Ves al contingut principal

BARRERES

Em demana en Joan que parli de barreres:

" Quan et crido i no em pots contestar, perquè el meu llenguatge no és ben bé el teu; quan et miro i tu només em sents i no pots tocar el color de la meva bufanda; quan tu, que camines tan ràpid, passes pel meu davant sense aminorar el ritme i quasi em fas caure amb el bastó; quan tothom creu que sumar és fàcil, i jo no endevino perquè els números són diferents, com el resultat; quan em tanques la porta sense mirar enrere, guaita què difícil és fer-ho tot damunt d'una cadira de rodes; quan et reben a casa amb un somriure encara que sigui tard, i jo tinc por a tornar-hi perquè no hi ha el plat a taula ni la roba planxada ni sóc prou invisible; quan la meva pell no em dóna feina, ni el meu passaport, encara que parlo i escric el català millor que tu i que molts; quan els diners que tinc no són suficients per arribar a finals de mes, tot i la despesa en mantenir-nos vius i forçosament animats; quan voldria que estessis sempre aquí, amb mi, i t'he de buscar en els records i les fotografies perquè no saps qui sóc ni com em dic quan et parlo...parlem de barreres".

Comentaris

  1. Cantireta, no sé pas què massa dir... és trist, però preciós a la vegada. Contradictori.

    Una abraçada i un potxonet.

    ResponElimina
  2. Estem tots moixos, oi? Una gran abraçada.

    ResponElimina
  3. Totes les barreres s'hauríen de suprimir.
    M'agradat molt. Bon Nadal!

    Joan

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX