Passa al contingut principal

MARIA

La Tia Maria era una dona. Bé, no només era una dona, era una bruixa sense escombra que feia ploure i tronar. Anem per parts. Era la típica tia que es presentava a dinar cap a quarts de tres, quan ja estàs salivant amb el got de vidre a les mans el dinar que s'acaba de coure. Et deia, com aquell que no vol: "I què, què feu per dinar?" I au, ja et veies posant-li un altre plat a taula, encara que ella, per timidesa, només se'l mirés de reüll i mentre et digués què gran que t'havies fet, i explicava a la teva parella aquella vegada en què et va haver de rescatar del wàter del col·legi amb els pantalons a mig pujar. Feies tard a la feina, o al cole, i panteixant sorties amb l'excusa: "Bé, és que s'ha presentat a casa una parenta que feia temps que...blablabla." S'ho creia mai ningú? O bé se't colava a l'ascensor, i l'angúnia de pujar amb algú que no coneixes de res es barrejava amb l'ànsia de treure-li la camisa, i amb la humitat de les dues parts del cervell quan en sorties estaves suada amarada. I en dies de calor intensa, ella trucava a casa i convencia a ta mare de fer-li companyia al cosidor, o a la cuina, triant pésols, o anant a visitar una altra tia seva que li era parenta per part de mare. Tu ja et veies a la platja, amb el banyador nou, o el bikini d'última generació, i aquella donota de veu suggerent i posat beatífic et convencia de fer el contrari que t'havies proposat. El pitjor era el dia en què, convidada a dinar per ella mateixa en un rampell autosuggestiu digne de l'Uri Geller, se t'empegava a l'esquena i et xiuxiuejava la recepta de les albergínies farcides de carn amb allioli mentre tu intentaves lligar l'allioli... i se't deslligava el davantal, se't desllorigava el senderi, se't desbrivava l'all i necessitaves un colador per menjar-te l'albergínia, que nedava en carn picada com un cadàver de pollastre abans d'un caneló a la rostisseria. Tot el que es proposava la Tia Maria era digne de ser estudiat pels parapsicòlegs de més renom del país, perquè s'apareixia com la Verge a les dones en estat de concebre idees relacionades amb el sexe (contrari, és clar).

D'una idea del Jordi Dorca, http://dorcajordi.blogspot.com/2011/11/plou.html

Comentaris

  1. Hi ha parents que millor tenir-los lluny, ben lluny! Ara entenc perquè tinc la mania que no entri ningú a la cuina quan faig allioli.

    ResponElimina
  2. Montserrat,
    Són 3/4 de 3. Què feu per dinar?
    Signat: Uri Geller.

    ResponElimina
  3. Ja em sembla haver-la sentit anomenar així... sobretot per les mames que no volien dir-li pel seu nom davant de la canalla...

    ResponElimina
  4. De ties maries n'hi ha a tot arreu! I se'ns apareix a persones de sexe femení..... es per tremolar!!

    Una abraçada Cantireta!

    ResponElimina
  5. De ties Maria, ha d'existir alguna raça amb algunes variants, de petit vaig tenir una Tia María de carn i os, ulleres baixes i bigoti, que amb freqüència em regalava cletallots per no anar en el bon camí del Senyor. Temps en blanc i negre.

    ResponElimina
  6. Sou molt macos, perquè escriure sobre això no era fàcil!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars