Ves al contingut principal

Edat i ruqueria ( Las Vegas?)


Per raons que ara no vénen al cas, l'edat mental minva i la ruqueria creix. Ve a ser una mena de Lluna extravagant, en què no es veuen quarts minvants ni creixents, però se veu com ara porta bufanda de colors, o ulleres de gat, o escolta els AC/DC. Lo pitjor del cas és que els escolto mentre escric poesia, que ja són ganes. Vindria a ser com si lo sinyó Xèspir se posés la Kate Perry per a inspi(trega)rar-se en lo Romeu i la Giuletta. La panxa me fa la guitza, lo cul crida a tothom "Eh, que sóc aquí!!!", la pitrera augmenta a cada sospir que faig, i entremig me vaig a emprovar roba i la dependenta me diu "Però si fas molt de goig! Ho tens tot a lloc!". He escrit l'article per a la revista del meu poble, i entre riallada i esbufegada, lo Sant de casa meva me feia riure encara més. Sóc viva. L'altre dia un home me va mirar al sortir ell d'un bar, als ulls. No creia que fos a mi, perquè va girar els ulls i va tornar-hi. No patiu, no me posaré minifaldilles. Segur que m'arresten per escàndol mediàtic i alçament popular. Però m'he comprat artilleria pesada per contraatacar en cas de poca irrigació als ulls quan jo passo pel costat. I no insistiu, NO us ho explicaré. Veureu un gran somriure al bloc, malpenseu...Sí, ho heu encertat!!

Comentaris

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX