S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 30 de gener de 2010

Heavy metal a la roba




Els Scorpions no només tenen ja anys, si no que també han obert una botiga de jerseis a Igualada, prop de Barcelona. Jo diria que és Escorpión, la botiga, però tractant-se de Internet, qualsevol cosa es pot esperar, des de faltes d'ortografia a tant l'accent, com d'incorrecions i fins i tot decessos sense el teu consentiment ( jo m'oposo a la meva pròpia mort, però ja se sap, que l'home proposa i el de dalt disposa...)
Servidora es va comprar una samarreta molt original al Pais basc.
Això em recorda que he vist la proposta de "Resposteria" en una botiga. Cal que me'n recordi per les properes eleccions generals, als polítics els pot fer falta una secció d'aquestes a la seva llista electoral...

Igualada...i millorada a la Xina?






"Comprar en un outlet urbà, “de les més grans de Catalunya”, segons l’agrupació tèxtil FAEGPI, és la possibilitat que ofereix el nou portal d’Internet, Igualam.com. La pàgina neix per apropar les botigues igualadines, plenes de grans marques amb segell igualadí com Punto Blanco, Sita Murt, Frederic Homs o Scorpions, i atraure un turisme comercial que revifi una zona tan castigada per l’atur.


--------------------------------------------------------------------------------

La ciutat tèxtil que ha estat i continua sent, amb menys força, Igualada, vol tornar a posar segell a les seves creacions i dotar d’identitat a una ciutat malmesa pel tancament de moltes indústries que oferien serveis a les grans fàbriques tèxtils. L’agrupació tèxtil FAGEPI, conscient dels problemes del sector, ha volgut donar una nova empenta a la indústria tèxtil amb Igualam.com.

El portal continua la línia publicitària que es va iniciar al 2006, quan un gran autobús amb una imatge de 'La maja desnuda de Goya', o un estand amb el David de Miquel Àngel, recorrien la geografia catalana proclamant la ciutat d’Igualada com a “punt de moda”.

Ara, FAGEPI ha creat aquest portal web on es pot trobar un plànol d’ubicació de les botigues outlets més importants. Des de l’agrupació s’afirma que “l’objectiu es fer còmode les compres” de tal manera que la gent de la comarca i de fora d’ella s’apropi i coneixi la ciutat mentre compra.

Per a FAGEPI, el volum de compradors que provenen de les Terres de Ponent i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona “és important” i és per aquest motiu que, amb aquesta guia virtual, s’ofereixen descomptes per què “no passin de llarg”. En un futur, s’espera que la pàgina inclogui les festes més importants i una guia dels dos hotels, hostals i l’aparthotel que existeixen a la ciutat." del lloc http://www.lamalla.cat/infolocal/noticies/article?id=327929

dilluns, 25 de gener de 2010

D'aquells que embelleixen la mort




E.P.D.

Si ara caigués a terra,
damunt del fred inhòspit
de cada estació, que glaça
l'os blanc de la mort
i la geniva clara,
alçant el puny clamaria a Déu,
aquell que grava el marbre
amb les dades de la vida inferior,
i espunyit i cansat i enfebrit
el ciment sec retocaria un altre cop,
perquè els difunts no espiïn
la bondat mentidera de l'alè,
i els vius no trobin enlloc
la pau dins del meu món.

Verdú, 25 de gener del 2010.
Dedicat al meu marit, que posa ordre entre els morts, i els dóna nom per sempre. (" Algú ho ha de fer", diu ell.)

http://famouspoetsandpoems.com/poets/wislawa_szymborska/poems/11680

Diners ( Anselm Turmeda for President !)



Elogi dels diners
(Anselm Turmeda - Raimon)

Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs "jas" a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "hoc".
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
papa de Roma.


Mentres torna a nevar poc a poc, la neu enfarina les teulades i tot es vesteix de silenci, Beethoven pot ser una banda sonora fantàstica.

dimarts, 19 de gener de 2010

Del amitri/ dels amics



La mida no és important, ni la quantitat, però sí la qualitat. De vegades un cop d'ull fa més que una frase sencera, i una tustada amical a l'esquena que tres paràgrafs filosòfics. I un email curtet fa més que una trucada de mitja hora... Als amics que em recordeu des de l'exili, i des del camp d'ocupants d'aules de pollastres plomats, i als de l'estranger, i als inigualables del tèxtil, us recordo amb carinyu. Per a tots vosaltres aquest post curtet, però efectiu/afectiu.

divendres, 15 de gener de 2010

Miquelet Jackson



Escolteu... era un geni del cant i del ball. Una de les meves cançons preferides, juntament amb "The way you make me feel". Això sí, no em veureu ballar pas al blog!!

diumenge, 10 de gener de 2010

cantireta: Música calentoneta per a temps freds#links

cantireta: Música calentoneta per a temps freds#links

Abans de la nevada


Vam anar a Lleida, els nens i jo, sense la mare d'un, a veure aquesta meravellosa pel·lícula sobre la infantesa i fer-se gran i voler-ho arreglar tot perquè tothom et sigui amic... Tendra, real, màgica, sentimental ( vam plorar tots 3 ), és un llibre adaptat a la pantalla gran d'un senyor que es diu Maurice Sendak. El repartiment era de cine, els actors fabulosos i al tornar vam veure com queia la neu al poble, i ho deixava tot en silenci, fins i tot el campanar, i sabíem que demà no hi hauria escola. Va ser un dia rodó.

Música calentoneta per a temps freds



És un gaudi suprem escoltar aquest xicot de 27 anyets cantar així... especialment veient que al carrer encara no desglaça i et fots una pinya en un dir "J.J.Ramírez" per exempre. Diu el meu amic Jordi Berenguer ( http://jordibq.blogspot.com) que el divendres hagués hagut de ser diada de dol nacional, per l'escassetat o nu·la assistència de passerells a les classes. Si tenim 30 cm de neu davant de casa, no hi ha sal i a més gela un cop ha nevat, que es creu que hi anirem en helicòpter? No és que "tant ens faci" als pares i/o mestres, esgargamellar-nos per convéncer al plançonet que es vesteixi com cal per assistir a la "desfloració" de la neu verge, i que no cobrant cap plus de perillositat, ens volguem adherir a les condicions de la pòlissa de vida per cobrar-ne uns euros després d'una estada de pocs ( ? ) dies a l'hospital més proper. Res més allunyat de la realitat. Si els diaris nacionals i locals en parlen, i la TV3, i el 3cat24.cat, i tota la patolea del món mediàtic, i fins i tot van enviar/envair un reporter a Prades perquè coneguéssim de 1ª mà el mig metre de neu d'aquella població...només em queda una cosa per dir : Senyor Maragall, faci's operar de la miopia, perquè aquesta mania de no veure-hi més enllà del nas perjudica a alumnes, escoles i docents. I canviï d'amics, que les opinions del Cuní les tenim molt sentides ( al fons a la dreta, tocant a la bilis ).

I mentres, servidora posa rentadores, es posa al llit en companyia d'un virus que li ha donat 38.89ºC de febre i maldecap torturador, es compra sabates perquè les de fa 5 anys s'han espatxurrat i les noves m'han costat 133€ ( sí, a l'Unipreus són més barates, prò només me portaven fins a Targa, no fins a Lleida ) i encara ha de traduir un web, acabar un poemari, pensar què fa demà a la fenya sense fotocòpies fetes, i esperar que el maldecap no torni.

divendres, 1 de gener de 2010

2009 ja vell



Bé, doncs... Nostresinyó destronat, i Mahler al seu lloc, i l'acnè als anuncis de xicotetes esverades posant-se clearasil i que la hipoteca me baixa, igual que els pits i la panxa, els nens creixen i nosaltres decreixem, i a més la crisi m'envolta i no em deixa viure, més els del gimnàs que també me canten "Vine, ja que pagues " i els de l'auditori, vine i no t'esveris...
I els amics, vells, joves i de mitjana edat, que fan que la vida sigui més fàcil de portar, més els que eren massa joves per anar-se'n i els que no hauríem d'haver conegut mai, i els que t'envien e-mails que van directament a la BROSSA ( no confondre amb JOAN ), i els que són vells però de bon VEURE i m'envien vaques amb flors a les mans. I els que ens pensàvem que SEMPRE hi serien, però un cop te'n vas no són capaços de dir-te adéu a tu ni als que hem compartit amb ells altres personetes que ja no hi són, i això que llavors et parlaven del Paolo Coelho i de màsters en traducció i de verbs irregulars, però mai vas arribar a saber perquè el cel del Baccalaureat no era per a mi ( hi devien haver huris masculins en tanga-cum-laude? )
I els que ens han dut al món, però es fan grans i no podem saber què hi ha dins de la bola de vidre amb futur.
Queden, però, les tardes pels camps amb les amigues, i els cargols amb la colla, i els cafès de divendres als matins.
I sobretot queda el meu sant xacobeu, els nens, els alumnes que'm suporten i m'estudien, el cafè, la xocolata, el sexe esporàdic prò ben fet i la bona literatura / música / pràctica del cinema ben triat. Això no m'ho poden treure.
NI els diamants i el rovell d'aquesta magnífica cançó de la Joan Baez.