Passa al contingut principal

CUIXA, ARADA,TRACTOR



A PAGÈS

S'esvaneix, la boira,
prudent. Reposo en marges de blat,
en parades d'ordi invernal,
arrecerada dins del tronc bleït
i et peixo durant aquest recès fidel.
Escric, amb arada vella, el reng
ben dret en llavors i tiges verdes,
atuïda pel fred i el gebre negre.
El rèdit invisible del meu gra,
en porques i en sacs tu el mesures:
dalt del tractor sóc la mare Terra,
i em turmentes ensenyant-me
com la clofolla de l'ametlla escalfa
cossos sense vincles gaire rodons.
Greixa'm, el teu nom rovella,
constant, la meva cuixa cromàtica.

Montserrat Aloy i Roca
gener 2011

D'un poemari eròtic inèdit, "Ell", que algun dia guanyarà alguna cosa...suposo.

Comentaris

  1. Llegir-te sempre m'alegra i és que no acabo mai un poema teu sense un somriure a la boca! Ets genial!

    Ànims que tot el bo és fa pregar!!! Una abraçada enboirada! (ja duc més de 8 dies sense Sol....)

    ResponElimina
  2. Genial! Aquest poemari ha de deixar de ser inèdit ja.

    ResponElimina
  3. Hostiputa quin poema mes ben parit cantireta!!! es perfecte genial , m'agrada moltissim , a l'igual me l'alprenc de mem'oria i amb lo temps en surt una melodia que l'acompanyi ...Permis?

    ResponElimina
  4. ALBA, JP: la humitat va de dalt a baix i de vegades es queda al mig ;) Gràcies!

    MIQUEL ÀNGEL: M'honores... Oi tant que sí!!

    ResponElimina
  5. els pagesos que conec jo no em semblen tant eròtics com el poema... jeje
    (això que estic casada amb un...)

    ResponElimina
  6. JOMATEIXA: No és pagès, però ajuda tenir-hi tracte ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars