Ves al contingut principal

Useu i després llenceu?



Com diu en XeXu, ser gat i estar amb relacions amb ratolins pot dur a alguna tragèdia. No per als ratolins, que busquen raons com en la sèrie infantil, sinó per als gats, que semblen adormits i te la foten així que marxes per la porta. Conec gent que sembla inofensiva, i després et mostra una cara bel·ligerant que diries inspirada en "Braveheart" versió lleidatana. Gent que sembla asseguda en "El que tu vulguis, tant me fa" i quan han de triar, són els primers intolerants. Gent que diries que els cal el PIRMI, l'IMSERSO i ser els primers en la cua del supermercat, i quan els veus sortir, ets tu qui t'apuntes als dos de dalt. Gent que diu conèixer molta gent, i resulta que són afegits al Feisbuc després d'una nit de farra, alcohol i sexe sense límits. Gent que és molt bona en la seva feina, i quan els veus per un forat es dediquen a copiar tots els mètodes havuts i per haver. Gent que porta marques i et critica per no dur-ne - i així tu et fas una personalitat pròpia, mentre que els altres l'han pres de les etiquetes de la camisa, pantalons, etc, que duen posats -. Gent que estiueja en llocs només accessibles amb aparell privat amb motor i potser ales, que et fot a caldo perquè tu els fas descobrir l'Espluga de Francolí. Gent que diu predicar amb l'exemple de l'idioma estranger, i a l'hora de la veritat només sap dir ( és veritat 110%, ho prometo!! ) "Uan, txu, fri, jau matx?", i encara rebla assegurant que no cal res més, que allà més enllà d'Andorra ja t'entenen tot el que cal. Gent molt catòlica de diumenge amb vestit de mudar, i a l'hora d'acollir joves els fa por posar-los a casa. Gent rica que es queixa de tot a tothora, i demana rebaixa i descompte i oferta als llocs més insospitats, per després demanar llagosta per a 6, "ben fresca, sisplau, eh?"  Ahir la gata ens va fotre una truita pescada a Tavascan, amb traïdoria i silenci, per cruspir-se-la i deixar el cap, que no és gustós. El que dèiem, gats i ratolins jugant seriosament a menjar-se.

Comentaris

  1. Tots, i dic tots, tendim a donar una imatge diferent segons l'interlocutor que tenim davant. En alguns casos, a voltes, només modulem una mica la nostra forma de ser o la nostra actitud davant d'una o altra persona. Ara bé, hi ha casos malaltissos en que la gent entra en un espiral d'intentar aparentar el que mai arribarà a ser que fa basarda.

    Feu alguna volta per alguns indrets de Catalunya (La Cerdanya, Sant Cugat del Vallès, Matadepera, etc) i veureu un espècimen molt estès de personatges que juguen a veure qui la té més grossa que fa realment pena (ho dic amb coneixement de causa...).

    Per cert, aquest gat ja se la sap llarga... una truita de Tavascan! Nyam!

    ResponElimina
  2. Com s'ho ha fet la gata per a obrir la nevera?

    ResponElimina
  3. Vaja, aquests gats no són massa agradables de pair. A molta gent li agrada aparentar, i sobretot, criticar els altres i tirar-se floretes. Els exemples que dius posen els pèls de punta. Gràcies per la menció.

    ResponElimina
  4. Això és el que jo volia dir amb el meu darrer poema, que sempre ens cal saber on són els bons i els roïns, però cal tenir ben present que podem mirar uns i uns altres des de dalt i veure que tots, tots hi estem implicats, que no hi ha bon ni roïns sinó que ho són perquè els hi posem.

    Bé m'acomiade de vostè, i li done les gràcies per passar-se pel meu humil bloc, és humil però té una gran pretensió, ser la meua roba, és a dir el meu aparador al món, tot i que el meu nom veritable cal aprofundir una miqueta per a assabentar-se, he, he, he, un a de treballar...

    Una forta abraçada

    Vicent.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX