S'ha produït un error en aquest gadget

diumenge, 8 de maig de 2011

Estellés, perdoni l'atreviment...



Del gran poema del Vicenç Andrés Estellés, Els amants, jo en vaig fer una adaptació personal i intransferible d'un algú molt especial. Espero que us agradi, i que el senyor Estellés no es regiri a la seva tomba..., perquè podria ser que avui ho fes. Ai...

ELS IMPRUDENTS

"No hi va haver en cap castell dos nobles com nosaltres.
Inevitablement, jo et desitjava de nit i de dia.
Tot ho recordo mentre tu potser treballes.
No ha passat gaire temps, encara,
tanmateix, tot sembla tan llunyà ara.
El record teu m'assalta sense avís
i sóc sola mentre em mesuro per terra.
Entenguérem que l'amor, o semblant,
era una brasa encesa dins la nit
( contrària a la religió catòlica, per suposat ).
Em desperta, de nit, com un malson,
i et somnio sense por, i m'encalço i t'imploro.
Sempre vaig pensar que no fóra
elegant, el nostre amor, i que al mig
del carrer, les nostres boques es badarien casualment.
El nostre amor és rústic i agrest, és singular,
i enyorem la boira amable de la Terra,
la que amaga el noble desig de menjar-nos.
I doncs, què hi farem! Som així, ja ho sé.
Desconeixem en Bécquer i altres rimes i llegendes,
i en Cernuda i en Parcerissas, i molts més.
Ens arramblarem en un racó de carreró fosc
i sense pena ens renyarem per ser tan atrevits,
que ja no fa per nosaltres, i coses semblants.

No hi va haver en cap castell dos nobles com nosaltres,
car de nobles com nosaltres ningú no n'ha parlat mai tan bé."

Montserrat Aloy i Roca
febrer-març 2011

1 comentari:

  1. S'ha de ser atrevida per a barreja Vetusta Morla i adaptar el genial Estellés de manera lliure.

    Algú diria que és pecar de supèrbia.

    Jo diria que el futur és dels agosarats!

    Enhorabona. Genial post!

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!