Ves al contingut principal

QUAN SURTO AMB ARTISTES...



"WHEN I GO OUT WITH ARTISTS", dels CRASH TEST DUMMIES,  en el seu disc "God shuffled his feet", Arista, 1993.

Quan surto amb artistes
parlen del llenguatge i dels cubistes i dadaistes
intento pescar què volen dir
i beure tants martinis com ells
i no sé quins pintors m'haurien d'agradar.

Si pogués treure, si pogués treure, si pogués
treure l'entrellat del que volen dir els símbols
potser podria, potser podria, potser
podria conéixer personalment els artistes i parlar-hi.

Si fos en David Byrne
aniria a les sales d'exposició sense gaires escarafalls
m'hi prendria una tassa de cafè
i trobaria que el lloc és prou divertit
i la gent em preguntaria quins són els meus pintors preferits.

I si els artistes manessin a la tele?
Tots els anuncis serien de whisky escocès del millor:
Glenfiddich, Glenlivet, la família d'una sola malta.

Els artistes del futur
inventaran noves coses i altres nomenclatures
i s'estaran dempeus davant dels seus quadres
i cantaran i riuran i citaran les escriptures i
un cop a casa somniaran en quadres al·lucinants.

 La traducció és de la cantireta ( ja sabeu qui és, oi? ), la lletra en anglès és aquí . Aquesta entrada és per a la Glòria Coma. Dec tenir un mal dia ( el temps rúfol no acompanya): sort en tenim dels artistes, fan la vida més alegre i bonica, sense ells fóra molt ensopida ( l'art és a tot arreu, començant pels llençols del llit, per exemple ).

Comentaris

  1. D'aquests només coneixia la de Mmm, mmm, mmm, mmm, pensava que era l'única que tenien. Sona bé, i quina veu que té el tio, sembla de l'ultramón.

    ResponElimina
  2. Els comentaris que fas al meu bloc no són pas dels que no entenen els artistes. Jo no adoro ni venero els artistes però els hi estic molt agraïda.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX