S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 12 de setembre de 2009

Muse


I això és el que li agrada al meu fill, a tot volum, balla assegut amb una rialla d'orella a orella!!
"Supermassive black hole". Ens encanta!! Una estona de cada manera, oi?

Epilèpsia ( = interrupció )



L'epilèpsia del meu fill, que és un parèntesi, una emoció sense vores, sense coneixement ni fi, sense pare ni mare, un amor cap al no-res que no genera res, ni buit, ni buida res. Un moment concèntric, emocionalment torbador, en què coets despeguen cap a la Terra, en què cometre l'acte d'estimar és necessari tot i l'absoluta incertesa del camí i qui s'espera al final. Una convulsió, una interrupció del jo, una llàgrima per a qui ho sent. Un acte tan sensible com aquesta meravellosa veu i aquesta cançó. Espero que us agradi, a mi em torba i em fa somriure alhora.

dimecres, 9 de setembre de 2009

Qua...qua...quaranta! ( i bec )





Ja he passat de la vintena, i en sumo dos. Vull dir que si sumo ( paraula japonesa, ep!, no suc en castellà ) vint-i-un i vint-i-un tinc el númru que ara penseu. Sí, vès, sóc gran, i què ?
ca.wikipedia.org/wiki/Edat_antiga
Més n'és aquesta i dingú se'n queixa, més que re perquè se va inventar el foc i el ferro i tot aixòs, i la roda, i la cera de depilar, i guaita quina fila que fem, sense pèl sota les aixelles quan nem an senyá el cos ( del delicte, en el meu cas ) a la piscina. Dons això, que l'edat antiga s'ha de reinvindicar, perquè els Neandertals no eren guapos però sí homes, i gràcies a ells som aquí. Visca l'edat de ferro !!
Més coses. Lo meu cavaller m'ha escrit, i estic encara enredada entre les seves rimes i els moments que descriu, que curiosament compartim. Devem ser molt romàntics, doncs per això us penjo aquesta cançó tan bonica


que parla de cantar a tothora. M'estic tornant bleda, fleuma, pàmfila, col·liflor, enciamet, rave, Paula... Sí, prò a vosaltres no us escriuen coses tan guais com a mi, nena, kà fooooooort, tiaaaaa!!, és qués molt fort el que em passa, tiaaaa!...

I ja he començat a la fenya, i déunidó de la fenya que tinc. Només que vulgui ( Subjuntiu del verb voler, o volguer per aquestes contrades ) corregir totes les faltes, tinc fenya per estona. A la cunya també, tard o d'hora he de fer el sopar per la tropa. M'agrada la fenya, la gent és agradable i podré aprendre a escriure sense faltes. Y en la lengua del estado, además, que mola mazo!!

Stic sverada!! Stic namorada, stic com un llum!!