Passa al contingut principal

SABA NOVA



Som tots dos al menjador. Tenim la finestra del balcó oberta, de bat a bat, escoltant aquesta cançó dels Psychedelic Furs. Penso en les amigues. Una va ser una coneixença molt intensa, el 1r any de carrera, a Lleida. Ella i jo teníem les mateixes aversions, els mateixos gustos, i ens recordo amb el balcó obert al carrer, escoltant aquesta mateixa cançó, l'any 1986. L'altra és una de més recent, traspassada recentment, el dia 6 de juliol, als 45 anys, d'un càncer cerebral. El cel no fa diferències entre elles dues, perquè totes dues eren angelets : van entrar a la meva vida, em van fer veure i conèixer moltes coses de mi i d'elles, em van donar una lliçó d'humilitat amb la seva mort prematura i injusta. Sí, el cel és tot el que duus dins del cor.

I perquè us parlo de saba nova? Doncs perquè crec fermament en el relleu dels éssers humans a la Terra. Aquesta xicota se n'ha anat. A canvi, torno a ser tieta. El cel ha posat una Estel a la meva vida, des del dia 24 d'agost, dos dies després del meu aniversari.

I la vida s'obre camí, entre rialles i llàgrimes.




Comentaris

  1. Enhorabona!, per la menudeta que ha vinguda, però, ajusta el gps tria una eixida i ix de la rotonda ja.

    ResponElimina
  2. Ja diuen que la vida ens fum unes clatellades tremendes per a després regalar-nos el més bell dels seus somriures.

    Preciós post, preciosa dedicatòria a aquestes amigues, i a fer que aquesta nova vida pugui gaudir de tants somriures com sigui possible i que pugui entomar les mínimes clatellades possibles.

    ResponElimina
  3. Potser sí qeu la Natura té com una balança..., de tota manera de vegades per el pes... I què som sinó entre somriures i llàgrimes...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  4. No hi podem fer més, uns marxen i els altres arriben. La llàstima és que marxin tan aviat, perquè encara no era hora. Siguin on siguin, que el seu record no es perdi, parlant-nos-en es manté i perdura, això segur. I bé, felicitats per ser novament tieta.

    ResponElimina
  5. Malgrat la duresa, hi ha un nou estel en el camí!

    ResponElimina
  6. Ja ho diuen, quan es tanca una porta Déu obre una finestra. Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Per molts anys: per l'aniversari, per la nebodeta i pel bloc. Ja ha caducat la vuitada, però què hi farem. L'any que ve seré puntual, ara que ens hem trobat en l'amistat de la xarxa. Ben trobada, cantireta! Visitaré el teu món de paraules en positiu, de vida. M'agrada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars