S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 25 de novembre de 2010

Suzanne Ciani



És una cançó meravellosa. Regaleu-vos els "Pianissimo" o "Pianissimo II". No us en penedireu.


THROUGH LOVE
THROUGH LOVE all that is bitter will be
      sweet.
Through Love all that is copper will be
      gold.
Through Love all dregs will turn to purest wine.
Through Love all pain will turn to
      medicine.
Through Love the dead will all become
      alive.
Through Love the king will turn into a slave!

Jalaluddin Rumi, Mevlàna

dilluns, 22 de novembre de 2010

134...

 parells d'arracades, i uns 25 collarets.
 Jo sí que sóc una arracada! S'accepten idees per regalar... aquí per exemple!! Bona setmana!

diumenge, 21 de novembre de 2010

Demà és dilluns... no tingueu por.


Xbox Lips Lily Allen "The Fear" music video from FIELD on Vimeo.

Lily Allen - The Fear Lyrics
I want to be rich and I want lots of money
I don’t care about clever I don’t care about funny
I want loads of clothes and f***loads of diamonds
I heard people die while they are trying to find them
I’ll take my clothes off and it will be shameless
‘Cuz everyone knows that’s how you get famous
I’ll look at the sun and I’ll look in the mirror
I’m on the right track yeah I’m on to a winner
Chorus
I don’t know what’s right and what’s real anymore
I don’t know how I’m meant to feel anymore
When we think it will all become clear
‘Cuz I’m being taken over by The Fear
Life’s about film stars and less about mothers
It’s all about fast cars and passing each other
But it doesn’t matter cause I’m packing plastic
and that’s what makes my life so f***ing fantastic
And I am a weapon of massive consumption
and its not my fault it’s how I’m program to function
I’ll look at the sun and I’ll look in the mirror
I’m on the right track yeah I’m on to a winner
Chorus
I don’t know what’s right and what’s real anymore
I don’t know how I’m meant to feel anymore
When we think it will all become clear
‘Cuz I’m being taken over by The Fear
Bridge
Forget about guns and forget ammunition
Cause I’m killing them all on my own little mission
Now I’m not a saint but I’m not a sinner
Now everything is cool as long as I’m getting thinner
Chorus
I don’t know what’s right and what’s real anymore
I don’t know how I’m meant to feel anymore
When we think it will all become clear
‘Cause I’m being taken over by fear

dissabte, 20 de novembre de 2010

Coses que fer ( a la capital ) un 20-N



1. Pensar que estem en democràcia, a pesar de que alguns Ciutadans no ho volen.

3. Ajustar-se el cinturó fins que et surtin els pulmons per les orelles.
4. No mirar-se els ponts amb aigua trasbalsada, per si de cas.
5. Entrar i sortir de les botigues per entrar en calor.
6. Mirar-se amb afecte els bitllets de 50€ que encara tingueu a les butxaques.
7. Suplicar a Sant Miquel de la Bufetada que no ens re-toquin més el sou els de la Casa Gran.
8. Escalfar-se amb la visió posterior i frontal d'alguns mascles, si se deixen, o d'estranquis, i no anar-se'n corrents a l'iclésia a resar, caratsus!!
9. Pensar que val més una Aretha Franklin a la teva vida que moltes Lady Caca.
10. Desitjar que arribi el 26-N ( sense comentaris )
11. Oblidar la paga extra del Nadal, que mai va ser dobla ( ni gruixuda ).
2. Escoltar l'Ella Fitzgerald i posar-li una espelma perquè ens conservi la veu!

dijous, 18 de novembre de 2010

Desig i gramàtica




SOLO EL AMOR




Cuando el amor es gesto del amor y queda

vacío un signo solo.

Cuando está el leño en el hogar,

mas no la llama viva.

Cuando es el rito más que el hombre.

Cuando acaso empezamos

a repetir palabras que no pueden

conjurar lo perdido.

Cuando tú y yo estamos frente a frente

y una extensión desierta nos separa.

Cuando la noche cae.

Cuando nos damos

desesperadamente a la esperanza

de que solo el amor

abra tus labios a la luz del día.



José Ángel Valente

Evidentment no cal afegir res més.

Un dia espés el d'avui : obres, passives, actives, reflexives, recíproques, transitives, intransitives. Copulatives. Literatura i mites, Zeus a dalt de l'Olimp, espessiment en geografia, esverament hormonal pensant en cossos perfectes no pas a l'abast de la mà, sirenes mal proporcionades. Irlanda i Islàndia, volcans en erupció, refredats i maldeventre, enveja de la Pe per tenir el Mathew a tiro i casar-se amb el lleig, primer dia al gimnàs, agulletes a les cames, cossos perfectes, hormones espatllades, el·líptica, somnis humits. L'acabo amb enciam i codony. L'amarg i el dolç a la gola. Igual que el desig.

dilluns, 15 de novembre de 2010

Sóc jo, però en veu poètica

Per a tots els homes de la meva vida, els que diuen "tens on agafar-se".


For the One Man Who Likes My Thighs

There was the expensive cream from France
that promised the dimples would vanish
if applied nightly to the problem spots.
Then, when that didn't work, Kiko, the masseuse
at Profile Health Spa, dug her thumbs
deep into my flesh as she explained
in quasi-scientific terms that her rough hands
could break up the toughest globules of cellulite.
I screamed, then bruised over, but nothing
else happened. When they healed, my legs still looked
like tapioca pudding. There was the rolling pin method
I tried as far back as seventh grade,
kneading my lumpy legs as though I was making bread.
Cottage Cheese Knees, Thunder Thighs --
I heard it all -- under the guise of teasing,
under the leaky umbrella mistaken for affection.
I learned to choose long dresses
and dark woolen tights, clam diggers instead of short-shorts,
and, when I could get away with it, skirted bathing suits.
The nutritionist said that maybe Royal Jelly tablets
would break up the fat. I drank eight glasses
of water everyday for a month. I ate nothing
but steak for a week. I had to take everyone's advice,
fearing that if I didn't, my thighs
would truly be all my own fault. Liposuction
cost too much. The foil sweat-it-out
shorts advertised in the back of Redbook
didn't work. Swimming, walking in place, leg lifts.
It's embarrassing, especially being a feminist.
I wondered if Andrea Dworkin had stopped worrying,
and how. If Gloria Steinem does aerobics,
claiming it's just for her own enjoyment.
Then I read in a self-help book:
if you learn to appreciate your thighs, they'll appreciate
you back. Though it wasn't romance at first sight,
I did try to thank my legs for carrying me up nine flights
the day when the elevator at work was out;
for their quick sprint that propelled me
through the closing doors of the subway
so that I wouldn't be late for a movie;
for supporting my nieces who straddled, one
on each thigh, their heads burrowing deep into my lap.
I think, in fact, that it was at that moment
of being an aunt I forgot for an instant
about my thigh dilemma and began, more fully,
as they say, enjoying my life. So when it happened later
that I fell in love, and as a bonus,
the man said he liked my thighs, I shouldn't have been
so thoroughly surprised. At first I was sure I'd misheard --
that he liked my eyes, that he had heard someone else sigh,
or that maybe he was having a craving for french fries.
And it wasn't very easy to nonchalantly say oh, thanks
after I'd made him repeat. I kept asking
if he was sure, then waiting for a punch
line of some mean-spirited thigh-related joke.
I ran my fingers over his calf, brown and firm,
with beautiful muscles waving down the back.
It made no sense the way love makes no sense.
Then it made all the sense in the world.


Denise Duhamel

dissabte, 6 de novembre de 2010

Pap massa ple de papa

L'altre dia els meus alumnes van aprendre a fer instàncies. En una, de molt ben pensada perquè la parella que les redacta s'avé molt ( no són parella sentimental, ep! ), es queixa de la supressió de contenidors i papereres durant la visita del Papa. Demanen que les tornin a posar allà on eren i que el papa ens visiti d'aquí a 100 anys, per recuperar-nos de tant catolicisme. Es nota un cert anticlericalisme entre els meus alumnes, una tensió cap a la paraula "Zapatero" i un regust sarcàstic per quan volem arreglar el país i se'ns acaba la classe. El senyor Ratzinger no només fa cara de Gollum ( veieu "El senyor dels anells" ) sinó que se'm posa la pell de gallina vella quan somriu. No és una rialla beatífica, precisament. La qual cosa em recorda que aviat la xiqueta ens farà la confirmació i jo amb aquests posats pro-budistes... Des que vaig abandonar les monges no he tornat a creure que el catolicisme es nodreix de paraules pomposes que ningú no sap què carai volen dir. Ni l'actitud d'alguns que porten el coll blanc ( les cigonyes en són excloses,d'aquesta afirmació ) predisposa a veure'ls com a benefactors de la societat, de les criatures o dels sentiments i comportaments menys nobles. Com que us parlo des de l'experiència, bisbes i capellans m'agraden menys que la sopa amb tel de quan era petita, els llençols humits al llit o els petons amb llengua però amb poca traça. Sóc poc glamurosa, què hi farem. Especialment des que un conegut esdevindrà mà rigorosa des de Solsona. És el més jove de la seva espècie, i em sembla que el veuré de prop quan la xiqueta ens confirmi que la presència de l'esprit  l'ha omplert ( no em pregunteu de què ni on ). M'agrada molt més l'esperit i l'aspror de les garrigues, que m'olia amb delectació, nocturnitat i anglofília...

"Things could be heaven but this feels like hell/
So hold your head high cause you know I'd die
For better days"
 És el que dirien els Gun en ocasions com aquesta... : "Les coses podrien ser celestials però això és un infern, tingues el cap ben alt perquè saps que em deleixo per dies millors."