S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 28 de febrer de 2011

Tarda de setmana blanca ( 1 )


Tinc els nens a casa. No estem pas esquiant, ni de bon tros, tot i que un dels tres es pot llençar per pendents glaçades sense xiclar ni perdre la compostura. L'altre ( JO ) ho faria sense ulleres, i clar, amb el poc senderi que li quedaria, ja em direu quina fila faria ben desfeta i amb el cervell escampat damunt la neu tan blanca. I el tercer, bé, val més que el vigilem de prop, no hi veu gaire i de parlar tampoc en sap molt... Doncs aquí ens teniu, mirant de passar la setmana blanca a la manera segarrenca, o sigui, alternant el sofà amb l'ordinador i amb el lavabo i la taula de la cuina. Perquè sí que una cosa és certa : l'any que ve plegarem el curs el dia 7 de juliol, i el començarem quan encara no s'ha tancat la temporada de les piscines municipals. I com que el gran mag Arall es va treure del barret aquest invent contra la crisi, que és enviar la gent a esquiar perquè se'ls passi la mala llet i oblidin com cobrar els diners de l'atur que ja se'ls ha acabat, i al Zapatero buscant entre burques als que han d'invertir a casa nostra des de Quwait (Q8, en petroli ) i triant entre Libia i Tunísia, jo combrego com puc amb la manera de fer del nostre Departament, que s'anomena d'Educació quan s'hauria de dir d'Eliminació de Costums Atàvics i Sensats per Alliçonar els Plançons Adolescents ( ECASAPA).
Per si de cas, anirem a la citi a comprar una capsa de plàstic per posar-hi els CDs de jocs del Sant, i estirar les cames, a més d'agenciar-nos uns quants productes de neteja, ja que això de fer de "maruja" augmenta la percepció i conseqüent eliminació de la porqueria en qüestió d'hores-llum... I sí, sóc mama amb nens durant la setmana blanca, que per a mi és "setmana de bugada de colors i BLANCA".

Últim diumenge de febrer



AMMONITE

Et prenc la mesura del lòbul,
i amb alenades estovo l’orella,
amago el propòsit poètic
de fer caure murs amb rialles,
i vull mossegar-te per etapes.

No us assembleu en res, l’espiral
i tu : encercles, enfora, la història
i el món, i la guardes, endins, 
com saó d’una corona humil.

Els teus noms t’han dut a mi, i ara
fas de mi la teva penyora, i l’avarícia
es torna fòssil i plata a la cara :
arracada.


Llum. S'acosta la primavera, vénen temps de somniar desperts, de fer tard a casa a la tarda, de prendre coses en terrasses, d'entrepussar amb cotxets i mames esplèndides i nens farcits de roba a la moda, de deixar obertes les finestres de casa i enganxar mocs i costipats fins a l'agost, de mirar-se embadalits els homes amb banyador en platges inaccessibles amb mosses increïblement ben fetes, de llençar la roba de llana i polièster gruixuts, de trucar a amants i enviar-los al Serengeti, d'encomanar sushi i menjar-se'l al balcó, de beure's una Guiness amb aquesta cançó sublim. 

dimecres, 23 de febrer de 2011

Fàstic i exàmens, paraules planes.



Quan res us vaig bé, i tothom us critiqui, i us diguin que perquè ells no han estudiat vosaltres no sabeu donar bé la classe, i a més us facin buscar excuses per descomptar punts per no redactar bé i fer faltes a punta pala, i als sopars en anglès els falta el pebre per amanir la vostra existència, i no trobeu consol ni en el sexe ni en l'alcohol ni en els braços dels homes... THE BREW. 
PD. La tarda ha estat més reeixida, el "caldo" m'ha sortit bo, i tot i no tenir pebre, potser les espècies i una mica de coloret a la cara em faran pujar els ànims ( i la faldilla ). Per sort, demà és dijous, i el dilluns 28 gaudiré ( forma apocopada del futur simple de l'Indicatiu del verb "antonigaudir" ) de la "setmana blanca", amb la qual us en delitaré demà o divendres, depén de les ganes i el cansament.

dijous, 17 de febrer de 2011

....I somniar amb ovelles....


Què fa que algunes nits siguin plàcides, i res no us destorbi, ni el pijama que s'entortolliga a l'esquena, ni els mitjons, perduts en el fons acotonat dels llençols, ni els somnis, que no tenen res a veure amb la feina, ni amb la passada o la immediata, o amb amants propers o llunyans o traspassats, ni el gat que us crida per anar a veure món a les 5.30 del matí, ni cap malson que us empeny a cridar o suar o despertar-vos ennuegats en plors o por de perdre allò que més estimeu. El tacte de qui dorm al costat us torna al món fràgil entre la son i la vetlla, i escolteu com respira : un, alè, dos, alè, tres, alè... I doneu gràcies per la nit que encara us queda i el matí, que encara és lluny. I compteu ovelles fins a oblidar aquest post... I la Kate Bush us hi acompanya de franc...

dissabte, 12 de febrer de 2011

Mort estúpida, com sempre.



Només dues ratlles: un noi més jove que jo, amb dona i criatures, ahir es va morir assegut al sofà, com si res passés, com si fos un parèntesi entre la vida i el respirar. I com sempre, no hi ha viatge de retorn. Escric aquest poema per a la seva mare, a qui jo aprecio molt.

JOAN CARLES

Quedaran les dones,
tal com va fer Penèlope
mentre esperava, potser en va.
I teixirem vànoves de llàgrimes,
en úters buits i en ulls dessalinitzats,
davant d’esglésies tortes en plans
verds a l’Urgell.

Jo et ploraré, esqueix de mi mateixa,
fins a l’esgotament,
fins al son sense somnis,
fins al part de la teva mort inútil,
i em sabré òrfena d’homes.

Et duré endins. I t’estimaré,
abans i després del vespre,
i no aturaré els rellotges.

Montserrat Aloy Roca
Verdú, 12 de febrer del 2011

dijous, 10 de febrer de 2011

Excès de sabó abans de fer non-non



Què passa quan hi ha un excès de sabó a les vides de les persones ? Doncs unes quantes coses :

1. Que a l'acotar-vos per plegar-lo, algú us agraeixi el favor d'una manera poc poètica i força física, per fer servir un parell de paraules esdrúixoles (  i ja en van 3,  hehehe )
2. Que rellisqueu i aneu a petar al terra dels mortals, on podria ser que us hi quedéssiu, si cap àngel de la guarda us plega i us porta al sofà, o al CAP, o al cel...
3. Que us cregueu tot allò que us diguin, i d'aquesta creeu un partit polític, narcisista i poc estable econòmicament, que us separi del tot de la família, amics i compartidors del tallat a l'hora del cafè (¿...?).
4. Que un editor sense escrúpols us agermani en el sac de Paulos Coelhos i veneu llibres com l'Ana Rosa Quintana, en el gloriós dia que va prémer el botó de "copy" sense ser conscient de que canviaria la vida de molts negres escrivents d'aquest país, que no van arribar a Catalunya en patera ( però que pateixen per arribar a finals de mes )
5. Que feu una al·lèrgia al sabó i només pugueu dutxar-vos amb aigua, plena de clor i d'H2O i d'altres impurícies, d'aquelles tan cacarejades per la monja més docta sobre el cel i sota la terra (¿-;)
6. Que creeu un bloc, i creieu que el bloc us fa més guais i més intel·ligents i per això ja val la pena aquest post....
7. Que us compreu el disc "So" del Peter Gabriel i us feu deixebles de la seva música i acòlits de la seva lletra.
8. I que no us vingui la son perquè els seguidors us han fet pujar l'ego, la líbido i la miopia, i ara tot ho veieu tot de color rosa, per efecte de l'inminent atac de Sant Valentí, sinyó que llença fletxes enverinades amb xocolata, licor de móres, sopars romàntics i espelmes amb olor a ostres i cava francès, i després la fenyada serà refer-se'n, especialment lo dilluns al matí....

I ara me'n vaig a fer non-non, apa. Fins una altra, roooooooonnnnnnncccc fiiiiiiiuuuuuuuuuu...!!!!

dimarts, 8 de febrer de 2011

Entrada lluent



Aquest post és molt particular. És una mostra d'agraïment a :

1.Un dels motors ( masculí ) de la meva poesia promou l'edició dels meus poemes. Espero que per molts anys pugui llegir el que escric, tant en particular com en públic, amb ISBN ( wow!! ) o amb dipòsit legal. Des d'aquí, gràcies!!
2. Uns dels parells d'arracades que il·luminen la meva cara pertany a aquesta senyora, la Montse Bote , que en va fer unes amb història poètica. Excel·lent artesana, millor persona, aquest bloc que ella actualitza i que també enllaça amb aquest que ara llegiu és magnífic. No us ho penseu més i no us en penedireu, el dia que us poseu les seves joies el dia o la nit seran molt més resplendents.
3. Els meus alumnes. Llegeixen la meva poesia, m'escolten i em fan persona cada cop que entro a la classe. Per molts anys, i sisplau, que el cor us porti allà on voleu anar!
4.  El senyor Alyebard, el senyor Tinc, i tots els que passeu per aquí i deixeu comentaris a les meves entrades verbals, musicals i poètiques. No us he vist mai personalment, però vull que sapigueu que el motoret d'aquest bloc ronca feliç cada cop que hi escriviu.
5. I els Lax'n'busto, que posen la lletra  i la música adient per a tots vosaltres.

Que sigueu feliços, escolteu bona música i mireu d'envoltar-vos de gent positiva. La resta vindrà sola!

dissabte, 5 de febrer de 2011

Dissabte a la tarda


Com perdre el temps un dissabte a la tarda?

1. Mirar-se la roba de l'armari, la que heu estès i la que encara no heu estès ni penseu plegar.
2. escoltar el periquito ( respon al nom de Xato ) i convèncer lo Jerry ( nom de hàmster, ep!) de sortir del seu cau.
3. Comptar els segons de cada hora, per si l'IRPF se n'ha descuidat algun.
4. escriure poesia eròtica ( si no se duu a terme, no val la pena, ves... )
5. sucar oli al pa i deixar-se'l en qualsevol racó.
6. comptar tots els terminis que encara em queden de pagar la hipoteca ( uns 22 anys, o sigui, 140 mesos amb tots els seus 30 dies i escaig...)
7. somniar desperta amb guanyar lo Ramon Llull, l'Òscar al millor guió, lo Planeta i el Maria Mercè Marçal, tots en un any.
8. perdre 20 quilos d'un disgust ( del tipus : han deixat de fabricar la Nutella, no venen iogurts griegos amb gust a samfaina, o mirar-se la vedella és pecat. )
9. traduir a l'aranès entre becaines "Lo Somni" del Ramon Llull.
10. deixar comentaris rucs a www.care2.com i esperar a ser nomenada "salvadora dels USA", o "estados apretados" segons l'insigne i immortal Francisco Ibáñez.
11. entrar a H&M per a buscar uns pantalons i sortir-ne amb nòvio dues talles més petit.
12. anar a buscar calçots al camp, sota els pins i amb una manta, per si et despistes de tasca...

I ballar al so d'aquesta cançó... Apa, que guanyi el millor aquest vespre de fúsbol!

dimecres, 2 de febrer de 2011

George Winston





Ara mateix el mar porta emocions i passatgers i càrregues humanes sense classificar. I desgràcia, i aliments, i recursos finits. I sal, per a mantenir viva l'espècie humana. Sense mar no fórem aquí.