Ves al contingut principal

Pleistocè revisited

1. "Quina marinada que fa!". I el pes de la cua ( confosa amb una palmera degut a una miopia mal curada ) del dinosaure va evitar que l'escriptor escrivís res més sobre el Pleistocè.

2. Quan l'escriptor es va llevar, el dinosaure ja li havia preparat l'entrepà per al col·legi.

3. Quan el dinosaure se'n va anar a comprar tabac, l'escriptor entrava a casa de bracet d'una sargantana de la portada del National Geographic.

4. Dinosaure agraciat busca escriptor lúcid per escriure només 8 paraules. Es gratificarà amb la fama eterna.

5. Quan el dinosaure es va despertar, l'editor del llibre l'esperava amb una tassa de cafè als peus del llit.

6. Dino amb saures, crec
   que escriure esdevé somni
   despert, encara aquí?

Crec que ho hauria de deixar aquí. Si Monterroso se n'assabenta, em rondarà cada nit de la meva vida, i d'un cop ben donat de cua m'enviarà al Purgatori dels escriptors mediocres. Sigueu feliços, i estimeu. No hi ha cap altra veritat a la vida.
   

Comentaris

  1. L'única obligació que tenim és de ser feliços, el dret cruel de ser feliç, que deia Margarit.

    ResponElimina
  2. Em quedo i molt, amb aquesta darrera única veritat (però segur que és l'única?)

    ResponElimina
  3. Molt bo! dino avui no amb saure però potser sí...bon cap de setmana!

    ResponElimina
  4. Mediocre? m'has fet riure, per tant ets bona. I la veritat final és de les millors de la vida.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX