Ves al contingut principal

COC, COC...PIOC!

-Tieta!
- Nebot!
- Mama!
- Fill!
-Vanessa!
- Yonathan!
- Jefe!
- Ehem!
Els vaig saludar a tots, i vaig intentat estrafer un somriure, que es va quedar congelat al bec. Collons, quin fred que hi feia allà, a "la terra promesa"!

Participació pocasolta al 228è joc literari del Jesús Tibau

Comentaris

  1. Santa innocència d'aviram... no creieu mai en cap terra promesa! (excepte la del Camp Nou...) ;p

    ResponElimina
  2. Perdona que em repeteixi, però com diu la Carme, "m'has fet riure molt"!!!!
    Salut!!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX