Passa al contingut principal

MIRALL DE LABERINTS

"Qui ets, poesia, que em turmentes de nit, fent-me rebuscar entre els calaixos entreoberts dels meus llavis les paraules adients a cada vers? Qui ets, dona de colors violents, que entres dins meu i em regires les categories gramaticals fins a pervertir el son i esdevenir nosa ? Qui ets, mestra des del no-res, que abassegues la por amb sonets de rima fàcil i aspiració ritmada, i me'ls cargoles als ulls com laberints ? Qui ets, nena que no creix tot i la sang dels malucs, que em mires torbant-me des dels miralls miops, que em lligues a les oracions sense responsori i als adjectius desqualificatius ? Qui carai ets, dèspota il·lustrada, que sense tu jo només fóra terra amb olor a gessamí, i amb tu el món esdevé llum i significat, a pesar de totes dues, a pesar del món i del que significa?"  "Sóc el crepuscle alentit, la vertical amb ploms als extrems, el fràgil equilibri entre el viure i el desitjar."

PD. De vegades no em reconec en els versos que he escrit. Algú semblant a mi viu dins meu, i em dicta el vers que ara em fa desconfiar de la mà que m'escriu.

Comentaris

  1. Inspiració, concentració, abnegació. No t'hi reconeixes, però ets tu. Si deixes que flueixi, de vegades no saps ni d'on venen les paraules. De l'interior segur. Però d'on exactament...

    ResponElimina
  2. Diu la Cristina Orduña que mai no sabem si som nosaltres mateixos o els ecos de les veus que ens rodegen, la reflexió dels ulls que ens miren amb bons ulls. És una gran aventura mirar dins nosaltres mateixos, perquè no sabem qui som. Una abraçada. Que tinguis un bon camí, un bon decobriment, i una bona tarda plena de poesia.

    ResponElimina
  3. Si algú t'està dictant els versos des de dins teu, fes-li cas en tot perquè la veritat es que ho fa molt bé.

    ResponElimina
  4. Amb sinceritat, Cantireta, no sé si puc arribar a captar tot el que desprenen aquestes paraules. Crec, tinc la sensació que van més enllà del que jo arribo a capir... però dringuen amb una musicalitat excepcional. Magistral.

    ResponElimina
  5. Viure és una cosa fàcil, escriure és dolorós. Escriure és fàcil si oblides que també has de viure. Vet aquí el dilema del poeta.
    Gràcies, les vostres paraules m'arriben molt endins.

    ResponElimina
  6. Per mi viure és més dolorós que escriure! Contra la vida, la literatura.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars