Passa al contingut principal

SE FA SABER....!!

A vere... cap de setmana superat amb nota ( 11/10), do de llengües assolit ( a saber : per a sords, català, castellà, anglès i francès, aquest últim amb sorpresa perquè "je pensais que je l'avais oublié tout!" ), nevera a punt de dimitir per estar ensenyant les vergonyes ara sí, ara també; gent que entra i surt de casa amb un "Salut!" que diries de tota la vida i claus com si visquessin amb nosaltres, catolicisme ben entès,
traduccions xurruteres que fan gràcia i rialles saníssimes amb l'Alsàcia, seminarista d'allò més eixerit i ahir al vespre, 12 a sopar... m'explico: me'n vaig a la terra dels PERCEBES i no penso enviar-ne cap per correu, ni que sigo certificat amb acús de rebut. Si se m'encomana res dels GALEGOS, us ho faré saber...o no ;)
PD. El cap de setmana ha estat genial degut a haver acollit gent de la Jornada Mundial de la Joventut en pelegrinatge a Madrid. Vam tenir 2 xicots, que es van ajuntar amb les 3 xicotes de la mama política, i hem fet els àpats junts. També he ajudat a fer d'intèrpret per a la parròquia. Per tot això i el record que ens queda, ho reconec: m'ho he passat molt i molt bé.


Comentaris

  1. Hehehe, està molt bé l'explicació final per acabar d'entendre el post, però jo aquesta la sabia! Ja vas comentar al meu blog això de que acollíeu dos joves de la peregrinació, i veig que ha estat tot un èxit, us en queda una bona experiència al sarró. I ara escapada. Doncs que vagi molt bé per aquelles terres.

    ResponElimina
  2. Porta, si més no, alguna expressió de la terra, que tots en gaudirem. Au revoire, fins ara!
    paraula de pas
    crybie, t'ho juro!

    ResponElimina
  3. Fa goig veure tan optimisme! Un cap de setmana rodó!

    A mi els percebes no em fan el pes... ara, els formatgets i els xoriços criollos... ufffff

    ResponElimina
  4. I davallà l'Esperit i els donà el do de les llengües ;-)
    Que vagi molt bé per a la terra dels Gallecs.

    ResponElimina
  5. Bon viatge hages tingut per les terres de Galícia.
    Jo m'he quedat a València amb la calor i la meua música.

    Vicent.

    ResponElimina
  6. Feliços 44!!! Per molts anys, cantireta!

    :)

    I tinc grans amics en terres gallegues! Una terra fantàstica i bella.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars