S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 12 de juny de 2010

8o's i altres rucades



Amics, parents, enemics i gent sense fenya,
a la capital de la comarca on visco hi ha gent aixines, amb mostatxo i rialla de salvo-el-món-perquè-sé-molt-de-tot. Busqueu-lo, sobretot entre llibres, i direu: "Ostras , és igual al que surt als Simpson!!".
Més coses. M'han afegit al cel dels enllaços. Ara només em falta que algú a qui només m'he enllaçat en somnis també se n'adoni. Li vaig escriure un poema humit, d'aquells que sadollen el món i creen vida sense preservar-la en plàstic antial·lèrgic, prò per sort no ho sap. Un dia que no tingui fenya us el poso. Ah! està en anglès, llengua que tots dos dominàvem.
Me'n vaig a Escòcia, allà on abans d'Edimburg hi regnaven els senyors de les terres altes, on el senyor Andrew Carnegie must've been cycling along the streets having no other trouble than pouring wax inside his ears not to listen to Justin Weasel, Lady Caca, and people alike...( lots of money, little talent..)

Al poble hi va haver una onada de fang creatiu que va omplir algunes butxaques i en va buidar d'altres. En un altre moment us en faig 5 cèntims. Per avui ja en teniu prou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!