Passa al contingut principal

ESCUTS SALIVATS

Torna'm l'heràldica
no consumida,
ni mirada de reüll.
Perquè una pedra
consumeix
l'espai del futur?

Montserrat Aloy i Roca
30 de juliol del 2005


PD. El meu sogre feia escuts de pedra. Un va ser tornat. Altres es van quedar penjats a les parets, i vam oblidar els perquès dels cognoms i les cares.

Comentaris

  1. El teu sogre és/era picapedrer? Tenia el do de saber si una pedra tenia veta dins, amb el só?

    ResponElimina
  2. Parlant de memòria històrica, cal preservar la de cadascú
    No fa gaire temps vaig descobrir l'origen del meu cognom (matern)i em va semblar fascinant
    per cert, jo no oblido mai una cara, tot i que ha vegades més valdria fer-ho

    salut i peles

    ResponElimina
  3. Amb la tecnologia que tenim ara crec que s'haurien de catalogar tots els que es pogués. Avui hi son i demà qui sap

    ResponElimina
  4. El viatge cap al futur,
    de pols i escata.

    ResponElimina
  5. No pateixis.
    Oblidar es el nostre futur.
    Igual que ens oblidaràn.
    No passa res.

    Petons.

    ResponElimina
  6. "Cisternes seques esdevenen cims/ pujats per esglaons de lentes hores" (Espriu): m'agraden molt les imatges d'escales, són esperança.

    ResponElimina
  7. Nunca he visto una escalera asi. Muy bonito el foto.

    ResponElimina
  8. El meu sogre era picapedrer, i el meu marit i el meu cunyat. Visc en un poble on la pedra marca les hores de la gent, on s'ha de treballar molt per a que la pedra deixi lloc a les persones. Gràcies a tots per les vostres paraules.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars