S'ha produït un error en aquest gadget

diumenge, 31 d’octubre de 2010

Snow Patrol



Per al meu TomTom particular, i per a mi, que m'ho mereixo, i per la meva tata afegida.

dissabte, 23 d’octubre de 2010

John Rutter

John Rutter és el compositor d'aquesta cançó. Delicat i alhora potent, com tot allò que arriba a l'ànima i es dispara des de l'emoció.

http://www.youtube.com/watch?v=1_PVthK3Azo&feature=related

dimecres, 20 d’octubre de 2010

Tina Turner


Una versió de "Missing you" del John Waite, que la Tina broda amb aquella energia i elegància que la caracteritza.

dissabte, 16 d’octubre de 2010

School of Seven Bells



Aquí teniu una ressenya sobre qui són i què fan aquest grup tan innovador, que servidora va trobar al web vente-privee del qual n'és subscriptora. A més de moda, també et pots assabentar del que es cou en música arreu del món. Per desgràcia us n'heu de fer subscriptors, però encara que no hi compreu res, el web és molt bonic i està molt treballat. És el que té ser una multinacional que ven arreu. Ah! I també hi ha marques per als molt rics, que potser és el vostre cas....

Dissabte un altre cop

Hola als seguidors, futurs i presents!
Perquè em preocupo per si em segueixen, si amb la blocosfera l'únic que perdré és la vista ( poca, ja que tinc 10 diòptries a l'ull esquerre...) i el poc seny que em queda? De tota manera, me sembla que el reialme del pollastre bullit té seu a Tàrrega, ja que els seus súbdits hi vénen tot sovint, a estudiar o comprar o quedar-s'hi! Espero que no siguin de Transilvània, ja vaig provar els seus ullals, ara ja fa un temps, i per poc no m'envien a fer-me un trasplantament de còrnia, fetge i budells. Ai, què malament se passa vora un vampir... Potser hauria d'anar a veure la peli aquella, a fer-me una neteja personal d'aura i mals rotllos... En la foscor puc trobar el príncep
d'ídem, sobretot si s'asseu amb mi a la fila del darrere... Perquè el mal és tan atractiu, i en canvi la visió del Papa me produeix urticària i ganes de fer zàping? Tindrà alguna cosa a veure el fet que la bondat no necessàriament ha d'estar relacionada amb l'església catòlica?

Els The Cure tot ho curen, ja ho veieu... Apa, aquest vídeo està dedicat al meu Sant, que torna de la vagança italiana demà al vespre.
 No penseu gaire, no va bé per la salut!

dissabte, 9 d’octubre de 2010

Marlango i vi

Aquest cap de setmana es produeix la invasió de cossos famolencs i assedegats per trobar vi bo a bon preu i silenci relatiu. Nosaltres trobarem a faltar el nostre Sant Patró de casa, que se n'ha anat a reviure un viatge de fa 20 anys enrere amb els mateixos que el van fer llavors. Sí, la nostàlgia és perillosa més enllà dels 40, què hi farem, però si es té humor val la pena tornar-hi, tot i el mal costum de la memòria de canviar les cares i posar els mobles en llocs diferents. Va a Pisa i Florència, i torna a Tarquinia. L'envejo, la bellesa concentrada que veuran els seus ulls l'acompanyarà durant molt de temps.
Mentre escolto el sublim "Life in the Treehouse" dels Marlango, amb la Leonor Watling i els seus acompanyants. No us perdeu "I carry you". T'emociona des del començament.
Un brindis des de casa per vosaltres, viatgers incansables pels paratges inconstants de la memòria.

dimecres, 6 d’octubre de 2010

Mary Black canta com els àngels

Per ara, quan es treballa, que cal estar atent als pericos, al cafè, a l'alè de vida.

Magnífica cantant irlandesa, comparable a la gran Sinéad O'Connor.  Aquí us deixo la lletra per si voleu anar-vos-la aprenent i millorar el vostre anglès. Té un final tràgic, la cançó.

SHE MOVED THROUGH THE FAIR

My young love said to me,
My mother won't mind
And my father won't slight you
For your lack of kind"
And she laid her hand on me
And this she did say:
It will not be long, love,
Till our wedding day"

As she stepped away from me
And she moved through the fair
And fondly I watched her
Move here and move there
And then she turned homeward
With one star awake
Like the swan in the evening
Moves over the lake

The people were saying,
No two e'er were wed
But one had a sorrow
That never was said
And I smiled as she passed
With her goods and her gear,
And that was the last
That I saw of my dear.

Last night she came to me,
My dead love came in
So softly she came
That her feet made no din
As she laid her hand on me
And this she did say
It will not be long, love,
'Til our wedding day

diumenge, 3 d’octubre de 2010

Entra octubre, se'n va la calor...


ZZTop - Rough Boy
Cargado por jpdc11. - Explorar otros videos musicales.
I la cosa no ha canviat. Els que es van demanar un "dia personal" per no fer vaga i cobrar són uns esquirols, mamífers rosegadors que viuen dalt dels arbres i mengen coses amb closca. Vaig veure els piquets i vaig haver de fer un tomb per anar a casa. I encara tenim el sou retallat, pugen els preus, ens apugen el rebut de la llum i la pornografia no són quatre paios amb la cosa a l'aire, és que el Govern ajudi els bancs a sortir de la crisi i a canvi ningú tingui la bona idea de perdonar la hipoteca als que s'han quedat sense feina i potser sense atur, qui sap. Quina m-e-r de ferum pudent, ja us ho diré. La covardia no ajuda a tirar un país endavant, això segur.
Mentres, servidora dóna classes i es troba els penedits del regne del pollastre bullit. Ai, las, no digos blat encara que estigui al sac, que pot estar foradat!! I les que es penedeixen entre la sèrie i la FiQ, aquelles que van al gimnàs però no treballen el múscul més potent, el cervell, perquè aquest no es veu. Què hi fotrem, no t'hi posis pedres al fetge. Alguns no acaben els trimestres, ni l'any, i això que només els faltaven pocs mesos. Som els reis de la inconsistència, de la inconstància, del mañana. L'amistat també se'n va ressentir...
Els Dinners in English continuen funcionant. Som pocs, no diré que escollits, però molt ben avinguts, i educats. Hom troba alicients a pujar en un cotxe que em duu a un lloc màgic com Montsonís de nit, amb una companyia interessant que et truca i t'envia missatges i t'acomiada amb carinyo. Where are thou, my knight in shining armour? El dia 1 vaig conéixer l'ex-cònsul britànic, el senyor Geoff Cowling. La conversa va derivar cap a les meves traduccions de poesia eròtica en anglès. Molt reeixida i excitant. Els seus ulls brillaven amb interès. La vida és breu i intensa, direu. Sí, en el nostre cas, tan particular, surrealista i emocionant, plena de buits i de perquès, plena de preguntes de les quals no en voldríem saber la resposta.
Fins el dia 12 de novembre no hi torno, tot i els ulls que preguen que hi torni el 15 d'aquest mes. Ai, la butxaca!!