S'ha produït un error en aquest gadget

diumenge, 30 de gener de 2011

Festa Major al poble

Wola a tothom.
És festa major al poble, i s'honora Sant Flavià que a més de ser d'origen romà , es va penedir de fer barbaritats i a punt de dinyar-la es va tornar cristià. A mi me sembla més la combinació del Carles Flavià amb les mitges del Calzedònia, vés. En fi, que som cristians i toca fer festa major a l'hivern per tindre entretinguda la canalla i els grans ( lo primer és mintida, perquè se la passen per sota l'aixella, que ni grups d'entreteniment ni re, només una trista xocolata, els han fet portar ), i a més d'oficis sagrats ( en els quals lo meu Sant va destacar tant per la presència física ( perquè és guapo, què carai! ) i per la veu de baríton que té ) mos van delitar (? ) amb música i teiatru. I me direu, TEIATRU? No és funció com cal, ni guió com cal, ni Tamzin Towsend com cal? Doncs no. Va venir l'inigualable Xarlatà, el sinyó Quim Masferrer. A veure, anem per parts. la música la portaven 6 senyores i 1/2 ( perquè 1 estava embarassada ) que cantaven bé. Eren mezzos i feien honor tant a la seva tessitura vocal com al repertori. Val a dir que potser el local on cantaven no era el més adient per a tanta cultura musical ( repàs de cançons des del segle XVI fins al gospel ) però el repertori el vaig trobar molt ben buscat i l'execució va ser de 7/10. A mi em van agradar unes cançons : Bella de Vós, una de Francisco Guerrero i Mr Sandman. En l'enllaç veureu algunes de les cançons que van interpretar.
Després tocava anar a casa per sopar. I al cap de l'hora, veient que la lectura que havia fet no em feia gens de profit, vaig pensar a anar a veure aquell home. I el sentiment que vaig tenir en pic vaig comprovar l'estocada al monedero va ser sensacional : 15€. Que per aquesta quantitat me faig depilar les cames, les aixelles i les celles, i quedo descansada, sense pèl i sense angúnia. O 3 dinars per emportar a la capital de la comarca. O una bombeta de les curtes per al cotxe, o... Bé, vés al gra. Li poso un 6/10. És enginyós i t'explica desgràcies mentre te ven lo que té i lo que encara no té, i se creu que és Déu. Semblant als d'esquerra, vaja...
El dia s'acaba amb el rosari. I a fe que és veritat, ha acabat fatal, aquest cap de setmana de Festa Major. Se'ns ha espatllat lo 1*1 de l'ex-conseller d'Educació Maragall, el que ens ha costat 150€ i que a més carrega l'espatlla de la nostra patarrufa amb els llibres de paper de tota la vida. D'aquesta me'n vaig a l'infern.

dimecres, 26 de gener de 2011

Reencontre



Estimats lectors i estossegadors hivernals,
He tornat. Us pensàveu que me n'havia anat lluny? No, en 40 quilòmetres a la rodona hi ha suficients al·licients per trobar coses interessants per a mi, que no sempre són bons per a la meva salut.És com el torró, que massa cansa i a més t'obliga a fer règim un cop comprovat que s'ha instal·lat còmodament a les "cartutxeres", també anomenades malucs, que són el motor dels ulls dels homes. Perquè no en fan ells, de règim de malucs femenins? I de pitrera, i de cul, i de testosterona? En fi, que l'amistat, el torró, els peus de porc i les ensaïmades de cabell d'àngel s'han de saber dosificar...Ai...! L'altre dia una bona amiga meva me deia que servidora, sense maquillatge, amb pantalons de pana i la rialla més encisadora que tinc faig mirar-me dues vegades. I encara em pregunto perquè els homes no resten impassibles a la meva presència, si sóc mare i tinc més de 40 anys. Una cosa és certa, he escrit molta poesia durant aquesta setmana d'inactivitat al bloc. D'aquella que augmenta l'horitzontalitat i apunta directament al motiu del desig, la que converteix els dics secs en humits, i els canals de rec en deltes...No us la puc mostrar, la presento a un concurs de poesia i cal que resti inèdita. No patiu, tant qui l'ha inspirada com qui em fa de jutge poètic la troben excelsa, i realment instigadora d'encontres íntims. I a mi, sincerament, ja m'està bé. I a tots dos els dono les gràcies per existir i fer-me sentir viva.

Us deixo amb aquest poema, de la Mireia Calafell i Obiol.

INTERPRETA'M

Invoca l’esclat de la follia,

imposa un règim d’excepció,

abraça’m. I en l’abraçada

sigues rebel dels límits,

parla’m de tu, calla’m les nits

– et demanava.



No marxis, no te’n vagis encara.

Equivoca’t abans,

fes hermenèutica de mi. Interpreta’m

– et suplicava.

Llavors jo ja ho sabia:

més mal que el que s’acaba
fa allò que no comença.

I els Aerosmith s'hi avenen molt, amb el que escric... "Long life good music!!"

dissabte, 15 de gener de 2011

Carol Ann Duffy, 2n poema



PARAULES, AMPLA NIT, de Carol Ann Duffy

En algun lloc a l'altra banda d'aquesta ampla nit
i la distància entre nosaltres, estic pensant en tu.
La cambra va girant poc a poc, allunyant-se de la lluna.

És agradable. O ho hauria de ratllar i dir
que és trist? En un dels temps jo cantant
una cançó de desig impossible que no pots sentir.

La lala la. Veus? Tanco els ulls i imagino els turons foscos que hauria de creuar
per arribar a tu. Perquè m'he enamorat de tu

i així és tal com és o tal com és amb paraules.

( Traducció de Montserrat Aloy Roca. )

Words, Wide Night by Carol Ann Duffy 
 
Somewhere on the other side of this wide night
and the distance between us, I am thinking of you.
The room is turning slowly away from the moon.

This is pleasurable.  Or shall I cross that out and say 
it is sad?  In one of the tenses I singing
an impossible song of desire that you cannot hear.

La lala la.  See?  I close my eyes and imagine the dark hills I would have to cross
to reach you.  For I am in love with you

and this is what it is like or what it is like in words.

dijous, 13 de gener de 2011

La gana i el desig



Mentre no arriba la gana, i es troba amb el desig, us deixo amb aquest video del senyor Sting. En un moment diu "Feel her body rise when you kiss her mouth"( Sents com s'aixeca el seu cos quan la beses a la boca ). Somieu, en sec o en dics humits.
I mentre, llegiu en solitari o a alguna orella amiga aquest poema:

Els amants  de Vicent Andrés Estellés

La carn vol carn (Ausias March)



No hi havia a València dos amants com nosaltres.



Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molt anys; han passat

moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l'amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peço d'una orella.

El nostre amor es un amor brusc i salvatge

i tenim l'enyorança amarga de la terra,

d'anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,

que no estem en l'edat, i tot això i allò.



No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.


Els meus alumnes encara somien, quan ens en recordem...

divendres, 7 de gener de 2011

Viatge a l'exterior amb musclos



Estimats lectors del bloc i altres espècies humanes per classificar :
Mos n'anem de viatge. On? A la pàtria de l'arròs, les mascletàs, lo mosquit tigre i el sinyó ( per nomenar-lo d'alguna manera ) Francisco Camps. La ciutat més cara després de Barcelona-és-bona-si-la-bossa-sona. Un dia de museu costa 24€, més 1,80 * 0,60minuts, ja em direu. Només és apte per a famílies benestants, de les que surten a la Hola, i senyors de vorera única. Naltres, que som família i que nem a tot arreu sempre junts, fins i tot per parelles hetero o homo ( és lo que té ser família, vès ), ho trobem car. Hem hagut de dir mentides per arroplegar-nos a dormir plegats, si no volem que la mossa se'ns independitzi a costa d'un bitllet de color lila. El patarrufo ha d'anar supervisat per naltres i l'àngel de la guarda. Ens l'estimem massa per deixar-lo en mans d'ell mateix.
En un altre bloc, el meravellós viatge a Lourdes de l'any passat. ( A Montserrat hi viatjo massa sovint... :) ) Quan torni, la meva visió sempre lúcida i càustica. Apa, feu bondat fins diumenge....

dimarts, 4 de gener de 2011

Edat i ruqueria ( Las Vegas?)


Per raons que ara no vénen al cas, l'edat mental minva i la ruqueria creix. Ve a ser una mena de Lluna extravagant, en què no es veuen quarts minvants ni creixents, però se veu com ara porta bufanda de colors, o ulleres de gat, o escolta els AC/DC. Lo pitjor del cas és que els escolto mentre escric poesia, que ja són ganes. Vindria a ser com si lo sinyó Xèspir se posés la Kate Perry per a inspi(trega)rar-se en lo Romeu i la Giuletta. La panxa me fa la guitza, lo cul crida a tothom "Eh, que sóc aquí!!!", la pitrera augmenta a cada sospir que faig, i entremig me vaig a emprovar roba i la dependenta me diu "Però si fas molt de goig! Ho tens tot a lloc!". He escrit l'article per a la revista del meu poble, i entre riallada i esbufegada, lo Sant de casa meva me feia riure encara més. Sóc viva. L'altre dia un home me va mirar al sortir ell d'un bar, als ulls. No creia que fos a mi, perquè va girar els ulls i va tornar-hi. No patiu, no me posaré minifaldilles. Segur que m'arresten per escàndol mediàtic i alçament popular. Però m'he comprat artilleria pesada per contraatacar en cas de poca irrigació als ulls quan jo passo pel costat. I no insistiu, NO us ho explicaré. Veureu un gran somriure al bloc, malpenseu...Sí, ho heu encertat!!