S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 25 d’abril de 2009

Petons...ecs!!


Wola!
La becària de Nostresinyó em volia fer un petó l'altre dia. M'agrada que em fasson petons : els nois que s'assemblen/ es diuen (a) (Sant) Jordi, per exemple; les noies que em fan riure i els agrada el risotto de bolets ; les que dibuixen bé, les que consolen al personal, les que no arriben a 30 anys... Prò de la becària de Nostresinyó no'n vull. I si se m'encomana'l surrealisme i dic que vull unes vacances "tot inclòs" a Avalon ? Sí, ja hu sé que és una cançó del Bryan Ferry, prò ella no hu sap... Vale, li dic que jo em quedo el Bryan Ferry i li deixo l'Avalon perquè'n faço lo que vulgo. Just, oi ?

El nostre Jordi sant també va fer el sant. No estava gaire alegre ( tanta sang vessada per un poble, la cultura, l'Ernest Maragall i l'informe PISA, els llibres, les cues davant dels escriptors, els contes que no són publicats...), tenia raó. L'altre sant Jordi n'estava més. Ens va tocar una rosa d'hivernacle a cadascuna, sense petó de Nostresinyó, i a més algun tenia el regust del recital del Casasses a casa nostra. Quin lujo, i jo fent fer rodolins als de primer!! Estarien refent Xèspir els de Batxillerat amb la secre de Nostresinyó? Que'ls déus ens agafon confessats!!

La "picaeta" de l'insti també és guai. Ens agrada el mateix, fer coses per fer-les i intentar ser pràctiques i originals. La seriositat és un càncer. Tres hurres per ella i per la seva amistat.

Jornades... Mandra punyetera de conduir i sentir rotllos, sort que algunes ponències són interessants i en surts amb una colla de llocs d'Internet i gadgets varis per entretenir la canalla mentre esperes que soni el timbre...Una sinyora visi-onària va estar realment excelsa. Jo dic : al pot petit hi ha la bona confitura.

Altres coses que no són gens interessants :
1. Nostresinyó SÍ va fer pasqua abans de rams. M'ho va dir un ex apòstol seu.
2. Pasqua estaria milló si no fes mal temps. Nevar a l'abril no fa de vacances, fa iuiu i jo no sé esquiar.
3. Reivindico estafar el cafè de la fenya. Amb 2 cartutxos de la fenya em pago un paquet de 14 "dosis" de cafè oral. L'intravenós no sé on el venen. Quan ho sàpiga ho publico.
4. Les granotes nem a la Bassa, és el nostre local social. Llàstima que els gripaus tenen fenya a endrapar i després no'ns els podem endur a fer una be-canya plegats. Ai, la líbido!!
5. Vull que'l llibre de capsalera de Nostresinyó es digo "Caspocalipsi". Té tants anys com Nostresinyó, i és igual de desfassat. Si vas fumat, dic jo que et deu semblar una canya!
6. La costella m'ha regalat un llibre per la crisi dels quaranta. I una rosa. Ell sí que és el meu Sant particular!!
7. No menjar i patir fred porta a dir-te Teresa i viure a Ávila. Em trec el barret per una dona que al segle XVI escrivia com una doctora d'Universitat. I sense ventar-se'n gens. Els homes de l'època l'admiraven i respectaven. Per què ara no passa ? Cal ser ministra o jutgessa perquè un home es digni mirar-te a la cara i tenir-te per igual ? I pel sou ?

Dilluns serà el meu dia. Pitjó que Sant Jordi, jo sóc Verge i em felicitaran per ser-ne. Espero que no me'n demanin proves. Prò sí que em tocarà una cosa: Petons...ecs!!

dissabte, 4 d’abril de 2009

Socialment compatibles...


Per la pintura i el seny, i el risotto amb bolets i xafarderies i música que compartim.

Déu ( n'hi do )



Per la mongeta, que viu entre ca(r)n-salades i Petitsuí de pega, i ens fa tocar de peus a terra.

NostreSinyó ( no fa Pasqua abans de Rams )

He decidit canviar la pàtria de Nostresinyó. Ja hu sé, que els israelians s'han tornat ultradretans i que aviat hauran d'anar amb el DNI a la boca per na al lavabo. Nostresinyó és israelita? No pas! És argentí!! Oi tant! De la Pampa, vora el Con Sud, per ser més exactes, com el Messi, els fusbolistes de pro ( Samitier, Kubala, Maradona ) i els psicòlegs. Quan aneu a missa, recordeu que heu de dir " Che, que bueno que vinihte!!" per saludar-lo. (PD: No confongueu Con amb el seu homònim francès, ni amb un insult. La Geografia clara, , i a pèl el català, som-hi! )

A més, com que arriba la pasqua i et menges la mona ( o te la beus, depèn de llà on la compris, clar ) també he canviat la composició de l'aigua. Ara té dues mol·lècules d'oksigen i una d'hidrogen. Us penseu que ma costat molt, de canviar-hu? No pas. Com que em van avisar a casa de no endreçar més, resulta que vaig canviar de lloc la fòrmula ( sí, com la dels berberetxos, que sense fòrmula no valen re ) i al trobar-la, s'havia canviat de lloc el numbru. I jo vaig pensar, qui ho notarà? Els alumnes, els molt m......ts!! La resta del món ,no; per sort, tot continua igual.

Gran concert, el de dijous 2 d'abril a l'Auditori de Lleida. Tocaven drets, excepte el del pianoforte i el del cello. Érem uns quants, sinyores repentinades i amb moltes metxes feien anar els seus Blackberry a mig concert ( seria per dir a la minyona que s'ha de bullir la verdura ? ) i tots molt educats. Dingú va desembolicar un carmel a la part lenta i bonica de la peça. El Claudi Arimany i els I Musici di Vivaldi ens van donar 3 bisos de propina. Ens va emocionar. Bach i els concerts de Brandenburg 4 i 5 tocats com si fossin màquines de tren, a tota pastilla, sense perdre el tempo, respectant els forte i els piano, i amb tota l'alegria que els caracteritza. Va ser primavera de nit a l'auditori, durant aquelles dues hores de música excelsa.

"No he trencat el cordó umbilical." Nostresinyó és a tot arreu, fins i tot a casa. Quan resem sempre el tenim present, per si se'ns apareix a la sopa ( Gran Transfiguració, no pas de Schönberg, sino de Nostresinyó ) La meva costella diu que, per evitar problemes, hem de fer com si no hi fos. "Vivo sin vivir en mi", com diria la Santa Patrona de la costella. Llàstima que ocupi tan espai per viure, i l'alè a estones em pudeixi de cafè i xocolata. Així no puc arribar al Cel, i compartir-lo amb Nostresinyó, Ell que tot ho sap ( i si no, s'ho inventa ). Ja ho dic jo, que d'un pecat de gula no aniré al cel, però si ho faig serà amb una sobredosi de proteïnes i hidrats de carboni. Morim, prò tips i contents!!

A la fenya ens hem sintit més forts que mai. Alguns volem fer les maletes per respirar aires més pútrids, i viatjar al Purgatori, per exemple. Diuen que allà on treballem és el Cel a la Terra, prò jo continuo trobant-hi massa àngels caiguts. Potser els àngels caiguts parlen anglès i per això em cauen malament ? Desconfio dels àngels que parlen anglès en cercles pitits, i en veu baixa per dir confidències sobre la meva vida privada. La Capital em va anar bé per decidir si me n'anava. Les arracades número 70 van arrodonir el dia.

Es pot cometre Deïcisme sense na a l'infern? Si vas a l'infern, t'hi instal·len l'aire condisionat de franc ? Quan t'envien a ( comprar un quilo ) la porra, ho fan amb xocolata o sense ? Perquè t'envien a prendre pel sac ? L'home del sac, existeix ? Al meu poble, pues, n'hi ha molts, perquè tots els homes del sac vénen de l'era. I, si véns de l'era, no portos la pols a casa. Perquè ja hu sabeu, si no vols pols, no vajos a l'era. No diuen si és l'Era del Ferro. Més aviat ha de ser la de Pedra, per la duresa del cap de Nostresinyó. Que va resuscitar al Tercer Dia.