Passa al contingut principal

Estellés, perdoni l'atreviment...


Del gran poema del Vicenç Andrés Estellés, Els amants, jo en vaig fer una adaptació personal i intransferible. Espero que us agradi, i que el senyor Estellés no es regiri a la seva tomba..., perquè podria ser que ahir ho hagués fet i avui ho intentés. Ai., i jo amb només un menat d'alls a casa, hehehe....


ELS IMPRUDENTS


"No hi va haver en cap castell dos nobles com nosaltres.

Inevitablement, jo et desitjava de nit i de dia.

Tot ho recordo mentre tu potser treballes.

No ha passat gaire temps, encara,

tanmateix, tot sembla tan llunyà ara.

El record teu m’assalta sense avís

i sóc sola mentre em mesuro per terra.

Entenguérem que l’amor, o semblant,

era una brasa encesa dins la nit

( contrària a la religió catòlica, per suposat ).

Em desperta, de nit, com un malson,

i et somnio sense por, i m’encalço i t’imploro.

Sempre vaig pensar que no fóra

elegant, el nostre amor, i que al mig

del carrer, les nostres boques es badarien casualment.

El nostre amor és rústic i agrest, és singular,

i enyorem la boira amable de la Terra,

la que amaga el noble desig de menjar-nos.

I doncs, què hi farem! Som així, ja ho sé.

Desconeixem en Bécquer i altres rimes i llegendes,

i en Cernuda i en Parcerissas, i molts més.

Ens arramblarem en un racó de carreró fosc

i sense pena ens renyarem per ser tan atrevits,

que ja no fa per nosaltres, i coses semblants.


No hi va haver en cap castell dos nobles com nosaltres,

car de nobles com nosaltres ningú no n'ha parlat mai tan bé."


Montserrat Aloy i Roca

febrer-març 2011

Comentaris

  1. Ahir no va haver manera de deixar un comentari i el blog jo et veia com desfigurat.
    No crec pas que Estellés es molestés, més aviat el contrari!

    ResponElimina
  2. ¡Hola, cariño!
    Vengo a agradecerte tu visita en mi Siberia. Qué honor saber que te gustara tanto mi espacio.
    Desafortunadamente yo no hablo catalán y no me he enterado de lo que dice tu entrada, pero ya me buscaré un traductor.

    Yo aquí me quedo para seguir leyéndote.

    Miles de besos y mucha luz para ti.

    ResponElimina
  3. Ha de ser un honor per a un poeta, sigui viu o mort, que algú versioni un poema seu. Aquest poema teu el fa més gran encara. Per cert, ho fas molt bé.

    ResponElimina
  4. Déu n'hi do! M'agrada la teva manera de respirar el poema i l'ofec dels sentiments...

    Des del far una abraçada amb barretina.
    onatge

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars