Ves al contingut principal

Tarda de setmana blanca ( 1 )


Tinc els nens a casa. No estem pas esquiant, ni de bon tros, tot i que un dels tres es pot llençar per pendents glaçades sense xiclar ni perdre la compostura. L'altre ( JO ) ho faria sense ulleres, i clar, amb el poc senderi que li quedaria, ja em direu quina fila faria ben desfeta i amb el cervell escampat damunt la neu tan blanca. I el tercer, bé, val més que el vigilem de prop, no hi veu gaire i de parlar tampoc en sap molt... Doncs aquí ens teniu, mirant de passar la setmana blanca a la manera segarrenca, o sigui, alternant el sofà amb l'ordinador i amb el lavabo i la taula de la cuina. Perquè sí que una cosa és certa : l'any que ve plegarem el curs el dia 7 de juliol, i el començarem quan encara no s'ha tancat la temporada de les piscines municipals. I com que el gran mag Arall es va treure del barret aquest invent contra la crisi, que és enviar la gent a esquiar perquè se'ls passi la mala llet i oblidin com cobrar els diners de l'atur que ja se'ls ha acabat, i al Zapatero buscant entre burques als que han d'invertir a casa nostra des de Quwait (Q8, en petroli ) i triant entre Libia i Tunísia, jo combrego com puc amb la manera de fer del nostre Departament, que s'anomena d'Educació quan s'hauria de dir d'Eliminació de Costums Atàvics i Sensats per Alliçonar els Plançons Adolescents ( ECASAPA).
Per si de cas, anirem a la citi a comprar una capsa de plàstic per posar-hi els CDs de jocs del Sant, i estirar les cames, a més d'agenciar-nos uns quants productes de neteja, ja que això de fer de "maruja" augmenta la percepció i conseqüent eliminació de la porqueria en qüestió d'hores-llum... I sí, sóc mama amb nens durant la setmana blanca, que per a mi és "setmana de bugada de colors i BLANCA".

Comentaris

  1. Déu ni do la collonada que es va treure de la màniga el germaníssim.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX