses que no són gens interessants :
1. Nostresinyó SÍ va fer pasqua abans de rams. M'ho va dir un ex apòstol seu.
2. Pasqua estaria milló si no fes mal temps. Nevar a l'abril no fa de vacances, fa iuiu i jo no sé esquiar.
3. Reivindico estafar el cafè de la fenya. Amb 2 cartutxos de la fenya em pago un paquet de 14 "dosis" de cafè oral. L'intravenós no sé on el venen. Quan ho sàpiga ho publico.
4. Les granotes nem a la Bassa, és el nostre local social. Llàstima que els gripaus tenen fenya a endrapar i després no'ns els podem endur a fer una be-canya plegats. Ai, la líbido!!
5. Vull que'l llibre de capsalera de Nostresinyó es digo "Caspocalipsi". Té tants anys com Nostresinyó, i és igual de desfassat. Si vas fumat, dic jo que et deu semblar una canya!
6. La costella m'ha regalat un llibre per la crisi dels quaranta. I una rosa. Ell sí que és el meu Sant particular!!
7. No menjar i patir fred porta a dir-te Teresa i viure a Ávila. Em trec el barret per una dona que al segle XVI escrivia com una doctora d'Universitat. I sense ventar-se'n gens. Els homes de l'època l'admiraven i respectaven. Per què ara no passa ? Cal ser ministra o jutgessa perquè un home es digni mirar-te a la cara i tenir-te per igual ? I pel sou ?

Dilluns serà el meu dia. Pitjó que Sant Jordi, jo sóc Verge i em felicitaran per ser-ne. Espero que no me'n demanin proves. Prò sí que em tocarà una cosa: Petons...ecs!!

dissabte, 4 d’abril de 2009

Socialment compatibles...


Per la pintura i el seny, i el risotto amb bolets i xafarderies i música que compartim.

Déu ( n'hi do )



Per la mongeta, que viu entre ca(r)n-salades i Petitsuí de pega, i ens fa tocar de peus a terra.

NostreSinyó ( no fa Pasqua abans de Rams )

He decidit canviar la pàtria de Nostresinyó. Ja hu sé, que els israelians s'han tornat ultradretans i que aviat hauran d'anar amb el DNI a la boca per na al lavabo. Nostresinyó és israelita? No pas! És argentí!! Oi tant! De la Pampa, vora el Con Sud, per ser més exactes, com el Messi, els fusbolistes de pro ( Samitier, Kubala, Maradona ) i els psicòlegs. Quan aneu a missa, recordeu que heu de dir " Che, que bueno que vinihte!!" per saludar-lo. (PD: No confongueu Con amb el seu homònim francès, ni amb un insult. La Geografia clara, , i a pèl el català, som-hi! )

A més, com que arriba la pasqua i et menges la mona ( o te la beus, depèn de llà on la compris, clar ) també he canviat la composició de l'aigua. Ara té dues mol·lècules d'oksigen i una d'hidrogen. Us penseu que ma costat molt, de canviar-hu? No pas. Com que em van avisar a casa de no endreçar més, resulta que vaig canviar de lloc la fòrmula ( sí, com la dels berberetxos, que sense fòrmula no valen re ) i al trobar-la, s'havia canviat de lloc el numbru. I jo vaig pensar, qui ho notarà? Els alumnes, els molt m......ts!! La resta del món ,no; per sort, tot continua igual.

Gran concert, el de dijous 2 d'abril a l'Auditori de Lleida. Tocaven drets, excepte el del pianoforte i el del cello. Érem uns quants, sinyores repentinades i amb moltes metxes feien anar els seus Blackberry a mig concert ( seria per dir a la minyona que s'ha de bullir la verdura ? ) i tots molt educats. Dingú va desembolicar un carmel a la part lenta i bonica de la peça. El Claudi Arimany i els I Musici di Vivaldi ens van donar 3 bisos de propina. Ens va emocionar. Bach i els concerts de Brandenburg 4 i 5 tocats com si fossin màquines de tren, a tota pastilla, sense perdre el tempo, respectant els forte i els piano, i amb tota l'alegria que els caracteritza. Va ser primavera de nit a l'auditori, durant aquelles dues hores de música excelsa.

"No he trencat el cordó umbilical." Nostresinyó és a tot arreu, fins i tot a casa. Quan resem sempre el tenim present, per si se'ns apareix a la sopa ( Gran Transfiguració, no pas de Schönberg, sino de Nostresinyó ) La meva costella diu que, per evitar problemes, hem de fer com si no hi fos. "Vivo sin vivir en mi", com diria la Santa Patrona de la costella. Llàstima que ocupi tan espai per viure, i l'alè a estones em pudeixi de cafè i xocolata. Així no puc arribar al Cel, i compartir-lo amb Nostresinyó, Ell que tot ho sap ( i si no, s'ho inventa ). Ja ho dic jo, que d'un pecat de gula no aniré al cel, però si ho faig serà amb una sobredosi de proteïnes i hidrats de carboni. Morim, prò tips i contents!!

A la fenya ens hem sintit més forts que mai. Alguns volem fer les maletes per respirar aires més pútrids, i viatjar al Purgatori, per exemple. Diuen que allà on treballem és el Cel a la Terra, prò jo continuo trobant-hi massa àngels caiguts. Potser els àngels caiguts parlen anglès i per això em cauen malament ? Desconfio dels àngels que parlen anglès en cercles pitits, i en veu baixa per dir confidències sobre la meva vida privada. La Capital em va anar bé per decidir si me n'anava. Les arracades número 70 van arrodonir el dia.

Es pot cometre Deïcisme sense na a l'infern? Si vas a l'infern, t'hi instal·len l'aire condisionat de franc ? Quan t'envien a ( comprar un quilo ) la porra, ho fan amb xocolata o sense ? Perquè t'envien a prendre pel sac ? L'home del sac, existeix ? Al meu poble, pues, n'hi ha molts, perquè tots els homes del sac vénen de l'era. I, si véns de l'era, no portos la pols a casa. Perquè ja hu sabeu, si no vols pols, no vajos a l'era. No diuen si és l'Era del Ferro. Més aviat ha de ser la de Pedra, per la duresa del cap de Nostresinyó. Que va resuscitar al Tercer Dia.

dissabte, 14 de març de 2009

Casum la coneksió!!


Per al nostre Sanmodem, de paicència infinita i coneixements del món mundial...


De vegades em sento aixís... de ridícola i d'insensata. De 4 a 5 de la tarda, especialment.

Perdó...



jo... visualitzada amb ràbia ? Embotit de llengua, ehem!

divendres, 13 de març de 2009

No endreços...


que després no ho trobes!!

Més coses. Nostresinyó té becària. Ho havem vist tots i totes, prò la seva no s'amaga sota la taula, no. Aquesta és més pocavergonya i ens assalta, com els dubtes, mentre dinem i explica coses que fan posar els pèls de punta. De vegades perdem la gana i tot, i no està bé, perquè per estar viu s'ha de minjar. També tinim vergonya de dixar-la com un drap brut, mésquere perquè potser un dia la truita se gira i ens rebota als nassos. Contradir-se és de polític, ja ho sé, fa ser d'esquerres i tal, prò aquesta no acaba de definir-se, no sap si vol conduir pel mig o per les vores, no sé si m'enteneu.

Més coses encara. Els de la Universitat han fet vaga contra el Pla de Bolònia. Jo, que sóc de poble, em pensava que no volien anar a un prat pla, com el de Beret, i preferien la muntanya. Doncs no, la Bolònia aquesta, que deu ser la patrona dels macarrons a la bolonyesa ( amb tall de vedella picadet i salsa tomata, hmmm!!) és contraproduent per a la salut universitària de la nació ( ho he escrit jo això, tota soleta ?) perquè farà especialitzacions com al meu poble fan les butifarres : totes són de tosino i totes surten de la mateixa mida. I a més, al títol hi surtirà un tros on hi posarà : "Patrosinat per Cal Pepet, que fa cadires a tort i a dret!". Per trobar un Filòleg haurem d'anar a Finlàndia, que allà hi ha de tot, segons el nostre
Sanpatró, Edward Badseed.
Pitjó està l'ensenyament, que no educació, perquè ma mare sempre ha tingut clar quina diferiència hi havia. Nostresinyó manarà més ( encara!!! ) i dirà què maco ets i què t'estima ( ??? ); farem més hores que un rellotge a la feina; se'ns ha acabat lo de tenir sexennis i triennis, perquè ara estarem en graus ( a la província d'Osca n'hi ha un, de Graus )... ( estaran en Fahrenheit o en Celsius ?) i ens promouran com a l'exsèrsit , i alguns sempre seran soldados rasos, i au! a escombra'l pati!! També lluirem bates amb slògans ( "L'anglès el financia el Banc Butxaca, sempre prop teu!") i tots serem de l'ajuntament, en tinguem ganes o no ( piscines municipals, estudiants municipals, suspesos municipals, exàmens municipals, inspectos municipals...) I per cada classe hi passaran tants professors que allò semblarà el metro en hora punta : amuntegats i amb les portes tancades, quan les obrim ens morirem aixafats. De nosaltres diran :" Sí, va entrar una vegada a tancar la finestra, el profe de Mates. Des de llavors no l'hem vist més!" Per aprendre no cal anar a escola, t'enxufen la tele i aprens un munt, especialment si surt el Cuní per alliçonar-nos, que no sabem encara on són els topants de la docència.

Ja ho veieu, tants anys a la Uni per vore com ens donen pastanagues per portar-nos a vendre a l'escorxador.

"We don't need no education
We dont need no thought control
No dark sarcasm in the classroom
Teachers leave them kids alone..." THE WALL- PINK FLOYD

dilluns, 2 de març de 2009



Són gats... o persones disfressades ? :)

cursets


A mida que passa el temps, més me'n falta... i més se m'eixampla la panxa!!

Ai...!

He passat una setmana rara. Dimecres em va renyar Nostresinyó, pensant-se que tenia guàrdia. Jo volia tenir una guarida per amagar-m'hi quan em vulgui vigilar de prop... Dijous em va renyar la secretària de Nostresinyó, que parla una llengua estrangera, i tenia raó. Me vaig quedar a casa a fer noséquè i me feien mal les cames. Divendres vaig perdre dues coses que no hem trobat i a més vaig acabar un treball. Dissabte vaig comprar una gàbia pels ocells de casa i em vaig tornar a quedar a casa. I avui he anat al Quinto Pino per la família, una part era a casa covant un costipat de ventre. Per sort he fet fenya i m'ha sortit bé i no m'ha renyat dingú. Yipee!!

Decidit, demà dilluns em quedo a casa i planxo. I em posaré al dia del Ventdelplà.

divendres, 6 de febrer de 2009

Tinc Visa a l'hospital

Hem tornat/ de la gran ciutat/ ben atabalats...

Quan un va a la ciutat, pensa que al poble quan torni el rebran amb els braços oberts. Si vas al metge de la gran capital, tornes pensant que ja estàs curat només olorant els perfums amb què netegen les lavabos públics. I si a més tens el sentit comú d'una formiga estressada, descobreixes que tots els pisos són igual, fan la mateixa olor i tenen el mateix color ( verd ). Per sort no hi ha rotondes ni semàfors, però sí zones blaves i verdes ( per residents i deambulants ) que et fan perdre l'oremus i la gana. Preguntes a ginecologia per les benes i t'envien al sisè pis, d'allà al menjador i després al magatzem, d'on et treuen amb un atac d'ansietat i unes pinces per retornar la llum al món. Això sí, s'aprenen llengues estrangeres i mortes, com el llatí i el grec. Pots aplicar-les als insults :
1. Estetoscopi dels collons, mira per on vas!
2. T'han dit que t'assembles a una mastectomomiografia d'un ximpanzè?
3. Casum l'anamnesi, la compresa i la mare que el va circumcidar!!

A més de retrobar-hi vells coneguts i enemics irreconsiliables, també s'hi fan coneixences molt interessants : vegi's quan es mort / fa mal un membre de l'ètnia gitana i hi apareixen tots els membres de 25 km a la rodona. És un bon moment per fer antropologia social, lingüística i moda urbana. Tot això a Urgències, en 10m2, què més voleu? Els membres de la banca, sempre amatents als esdeveniments luctuosos d'on es pot treure profit econòmic, no hi van. Clar, amb aquelles dents afilades, el rostre demacrat i la capa negra per fora i ensangonada per dins...Ho tindrien fàcil, podrien fer un assalt sorpresa al banc de sang i endur-se-la sense hostatges, a no ser que algú es digués Harker de cognom o Mina de nom. ( Draculundfreumde Bank, SA)Dràculaiamics, SA.

No entenc els hipocondriacs, que s'hi senten com peix a l'aigua. No és pel menú, ni per les butaques dissenyades per tenir malsons on hi surt el Philip Stark punxant-te amb un punxó a la zona lumbar ( o era la sacrocervical ?).

Conyes apart, nosaltres ens hi sentim ben tractats. Hi hem d'anar sovint, i sempre n'hem sortit pel nostre peu. Lo qual " no és moc de pavo". Hala, finsunaltra.

diumenge, 25 de gener de 2009

Allò que no va bé...

val més canviar-ho. La meva rentadora ( A.C.R.S. = al centre de reciclatge sia ) m'ha deixat. Últimament li patinaven les meus precs sobre la seva eficiència. També eren els coixinets, prò com que mai no havíem arribat a intimar tant no sé on eren. Ens va deixar amb una pixarada gegantina : no va voler evacuar l'aigua i la va vomitar a terra. Semblava un naixement, però a l'inrevès. No hi va haver plors, ni test d'apgar, ni patacada al cul. En fi, ara tinc una criatura electrònica de nom Siemens que centrifuga sense orgasmes. Una meravella, tu.

Ara, qui mana ens envia emilios. No amenaçadors, ep. Són del tipus : filosofia barata, estimeu-vos que arriba la fi del món, les tres reines màgiques, etc. Serà un cop baix del Rondinaire Major per tenir-nos collades fins als ovaris ? A més de la propaganda de fer-nos pujar l'autostima i les tustadetes a l'esquena per part dels pares dels adolescents : hores extra!! Els de l'automoció i la construcció també s'hi apuntaran. Tot sigui per fer pujar el país i veure carn tendra.

El guix del lloc on treballo està desapareixent. No sé si acaba als narius dels que vénen a estudiar-hi. Serà qüestió d'investigar-ho. O no. Si els enguixadors fan anar un altre material a casa meva, d'aquesta surto a la llista de mafiosos del país. La Camorra em farà camorrista d'honor. Pensant-ho bé, prefereixo no tenir aquest honor. Demà igual ja no surt el sol per a mi. Ehem.

Tinc insomni. Bé, hauria de dir "tinc un somni", en la línia Barack Obama-Martin Luther King. Somio que tradueixo al Castellà ( de Castella ) i surten frases catalanes : " hemos venido tan pronto como hemos podido." El tema del llibre és el misticisme. Estic salvada, els catalans som realistes, no hi ha perill que digui : "Eres un sueñatortillas". Però puc sortir levitant de casa. Val més que deixi alguna finestra mig oberta...

M'enyoro de les Illes. No pas del temps, però sí de la parla i de la gent. De la fina ironia i del vocabulari immens, que tot ho abasta. Si treballo prou, l'any que ve demanaré anar a les antípodes. A Nova Zelanda.

diumenge, 11 de gener de 2009

/\/\/\ Monestir de Sant Benet /\/\/\

/\/\/\ Monestir de Sant Benet /\/\/\: "Pels nostres familiars i pels nostres amics. Pels qui viuen lluny de la seva terra. Pels qui malviuen en les nostres places i carrers. Pels qui estan malalts. Pels qui ploren. Pels qui pateixen divisions i trencaments, perquè el Déu que consola, se’ls faci ben present."

dissabte, 3 de gener de 2009

Guimerà

Hi he anat tants cops, sempre enduta pel misteri i el silenci que porta la Vall del Corb dins seu, i sempre em fa reflexionar sobre la relació entre el poble ( i el meu ) i jo, que vaig triar la pedra i els tractors enlloc dels cotxes.

Una mostra de pensament:

GUIMERÀ

Drecera inexistent.
Pel camí ral el pecat troba
marges exigus on turmentar-vos.

Per dins, igual que l'ànima,
esforços constants i creixents
que culminen a Missa Major.

Per fora, els cos enfebrit
critica el veí i l'abraça
contra la paret de pedra vella.

Humitat i silenci. El Corb
aplega l'existència humana
i la torna història i veu.

Sou defecte i virtut, peu nu
que desmarida els fils
dels focs follets de la il·lusió.

Talaia tenaç, ressò de Vall,
pessebre real, mercat i raó,
porta, porxada i ascensió.

dijous, 1 de gener de 2009

Any 9 ( llegeixi's amb el 2000 davant )

Benvolgut seguidors del bloc:

Tinc dos propòsits ferms per a realitzar aquest any que comença :

1. Perdre matèria terrenal i aconseguir-ne d'espiritual.
2. Aprendre francès d'una vegada.

I la innocentada...si trobes lleig al Gran Jefe, no continues treballant a ensenyament.