S'ha produït un error en aquest gadget

diumenge, 16 d’octubre de 2011

IMPUNTUALITAT SUÏSSA


I llavors el rellotger em va dir: "Miri, li seré franc. Arreglar el rellotge val diners. Però treure aquest home del bigoti dels engranatges no té preu."  I mentre un aguantava la lupa, el del bigoti somreia com si l'estessin enfocant des de Hollywood mateix.

19 comentaris:

  1. Temps Moderns està més vigent que mai.

    Que el tregui de l'engranatge i que el deixi anar.
    Chaplin forever.

    M'agrada el teu blog.

    Petons.

    ResponElimina
  2. Fantàstica aportació pels relats conjunts! I sí, cantireta, ets la primera i la number one!
    Bon diumenge de vi i verema!

    ResponElimina
  3. Hehehe, molt bo! És clar, treure aquest paio dels engranatges segur que puja el preu de la reparació, que després segur que se l'ha d'alimentar i tot.

    ResponElimina
  4. No s'hi val publicar per la nit per ser la primera, eh!?.

    Molt divertit!

    ResponElimina
  5. Molt divertit! Ja m'imagino ara obrint el meu rellotge i trobant-me'l ple d'homenets amb bigoti a dins...

    ResponElimina
  6. És enginyós i descriptiu. Un relat de primera.

    ResponElimina
  7. Hahahahaha molt bo!!! :-))

    Els relats breus així, enginyosos, m'agraden molt!!

    ResponElimina
  8. Hoy el traductor no quiso funcionar. Pero te dejo un fuerte abrazo, bellísima :D

    ResponElimina
  9. Ara entenc perquè sempre anava malament el rellotge! amb aquest dels bigotis dins...

    ResponElimina
  10. Ei però potser val la pena treure'l que aquest paio també val els seu preu....
    Molt ben pensat!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  11. O és un hòbbit, o un "diminuto" (recordes la sèrie de dibuixos animats?), o un descendent bigotut de David el Gnomo!

    Molt bo Cantireta!

    ResponElimina
  12. És que hi ha coses que els diners no poden arreglar. :-D
    Bon relat i molt enginyós!

    ResponElimina
  13. Et puc assegurar cantireta que ara mateix acabo d'escriure el meu relat i ara veig el teu i em coincidit en la idea! m'ha fet gràcia! molt bon relat felicitats!

    ResponElimina
  14. Hi ha tantes coses que no tenen preu...

    Molt bo.

    ResponElimina
  15. Ara s'entén aquella marxa sincopada que portaven els rellotges suïssos des que en Chaplin va fer cap per allà.

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!