Ves al contingut principal

Ovulacions del 1r trimestre



Bon dia, encara que no hàgiu anat a dormir encara. Demà tinc un examen, cosa que vol dir que jo poso el paper i els meus alumnes les neurones. De vegades va a l'inrevés, ja us ho diré. Sembla que encara no se creuen que vaig aprovar les Opos sense anar fumada o ensenyar l'escot a ningú. És el que té ser original i a més ser profe. Bé, a lo que anava. Divendres toca ovular. Pel que fa a aquest divendres no és difícil, perquè hom ja sap com va la cosa : si vénen, i a més no toquen els pebrots o carbassons, se'ls considera aptes. Ep! L'aptitud va per camins ben enrevessats : hom sempre aprén a escriure i a llegir, i tot i així, i malgrat la meva bona disposició per fer que les meves alumnes aprenguin, sempre som 4 i el cabo ( o la sergent, com més us plagui ). Pel que fa a la setmana que ve, prepareu bosses de sang A negatiu, perquè he de posar notes numèriques. O sigui, que treure un 2 no és lo mateix que treure un 3. Que, pel que ve al cas és igual estar suspès que molt suspès, no en tens ni idea i et fas un embolic amb les passives, lo Cervantes i les subordinades adjectives. Sí, ara em direu que és culpa meva, per anar pel món explicant totes aquestes cosotes, que fins ara no sabíem què eren, i goita, lo bé que ens ha anat sense saber-ne re. És veritat, ja ens ho deia el traspassat Mag-arall, que calia excel·lir en l'ensenyament, que no educació. Aixòs és que alguns no tenen, educasió. Ni saludar pel carrer.
I la setmana que ve, llibretes, apunts, dossiers, treballs (2) per persona, notes, exàmens, i sobretot, restrenyiment. I pipes. Me dóna per menjar pipes i xocolata quan ovulo. També em podria donar per tocar els pebrots, però m'aconformo amb tocar les carxofes del Caprabo.
Per sort, divendres ( gloriós dia, caldria que també fos festiu! ) torno a les altituds en anglès. I no sabeu quin deler hi tinc, que arribi l'hora en què el meu cavaller m'espera per fer mig camí plegats. No tinc edat per ser princesa a punt per les desposalles, però se troba un cert estímul ( poseu-lo on vulgueu...) en què t'esperin i hom s'arregli per l'ocasió. Encara tinc esperances que la visió de la meva persona provoqui emocions físiques evidents en les pupil·les i la coloració de la pell de la cara. El poder de l'altre sexe ( el sexe, vaja ) és tan poderós!
S'ha acabat la Fira dels Artesans a la capital de l'Urgell. Com sempre, m'he comprat arracades. Dos parells, i un anell. D'un parell us he de dir que l'artesana que les fa tenia les coses més boniques que s'han fet amb pedres i plata en aquesta fira. D'aquí a 2 setmanes us penjaré l'enllaç al seu web. Se diu Montse Boté. M'he firat unes arracades fetes amb ammonites, que són cargols fòssils. WOW! Sí, xatos, la cantireta va forta. Lo proper, dinosaures!!
I m'agradaria que diguéssiu si us ha agradat la carxofa romàntica de l'altre dia...

Comentaris

  1. Hola!, te escribo para decirte que en mi blog estoy organizando un concurso en el que puedes ganar HERMOSA OSCURIDAD de Kami García y Margaret Stohl, pásate si quieres participar ^^

    http://www.labibliotecadelamorgue.com/2010/11/primer-concurso-del-blog.html

    Besos de letras con Tinta (^_^)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX