S'ha produït un error en aquest gadget

dimecres, 23 de juny de 2010

Ethan Stiefel



"Fama" en versió clàssica i música força correcta... Ah! La música de fons és dels Red Hot Chili Peppers. La cançó es diu "Higher Ground", i la trobareu al seu disc "Mother's Milk", del 1989.
En aquest enllaç trobareu una entrevista amb aquest ballarí tant eixerit com intel·ligent que surt a la pel·lícula " Centerstage" (2000). Aquest home és un dels principals ballarins de l'American Ballet, Theatre, i aquí trobareu quatre dades sobre la seva vida professional.

dissabte, 12 de juny de 2010

8o's i altres rucades



Amics, parents, enemics i gent sense fenya,
a la capital de la comarca on visco hi ha gent aixines, amb mostatxo i rialla de salvo-el-món-perquè-sé-molt-de-tot. Busqueu-lo, sobretot entre llibres, i direu: "Ostras , és igual al que surt als Simpson!!".
Més coses. M'han afegit al cel dels enllaços. Ara només em falta que algú a qui només m'he enllaçat en somnis també se n'adoni. Li vaig escriure un poema humit, d'aquells que sadollen el món i creen vida sense preservar-la en plàstic antial·lèrgic, prò per sort no ho sap. Un dia que no tingui fenya us el poso. Ah! està en anglès, llengua que tots dos dominàvem.
Me'n vaig a Escòcia, allà on abans d'Edimburg hi regnaven els senyors de les terres altes, on el senyor Andrew Carnegie must've been cycling along the streets having no other trouble than pouring wax inside his ears not to listen to Justin Weasel, Lady Caca, and people alike...( lots of money, little talent..)

Al poble hi va haver una onada de fang creatiu que va omplir algunes butxaques i en va buidar d'altres. En un altre moment us en faig 5 cèntims. Per avui ja en teniu prou.

dimarts, 1 de juny de 2010

Paraules i vida

Ahir el poeta, professor, polític i excel·lent persona Tino Barriuso va quedar eliminat del programa de la TVE 2, La 2, "Saber y ganar". Ens va deixar un poema recitat per ell, una perla petita i ben feta, que ens va deixar la pell flotant damunt de l'hipodermis, perquè la paraula encara ens pot salvar del desastre.
He conegut un altre Lluc, com el nostre, amb PC. Un veí del Llullu del Màrius Serra. He trobat un tauló en el mar de la normalitat on agafar-me per surar fins la platja del coneixement. Un brot de vida lenta i mística, una part de mi que es fa forta amb el sol i l'amor que els pares donem fins a l'esgotament dels llavis i la saliva.
Us deixo amb aquest poema inèdit sobre la llibertat d'expressió, aquella que ens fa mal quan ens esmenten la bona mort dels malalts, aquella que diu "Jo l'hagués deixat morir i n'hagués tingut un altre" (sic). Per sort, els gossos dels propietaris de nens tenen més sentit comú i callen.