Passa al contingut principal

De l'ull dret



ULL DRET

Oh, l'amplitud de l'aire!

La càrrega del món!

Els braços de les donzelles,
i les mans dels trinxeraires,
que roben i besen amb el mateix
sigil.        I les columnes
dels palaus,  talment com marbre,
turgents i esclaves
del fred!   No pertanyo a l'elit,
l'esforç el sospeso i
prou, l'ample
natural      esdevé       generós
si callo i només miro.

Montserrat Aloy i Roca
7 de gener de 2006

Comentaris

  1. Jo crec que sí. Pertanys a l'elit dels que saben dir coses i com dir-les.

    ResponElimina
  2. Me encanta pasar a leerte. No sé catalán, pero aprendo algo nuevo cuando uso el traductor.

    Miles de cariños para ti.

    ResponElimina
  3. Calen paraules?
    Me'n vaig al blog sublim de l'Helena Bonals. A veure què hi heu posat.

    ResponElimina
  4. Quin poema més interessant has recuperat.

    L'ull dret, com el botó dret, va més enllà de les funcions normals. Permet d'adonar-se de les contradiccions i coincidències, com "l'amplitud de l'aire" i "la càrrega del món" alhora.
    No pertanys a l'èlit dels poderosos, només pertanys als qui no han afegit res a "l'ample/ natural", però que l'han sabut veure, mirar en profunditat. M'inspiro en Forster.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars