S'ha produït un error en aquest gadget

diumenge, 26 de setembre de 2010

el món on vivim... i demà és dilluns



Una mica de somni amb el sinyó Brandon Flowers, que ve a ser dir-se Kevin de los Angeles Rosa en català. Però està bo... ai, que em fai gran...

dimecres, 15 de setembre de 2010

Corders i pastors



Comença el nou curs. Espero que tots els corders que meni a bon corral se'n surtin. Força, que el pas que feu és molt important per a la vostra autoestima! Bon curs!!

dissabte, 11 de setembre de 2010

A tot volum!!



Atenció als vidres!!

Pachelbel ( pum!! ) i l'odiós cànon!!



Fantàstic!!!

Catalunya viu i Tàrrega no tant

Visca Catalunya, amics catalans!
Avui fa exactament 294 anys que estem sota dominació espanyola. Veurem algun dia l'estat català? Jo crec que no, potser els meus fill sí. Mentre els comentaris i atacs vinguin de totes bandes, mentre continuem pensant que el castellà és llengua franca amb els estrangers, mentre ens tinguem per res i creiem que sense Espanya no anem enlloc...no serem mai un poble independent. No sé perquè la política fa estranys companys de llit, ni sé perquè calen tantes coalicions i tripartits per vendre's al millor postor, ni que ens diuen una cosa i després la retallen o s'esvaneix com el fum. He fet 43 anys i m'estimo la Terra que m'ha vist néixer i créixer, però no la veuré mai independent.

I Tàrrega? Doncs a 5 quilòmetres de casa, plena de gent i amb preus molt alts per beure i menjar i espectacles. La nostra opció és llogar un secretari que ens organitzi les sortides culturals sense perjudici per a la salut ni la butxaca ni l'equilibri mental. I no és gens de fàcil. Avui anirem a algun lloc, suposem. Potser a la tarda a un altre. I demà també, si ens va bé - i la patarrufa no ens arrossega a les firetes i ens gastem el pressupost de la setmana en menjar en pops, cavallets i altres animalons firaires que fan les delícies de la gent petita-. Vet aquí la Fira després de 29 anys, que són els que jo l'he disfrutat  des dels 14. És bo barrejar-se amb el poble, de vegades és millor marxar-ne per trobar-se a un mateix. El nostre fill ens ha tergiversat la idea del que s'ha de fer i del que es pot fer.

Almenys, el català ens serveix per entendre'ns, i el nostre humor ens agermana. I això no ens ho prendran mai.

diumenge, 5 de setembre de 2010

Cranc ( cadascú camina com pot )

Mos en vam sortir. De les entrades i sortides dels hospitals amb el patarrufo, de les baixades de sucre futudes, del dolor i la incertesa del menjar i el dormir, de l'estimació cap als infants de les infermeres de Sant Joan de Déu, mos en vam sortir. I aquest que veieu aquí jo el porto al coll. Perquè sembla que anem enrere, però cadascú camina com pot. I naltros nem endavant fent veure que nem enrere. Igual que ell.  ( I és que el meu Sant ens estima molt, i va ser un regal de reeixida, perquè hi vam entrar 2 cops, a l'hospital, casumdena!!)

Escòcia

Bones!!

Ja he tornat de les terres altes, allà on no hi fa calor a l'estiu i molt de fred a l'hivern. Per cert, que el 15 d'agost ja tornen al cole aquella gent. I les rebaixes d'estiu s'acaben quan aquí tenim una onada de calor...heatwave, en anglès. Ai, sí que m'he despertat de patac, en veure que aquí estàveu fent de pollastres a l'ast al carrer, sense samarreta i oli inclòs ( vegeu suor i cabell sense rentar durant dos dies...) El Parlament, que ha costat un ull de la cara a cada escocès, no té aire condicionat. Digo jo que podrien comprar-se uns vanos per ventar-se, ja que si aquí baix no n'hi ha sí que els Parlamentaris hauran de fer obligatori l'ús de banyador per entrar-hi, o se moren abans de votar re. Que pels que ens ocupa, tant hi fa, oi?
Més coses. Me vaig estar a Dunfermline. No a l'iclèsia de sota, que és pels morts! La sinyora de la casa era bona dona. No em va fer pagar per rentar la roba ni per dutxar-mos cada dia, cosa que s'agraeix. I el minjar era bo. El curs no em va posar les gallines a la pell, perquè si la sinyora Lucy Norris ho va fer bé, algunes de les comferències jo no les vaig entendre ni mos van agradar molt. Això sí, una se sentia europea: hi havia 9 nacionalitats, al curset. Pulumenos érem de dalt i de baix, del mig ben pocs. Les finlandeses parlen raro, sembla català però sense vocals neutres. I per raro, l'hongarès i l'eslovac. Mos van fer amigues amb una sueca que feia honor a les pinícules dels anys 60, molt rossa, alta i molt guapa. Amb aquesta mossa hem rigut molt i ens hem explicat tota la vida. La Maria va ser lo millor del viatge, nois!! I després me'n vaig anar a Londres. Ai! Parlen ràpid, tot és molt car i està brut. No tant com a Roma, però força. El mercat de Portobello està molt bé, sobretot si tens 100 per gastar, perquè te'n faltaran, i les vistes del Parlament i del London Eye són boniques, i hi ha gent a tot arreu, i t'estàs una estonada fent cua i sentint espanyols que destrossen l'anglès. No vos preocupeu per estar primes, allà o estàs com un secall o necessites 2 butaques per seure. I el glamur, al carrer Santa Maria de Tàrrega, perquè lo qués allà, només lo tinia la Leidi Di, al cel sigo.
El viatge de tornada va ser memorable. De flim de por : sense llumetes dins de la cabina, lligats amb el cinto a la cadira i resant o recordant la teva vida passada cas de que futura ja no en tingos. Per sort, teníem la idem de cara i vaig tornar a trepitjar terra més tard però sana i estàlvia. I me vaig enyorar, sobretot del patarrufo. És lo que té ser mama.
 Per cert, Edinburgh continua molt ple i Glasgow és xulo ( l'Ajuntament és molt bonic! foto de dalt ) i farcit de gent famosa, prò jo us en faig 5 cèntims un altre dia, que tinc gana.
Apa, siau!