Lluc i jo a l'església

DIUMENGE A MISSA

Lloat sia aquell
que en paraules lentes signa
cadences i tolerància cap al net
de pensament, ja que ell mateix no en pot tenir.
I les pregàries dels humils escolta,
abraçat al centre de la seva vida,
de retorns ple i místic, com perdut
en una rialla de goig absolut.

La música del perdó potser percep,
canta tohom, la que el serva també,
i l'halo del misteri es desfà.

El poble t'estima, sense miracle ni
paràbola, perquè tu ets la paraula
del just i el compliment
del segon abans del Judici sense Raó.

21 de març del 2010