S'ha produït un error en aquest gadget

diumenge, 25 de gener de 2009

Allò que no va bé...

val més canviar-ho. La meva rentadora ( A.C.R.S. = al centre de reciclatge sia ) m'ha deixat. Últimament li patinaven les meus precs sobre la seva eficiència. També eren els coixinets, prò com que mai no havíem arribat a intimar tant no sé on eren. Ens va deixar amb una pixarada gegantina : no va voler evacuar l'aigua i la va vomitar a terra. Semblava un naixement, però a l'inrevès. No hi va haver plors, ni test d'apgar, ni patacada al cul. En fi, ara tinc una criatura electrònica de nom Siemens que centrifuga sense orgasmes. Una meravella, tu.

Ara, qui mana ens envia emilios. No amenaçadors, ep. Són del tipus : filosofia barata, estimeu-vos que arriba la fi del món, les tres reines màgiques, etc. Serà un cop baix del Rondinaire Major per tenir-nos collades fins als ovaris ? A més de la propaganda de fer-nos pujar l'autostima i les tustadetes a l'esquena per part dels pares dels adolescents : hores extra!! Els de l'automoció i la construcció també s'hi apuntaran. Tot sigui per fer pujar el país i veure carn tendra.

El guix del lloc on treballo està desapareixent. No sé si acaba als narius dels que vénen a estudiar-hi. Serà qüestió d'investigar-ho. O no. Si els enguixadors fan anar un altre material a casa meva, d'aquesta surto a la llista de mafiosos del país. La Camorra em farà camorrista d'honor. Pensant-ho bé, prefereixo no tenir aquest honor. Demà igual ja no surt el sol per a mi. Ehem.

Tinc insomni. Bé, hauria de dir "tinc un somni", en la línia Barack Obama-Martin Luther King. Somio que tradueixo al Castellà ( de Castella ) i surten frases catalanes : " hemos venido tan pronto como hemos podido." El tema del llibre és el misticisme. Estic salvada, els catalans som realistes, no hi ha perill que digui : "Eres un sueñatortillas". Però puc sortir levitant de casa. Val més que deixi alguna finestra mig oberta...

M'enyoro de les Illes. No pas del temps, però sí de la parla i de la gent. De la fina ironia i del vocabulari immens, que tot ho abasta. Si treballo prou, l'any que ve demanaré anar a les antípodes. A Nova Zelanda.

diumenge, 11 de gener de 2009

/\/\/\ Monestir de Sant Benet /\/\/\

/\/\/\ Monestir de Sant Benet /\/\/\: "Pels nostres familiars i pels nostres amics. Pels qui viuen lluny de la seva terra. Pels qui malviuen en les nostres places i carrers. Pels qui estan malalts. Pels qui ploren. Pels qui pateixen divisions i trencaments, perquè el Déu que consola, se’ls faci ben present."

dissabte, 3 de gener de 2009

Guimerà

Hi he anat tants cops, sempre enduta pel misteri i el silenci que porta la Vall del Corb dins seu, i sempre em fa reflexionar sobre la relació entre el poble ( i el meu ) i jo, que vaig triar la pedra i els tractors enlloc dels cotxes.

Una mostra de pensament:

GUIMERÀ

Drecera inexistent.
Pel camí ral el pecat troba
marges exigus on turmentar-vos.

Per dins, igual que l'ànima,
esforços constants i creixents
que culminen a Missa Major.

Per fora, els cos enfebrit
critica el veí i l'abraça
contra la paret de pedra vella.

Humitat i silenci. El Corb
aplega l'existència humana
i la torna història i veu.

Sou defecte i virtut, peu nu
que desmarida els fils
dels focs follets de la il·lusió.

Talaia tenaç, ressò de Vall,
pessebre real, mercat i raó,
porta, porxada i ascensió.

dijous, 1 de gener de 2009

Any 9 ( llegeixi's amb el 2000 davant )

Benvolgut seguidors del bloc:

Tinc dos propòsits ferms per a realitzar aquest any que comença :

1. Perdre matèria terrenal i aconseguir-ne d'espiritual.
2. Aprendre francès d'una vegada.

I la innocentada...si trobes lleig al Gran Jefe, no continues treballant a ensenyament.