Ves al contingut principal

Catalunya viu i Tàrrega no tant

Visca Catalunya, amics catalans!
Avui fa exactament 294 anys que estem sota dominació espanyola. Veurem algun dia l'estat català? Jo crec que no, potser els meus fill sí. Mentre els comentaris i atacs vinguin de totes bandes, mentre continuem pensant que el castellà és llengua franca amb els estrangers, mentre ens tinguem per res i creiem que sense Espanya no anem enlloc...no serem mai un poble independent. No sé perquè la política fa estranys companys de llit, ni sé perquè calen tantes coalicions i tripartits per vendre's al millor postor, ni que ens diuen una cosa i després la retallen o s'esvaneix com el fum. He fet 43 anys i m'estimo la Terra que m'ha vist néixer i créixer, però no la veuré mai independent.

I Tàrrega? Doncs a 5 quilòmetres de casa, plena de gent i amb preus molt alts per beure i menjar i espectacles. La nostra opció és llogar un secretari que ens organitzi les sortides culturals sense perjudici per a la salut ni la butxaca ni l'equilibri mental. I no és gens de fàcil. Avui anirem a algun lloc, suposem. Potser a la tarda a un altre. I demà també, si ens va bé - i la patarrufa no ens arrossega a les firetes i ens gastem el pressupost de la setmana en menjar en pops, cavallets i altres animalons firaires que fan les delícies de la gent petita-. Vet aquí la Fira després de 29 anys, que són els que jo l'he disfrutat  des dels 14. És bo barrejar-se amb el poble, de vegades és millor marxar-ne per trobar-se a un mateix. El nostre fill ens ha tergiversat la idea del que s'ha de fer i del que es pot fer.

Almenys, el català ens serveix per entendre'ns, i el nostre humor ens agermana. I això no ens ho prendran mai.

Comentaris

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX