Passa al contingut principal

Bach - Manel Camp



Escolto Bach amb els pianos del Manel Camp i la Ludovica Mosca, i sabeu què? Em sento tan viva i tan desperta que tinc calfreds per haver estat desvetllada al món amb tanta alegria. Toquen tant i tant bé, i Bach és tan Il·luminador, que tothom hauria de tenir un altar a casa seva amb la foto del geni de Leipzig i alguna de les seves obres al costat, i resar-li un parenostre per mantenir clara la ment i obert l'esperit a tot el que és humà.

Parlant d'humans, i eixerits, ahir vaig saludar-ne un especimen a l'oficina de Correus de Cervera. És veritat, els adolescents creixen i es converteixen en éssers vius adults i responsables. I alguns, a més, tenen el do de tornar-se guapos amb els anys. Això vol dir que als 40 hauran de menester guardaspatlles per prevenir-los de gent com jo, que se'ls voldrà menjar a petons o amb pàmtomata. Neu a Correus, i voreu com el que dic és viritat. Per sert, que al Setembre se'n va a la capital de la boira a estudiar ( ? ) Enginyeria. Per molts anys, xiquet, i que els teus ulls continuïn igual de brillants com ahir al migdia.

El meu plançonet s'està a la sala de música-llibres-televisió i escolta aquesta música. La història diu que J.S. Bach va composar aquesta peça perquè el seu germà Johan Jakob se n'anava a fer d'oboista a l'exèrcit del rei de Suècia i el prevenia de tot el que li podria passar, a més d'enyorar-lo molt, i finalment rebre una carta seva des de Suècia. Això es diu "Capriccio sopra la lontananza del seu fratello dilettissimo".

El meu cavaller dels estats d'ànim no m'escriu. S'haurà enfadat per alguna cosa ? Divendres anem a Lleida a passejar pel Carrer Major, i la imaginació no m'acompanya. Fa calor, i només penso en migdiades, gelats i piscines... Ja diuen que la desgràcia afila l'enginy i la ploma, però amb pagar la hipoteca cada mes em dono per desgraciada amb salut òptima durant els propers 23 anys...

Comentaris

  1. La fusió de Ludovica Mosca amb Manel Camp, vull dir de barroc-jazz és una meravella. Potser no he escoltat el que acabes de postejar, em sembla que van treure dos discs (això és que els devia anar bé). Déu! Què faríem sense música? Ara, li podrien baixar els preus: la cultura és massa cara, no ho són tant les mongetes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars