Ves al contingut principal

C'est la vie...!



1. Em cau la pulsera d'or que em va regalar ma mare dins de la toilette. Agafo unes pinces de cuina, i amb  delicadesa de chef cook les pesco del mar casolà de la tassa. He rescatat uns 60€ de metall preciós. La rento, les rento ( polsera, pinces ) i la porto a arreglar. Llenço l'aigua del mar biològic al Xercavins. Respiro alleujada. No fan pudor.

2. Em banyo a la piscina del poble. Sóc feliç. Em trec les ulleres de peix. Surto i després d'eixugar-me el cap i els braços em disposo a buscar les ulleres de debò dins del seu recipient de plàstic vermell. L'obro. Trec 1/2 ullera. L'altra és dins. O em creix el nas per aguantar la mitja ullera, o se'm cura la miopia en un tris-tras, o m'he d'anar a arreglar la muntura. Em poso les ulleres de peix per trobar la meva família i no ser acusada d'abandó familiar, i saludo als que aconsegueixo conéixer. Realment, semblo un peix fora de l'aigua. Per sort, tots els meus fans encara estan de vacances, i els paparazzis no saben on para Verdú. Respiro alleujada. A casa tinc unes altres ulleres. Sóc rica en diòptries per a malastrucs ( llegeixi's gafes ). Surto al món. I el trobo igual que amb les ulleres de peix. Yipee!!


3. No va internet. Ens estirem els cabells preguntant-nos quina n'hem fet. El cable és a lloc. L'endollem. Darrere de l'aparell hi ha un botó. Estava en posició "off". Torna la normalitat a casa, tornem a estar connectats amb el món.

4. M'han regalat una ploma estilogràfica. Ja en tinc unes 7. Ara em falten paraules per escriure.

Faig un somriure sorneguer. De no ser pel que explico no estaria somrient. Bon dimarts!!

Comentaris

  1. Jo també. Acabo de caure del tinter i semblo un peix fora de les ulleres. Però fa calor i el peix s'ha ficat altra volta a internet.

    ResponElimina
  2. El més greu de tot és quedar-se sense internet, i si el botonet de l'aparell està en posició 'off' vol dir que algú l'ha hagut de posar en aquesta posició. Jo buscaria culpables.

    ResponElimina
  3. res que no es pugui arreglar, jo m'he passat el dia sentint bufar el pseudo-cap i jo pensant que és una balena i que navego. Por ahí resopla!.

    ResponElimina
  4. Hola, nois... Jordi, Alyebard, XeXu, tot passarà, i demà serà un altre dia.
    Tingueu fe. Abraçades.

    ResponElimina
  5. A aquestes alçades del dia ja no crec que passe res més. A veure si tenim sort.

    Paraula de comprovació "chaph", malament!, creuem els dits.

    ResponElimina
  6. Almenys has aconseguit trobar remeis per a bona part dels maldecaps! I no és poca cosa!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX