m'he fet la pell,
com peix en gèlid glaç.
Fixa't com em treno,
allò que tu creus
inamovible
es refà durant les nits
insomnes del teu llit.
Etern, sóc la terra
abans que tu em fessis vers.
Montserrat Aloy i Roca
PD. D'una foto que l'Alba té al seu bloc, http://albapifa.blogspot.com/2011/12/ara-si.html?showComment=1324943303619#c6540244764172947563
5 cantirers amb opinió:
Que bonic...
Petons.
Quines paraules més boniques! No deixes mai de sorprendre'm!
Les nits refan de moltes coses... oi?
Salut i màgia!
Cantireta... déu n'hi do quines paraules. A mi no em deixen pas fred com les glaçades nits d'hivern.
M'encanta com trenes i teixeixes amb les paraules.
Ets la vida abans de ser convertida en poesia, a base de resistir el fred i la son.
El poema i la foto m'agraden molt.
Publica un comentari