Ves al contingut principal

Pols...


És viritat, escriure sabent que t'han de llegir fa vinir coïssor a l'engonal. Hu reinvindico, no hi ha res com sentir-se estimat/necessitat/llegit. M'agrada la literatura mig sex-timental, mig romàntica, aquella que es llegeix entre línies i que et fa somriure perquè té viritat i mentida alhora. La que et diu "Ep! Altantu!" i la que diu "Sí, fes-me riure, que aixís mos divertim!"

Més coses. Me'n vaig anar del costat de Nostresinyó com si no hi hagués estat mai : com l'Esprit Sant, que diuen que hi és prò ningú l'ha vist mai. Me vai tornar invisible de cop i volta, i me'n vai aprofitar: vaig fer una butifarra aixíns de grossa ( ) a la secre de Nostresinyó per la seva inestimable simpatia i apreci cap a la meva persona. Però com que sóc bona xiqueta, després vam anar a dinar amb les femelles més properes a mi, que per alguna cosa les dones ens sabem avenir per criticar altres dones. No vam tancar el restorán, prò casi, perquè vam fer un cafè molt llarg. No'm sap greu anar-me'n, la pudor de pollastre bullit fa prosperar la ciutat, encara que a mi només m'augmenta la malallet i la cara de prunes agres. He escrit molts poemes, que els posaré aquí aixins que en tinga ganes.

Hi ha un Déu, i es diu Karajan. Nostresinyó, al seu costat, només és un aprenent de becari. Visca Mahler, Brahms i Beethoven, i que descataloguin aviat el Caspocalipsi de Nostresinyó per cremar-lo a les fogueres i els focaterres de cadascú, com se feia amb les bruixes i les palmes beneïdes de l'any anterior. Jo només tinc un Déu veritable, LA MÚSICA, i tot lo altre és molt siroll per no ré-

Ah, aquest any programen els Quadres per una Exposició, el Hary János, la 4ª de Bruckner i la 3ª de Beethoven, tots a la capital, Lleida. Algú sap fer vudú per ressuscitar el Karajan?

Bé, la Caballé va cantar al poble de "whiz,one,a", i els romans de casa bona s'hi van aplegar per estarrufar-s'hi. Ja n'he tingut prou de curves i plomes. Me quedo a casa, i com a molt aniré a la platja a vore carn a la brasa.

Visca Lizst!

Comentaris

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX