S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 22 de maig de 2010

Montserrat Abelló

 
Paraules no dites
( Montserrat Abelló )

Aturar-se al bell mig
Aturar-se al bell
mig d'una frase tot just
començada. Aturar-se
irada perquè no es troba
la manera de prosseguir.
Tot i que el dia és ple a
vessar de fets i la
boca atapeïda de paraules;
còdols petits, arrodonits,
en el fons d'una riera,
on un sol, massa intens,
ha eixugat la deu d’aigua.
 
Montserrat Abelló, Aturar-se al bell mig. Barcelona: La Sal, 1981

Anglès entre rialles...Thank you to all!!



Ahir vaig tornar al paradís sobre la terra, entre marges verds i prats regats generosament per l'aigua i beneïts amb ordi i blat. Vaig tornar a estar amb els coneguts que aviat seran amics, la Sara i en Ramon, la Teresa i la Carme, l'Elies i el Lluís. Gràcies a tots per l'estona amable, sense pressa i sense economia en crisi ni paraules de doble sentit o dubtosa aplicació. No a l'esbiaixat somriure, sí a la sincera aplicació dels connectors en cartes a Obama de dubtosa eficàcia i encara més difusa sintaxi. Em feu sentir viva i connectada a la realitat. Thank you from the bottom of my heart. And 3 hoorays for the Dinners in English!!

dijous, 13 de maig de 2010

Sac foradat :(


El senyor Zapatero s'ha emmirallat en Grècia per contrarestar la crisi, i ara retalla la butxaca de per si petita dels funcionaris, que ja era de mida curiosa, i la dels jubilats i les partides socials. Congela les pensions... El que ens ha costat arribar fins aquí, i ara encara ens hem de disculpar per anar a treballar cada dia, per demanar als avis que ens donin un cop de mà amb les nostres franges laborals anti-conciliatòries, que ens els peixin a l'hora de dinar i de berenar, que els que havien demanat l'ajut per discapacitat s'han de fer fotre perquè ja van néixer fotuts i no els ve d'aquí... Us sonen els noms Gürtel, Camps, Matas? Us sonen els vestits de dissenyador que porten els ministres quan surten a la televisió? Els diners que s'han gastat en fer campanyes estúpides i comprar ordinadors de mida microones per estar-se a Twitter o al Messenger en lloc de fer els deures. La llista és interminable....i el meu maldeventre comença fer estralls a la meva vida.

La cosa pinta malament. Entre deixar de pagar pels deutes que he contret voluntàriament i estrebar-me el cinturó, opto per la segona circumstància. I llegiu bé, perquè estarem temps en aquestes. Les pizzeries estan a rebentar, el Lidl i el Dia es forren perquè venen barat, i passejar aporta molts beneficis : cansa però no gasta! Amics meus, s'han acabat les vaques grasses ( no aquelles que adornen els carrers de Madrid i estan fetes de cartró-pedra ), i ara toca mirar-se el melic per quedar-hi enganxat ( les mides minven amb la crisi...)
Us deixo amb els Aerosmith, aquí podreu descarregar la bilis, les cames i esgargamellar-vos contra la política social de pa-sucat-amb-oli del senyor Zapatero i la seva colla d'il·luminats.

Montsonis i altres noms propis


Ahir al vespre ( dia 23 d'abril del 2010, divendres ) vaig tenir una experiència grastronòmico-intel·lectual molt interessant. En aquest lloc que us descriuré s'hi fan sopars en anglès. L'assumpte és que hom arriba del carrer, meravellat de l'entorn i de la verdor gairebé escocesa pels camps sense arestes i esquitxats d'arbres de variada alçada, i et saluden en anglès. Ai, las! Tu encara ets dins del cotxe, pensant si has posat bé el fre de mà per si les mosques, que ja et trobes contestant "Hello. How are you? My name's Montse." I a partir d'aquí tot fa costa amunt, si és el primer cop, o costa avall si ja hi has estat i a més ja ets al segon plat del sopar.... La gent amb qui vaig compartir el meu temps van ser encantadors, vam menjar molt bé i ens vam fer un tip de riure d'allò més sa. Ens van proposar preguntes per saber noms i procedències dels nostres companys d'idioma forani, després va tocar endevinar què fèiem sense fer anar les mans, i finalment vam debatre sobre tòpics molt calents tant a favor com en contra. Aquesta part la vaig trobar molt reeixida, ja que pensar en contra de les teves opinions i expressar-les amb convicció en una llengua que no domines no és gens fàcil. La mestressa de les tempestes cerebrals es diu Sara i és molt competent. Vaja, que si voleu posar a prova les vostres habilitats amb l'anglès alhora que feu anar els coberts.... aquest és el lloc idoni!
Més coses. Sant Jordi mediàtic i "esperpèntic". Llibres a la ràdio, a la televisió, als iPods... De vegades el millor llibre és el que es té a la tauleta de nit, com l'aigua, les ulleres, el despertador i els mocadors de paper. Llegim més per Sant Jordi? No, mai! Però fa bonic, i la Unesco se'n congratula i crea el Dia Internacional del Llibre. Vés, fins i tot com a mal exemple també servim. Alguns, els infantils i juvenils, són els més recomanables. Estan ben escrits i millor il·lustrats, les històries que ensenyen són reals i no pontifiquen sobre res, ni surten a la televisió els autors que els han ideat.
Estic en crisi. No he regalat cap llibre a la costella ni a la mitja que em fa d'àngel de la guarda des de Balaguer. Però ells saben que els estimo, i ho manifesto en paper.