S'ha produït un error en aquest gadget

diumenge, 19 de desembre de 2010

De salutacions i comiats


Què té un "Hola"? Un pont entre el silenci i la primera mostra d'interès, un alè de vocals i una consonant lateral, una aproximació entre persones. El "Què tal?" no vol donar més detalls dels necessaris, car potser ens endinsaríem en un reguitzell de mals reals i imaginaris que no predisposen a seguir la conversa. En el "Com et trobes?" faria una llista de tots els adverbis relacionats amb estar amb tu. "Com et va tot?" : a empentes, a tomballons, a enyoraments forçats, amb el peu esquerre, amb la cafetera com a enemiga íntima, amb el marro per bandera, amb la sensació que sempre és de nit i vaig per carreteres secundàries poc transitades. " Com ha sigut la setmana?" : un pujar sense cua al Dragon Khan, un viatge al vespre per l'Estampida, una nit estrellada, un clavar-se al llit sense son, un ofec de cafè de dia i una immersió en til·la de nit, un llençar el mòbil al vàter, un ratllar la meva cançó preferida que tu encara no coneixes.
M'he d'acomiadar. Hi hauria d'haver força llum. Necessito saber que ets tu de qui m'allunyo. Se m'han acabat les paraules, he esgotat el doll de substantius i adjectius que et donen forma i qualitats, fins i tot els verbs que amb tant d'orgull domestico per acostar-me a tu volen tornar al seu cau humil i primigeni. Fora hi fa fred. Se m'han glaçat les teves vocals, les sibilants, les laterals. Em somrius i s'il·lumina la nit. Em fas un petó i ara sóc una cuca de llum. A casa obriré la caixa forta dels poemes excelsos, te'n faré un paquet i te l'enviaré. "Adéu".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!