Ves al contingut principal

SOMRIURE DIFERENT

Sóc un somriure sense dents, avui, llavi onflat, barbeta rascada. Talment una víctima del destí, que en moviments descompassats, semblants als tangos amb mi mateix, em vincla i m'estira i em plega i em deixa, sense voluntat, sense mans, pendent de la gravetat insuportable. Tots em miren quan em plego, en tres parts, els braços clamen al cel, les cames s'enfonsen en la terra, i jo torno a ser l'esqueix indefens de la mare, del pare, dels assistents, i les paraules de consol en aquesta rialla sense dents que potser m'acompanya sense saber-ho. Però somric, diferent, com tots en sou de mí, i m'estimeu.

Comentaris

  1. Un somriure sincer és tan lluminós que ni les dents són importants. Somriure canvia alguna cosa per dins.

    ResponElimina
  2. el somriure és una linea curva que ho adreça tot....

    ResponElimina
  3. XeXu, Garbí: us puc ben assegurar que el somriure del meu fill i la meva filla arreglen el món sencer! Sou uns solets, gràcies! :)

    ResponElimina
  4. Buda va transmetre el Zen al primer mestre perquè va somriure. ;)

    ResponElimina
  5. Potser és un somriure diferent, però és un somriure... i això és el que compta!

    El Lluc somriurà molt i molt i molt!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX