Victòria emocional

El Barça ha guanyat l'Espanya rància i rencorosa. Servidora rep petons virtuals. El correu es col·lapsa de bones intencions i paraules amables. No hi ha núvols de ràbia a l'horitzó. El plaçonet parla pels colzes. La plançoneta és gran i guapa. Tinc diners per pagar factures ( ep, això no dóna bon rotllo... o sí? ). El Sant envelleix guapo i savi. El gat m'estima, el ratolí és cuco, el perico és del Barça i jo sóc feliç. Almenys durant aquestes 24 hores. Ah! I gràcies als contactes amb el més enllà de Monsenyor Sistach, la meva jefa de  les altures entre Manresa i la capital del país ha intercedit en aquesta victòria de les 4 barres contra el cabdill / cabdell de nom Sisquet, ...

Negra de mi

Avui és un dia no-especial. No tindré marisc per dinar, ni anells de diamants amagats sota el coixí, ni els meus soferts alumnes em vitorejaran així que anunciï que no hi hauran més exàmens d'aquí al Juliol, ni rebré missatges amistosos de part del meu banc en què se'm perdona la hipoteca per amnèsia col·lectiva i comportament exemplar, ni els cotxes frenaran en sec per a contemplar la meva ossamenta perfectament equilibrada, ni a la televisió deixaran d'emetre els anuncis que em posen a mil i treuen el pitjor de mi, ni al mirall del lavabo hi sortirà una imatge ampliada a mida natural de la Nicole Kidman en lloc de la meva, ni el Huey Lewis vindrà des de l'altra banda de l'Atlàntic amb un ram de roses felicitant-me pel meu nom tan ben triat per part del meu pare i la meva mare. Ah, ni la rentadora s'engegarà sola, ni la roba s'estendrà sense la meva ajuda, ni el rentaplats endevinarà el meu pensament, ni les arrugues dels meus pantalons acabaran connectades al meu cervell mitjançant la telepatia, ni, per suposat em restaré anys o càries o sacsons, ni cap acabalat hereu a qui no conec m'ingressarà una quantitat no gens mensypreable d'EUROS ( així, cridant ) al meu compte corrent per a que pugui escapar-me amb el meu Sant i la canalla a un paradís fiscal i oblidar, sense arrugues al front ni excés de greix, que avui serà un dia no-especial, pel fet que em digui Montserrat. Però s'accepten petons.

Sobre l'epilèpsia

PETIT BUDA ( adaptació al català del meu poema "Little Buddha" )

Sóc budista.
Quiet, però viu,
respiro veritablement.
Respecto la vida, cada pas
que faig m'empeny endavant.
No recordo cap vida anterior
en forma d'insecte o fulla morta.
Inspiro aire, ben endins,
deixo que el món giri ben poc a poc,
i amb ulls mig clucs escolto
la compassió amable dels meus.

Dempeus, escèptic,
suporto un atac epilèptic.

Montserrat Aloy i Roca
26 d'abril del 2011

Sant Jordi "à la Cantirette"

L'AMOR, del llibre "Ver7s de la terra", publicat a Lleida per Pagès, l'any 2004, de la poetessa nascuda a Lleida, Dolors Miquel.


T'estimo tan tan endins

que no tinc por de la por

ni dels límits o els confins

més desconeguts del jo.

Feliç Sant Jordi, bons llibres amb roses ben vermelles.

Mocs amb sordina

Amb una mà practico l'onanisme nasal. Amb l'altra, ensumo l'aire viciat de virus. Miro la col·lecció de mocadors de paper que donaré al MACBA quan em mori, m'eixugo les llàgrimes sense ceba que vessen sense parar dels meus ulls, i em faig creus de com arribem a ser xovinistes els catalans, per creure que ens enduríem la Copa a Canaletes. Admiro la ràbia dels culés, al·lucino amb el Sergio Ramos, que pretén convertir la Copa en una vulgar moneda de 0.05 € de suorvenir a València. I torno a mocar-me, amb sordina, per no despertar el meu Sant, que també estima els meu nas, i el comparteix.

Llocs on no m'esperen

Al Feisbuk, lloc on la ubiqüitat és la tònica dels personatges que s'hi passegen, ara compta amb la meva presència. No m'hi espera ningú : cap ex-nòvio, ni antic jefe, ni futur editor dels meus maldecaps literaris, ni enemiga íntima de la infantesa. Tampoc m'esperen a les celebracions religioses arreu del territori, on es purguen pecats per realitzar, i on es disposa d'instruments força enginyosos per a iniciar-se en el massoquisme. Ni en les butigues on qualsevol cosa que compreu costa un bitllet verd, i causa el mateix efecte en les vostres amistats. No hi ha frisança en els llocs d'ambient i il·luminació nocturna que desitgin la meva immediata salutació, on sé que coneguts i saludats hi passen hores entre líquids de vària índole. Al cementiri no se'm reclama immediatament, veus de solvència contrastada del més enllà m'ho han confirmat. A la feina, fins dimarts dia 26 no cal que vagi a impartir il·lustració en les llengües que ( diuen que ) domino. No em veuran en els iacuzis entre persones de molt renom i poca humilitat. Serà impossible que m'albireu entre les multituds que per pocs euros i molta satisfacció s'apleguen en creuers i autocars cap a l'Europa que encara ens rebutja. Als pobles que tot seguit anomenaré, la meva no-presència serà àmpliament comentada : Brno, Anglès, Seró, Calgary ( cal anar-hi? ), Montserrat ( a mi mateixa ? ), La Pera, Els Omells de Na Gaia, Falset, Pau ( quin avorriment! ), Quart ( quina gasiveria! ), Verges ( després de la menopausa, potser sí ), Vilobí d'Onyar ( quan sàpiguin pronunciar-ho poc a poc ), Lloca l'ou, Ges ( per raons comprensibles ), Malgrat ( a veure, més decisió!! ), L'Espanyol ( ecs! )... I a Platja de Miami tampoc, deu estar recuperant-se de l'atac d'universitaris de la Blanca Albió que vénen a purgar els seus exàmens...

Ensopegades gramaticals

!. Perquè a va sense hac? Perquè ha ha d'anar amb hac, si és muda?
2. Com és que la lletra hac és tan important, si ipoteca s'entèn igual?
3. " Tu necedad es tan brillante como las montañas nevadas". Metàfores potents, les dels meus alumnes!
4. Qui diu que El Poema de Mio Cid és emocionant? Encara no m'he recuperat de la seva lectura, allà els 15 anys...
5. "Monorrimas asonantadas" i jo dic "Tu padre, por si acaso". És que el castellà té un aire xulesc...
6. Traduir de l'anglès malament no et fa lligar gaire = " No m'agrada gens que et llevis tan tard" = " I don't like getting up early".
7. Prosopopeya, Sinècdoque, Hipèrbole... I jo pensant que eren noms de pobles de Grècia!
8. Noves investigacions en la literatura catalana atorguen la paternitat de l'autoria del Tirant a ell mateix. O sigui, la primera autobiografia de la història!
9. Si Ausiàs Llach aixequés el cap, se canviaria el nom per Lluís March, i de pas ses al·lotes al·lucinarien i se faria fan dels Antònia Font.
10. Un cop un tradueix al castellà les cançons de la Leidy Gaga, el pop ( d'ultramar ) no es paeix bé i et sent com una puntada a les meninges.
11. Els poetes som uns pesats. Últimament sento que em vigilen pel carrer, per si se m'acut escriure un sonet en algun bar de mala reputació...

Rei sol

Els que volen provocar eclipsis, caldria que abans es compressin ulleres per no acabar enlluernats. Els que volen seduir, abans han d'aprendre a domesticar el verb i afinar la saliva en el seu destí mòbil. Els que intenten colar gols en porteries estrangeres, abans han de dominar bé la trigonometria i les lleis de l'atzar. Els que volem enverinar el nostre enemic, cal que dosifiquem bé la gota darrera, i endevinar per on bufa el vent. Els que tenim gelos dels plançons, val més que sapiguem que ells són nosaltres dividits per dos en un futur immediat. Els que diem que escriure no és res, passegem a les tardes entre difunts i en llegim els epitafis. Els reis sol(s) envegen les llunes, que canvien de cara cada 7 dies. Ser immutable requereix paciència i determinació.

Salvi's qui pugui

Quan el Cervantes és un lloc on prendre's unes copes en una plaça de Madris, les noies són eines de plaer i no de treball a la llarga, la vida és un porro amb fum sense sopa, el 69 és el 70 menys un, el feng-shui és un insult japonés, els folis serveixen per plegar les/els pólvores esporàdiques del cap de setmana, i un bolígraf s'utilitza com a arma dissuasòria en els exàmens orals, a més de veure que els apèndixs afegits dels éssers humans que ajuden a augmentar la població mundial són globus en què viatjar pels aires oxigenats i ozònics de les aules on diuen que s'imparteix coneixement...jo m'apunto als vols europeus de Vueling, i emigro amb les orenetes fredoliques cap a llocs on la gent només disposa de bikinis i tovalloles per afrontar el futur. Apa, he dit!!

PI ( traducció )

PI de Wislawa Szymborska

L’admirable número pi:

tres coma u quatre u.

Els dígits següents només en són el principi,

cinc nou dos perquè mai s’acaba.

No pot ser copsat, sis cinc tres cinc, d’un cop d’ull,

vuit nou, amb el càlcul,

set nou, mitjançant la imaginació,

o fins i tot tres dos tres vuit en broma, o per comparació

quatre sis a res

dos sis quatre tres en el món.

La serp més llarga del món fa uns mil centímetres i poc més.

El mateix passa amb les dels contes, però les exageren.

La caravana de dígits que és pi

no s’acaba al final del full,

sinó que fuig de la taula i vola per l’aire,

sobre les parets, una fulla, un niu d’ocell, els núvols, directe al cel,

a través de la inflor i els precipicis sense fi.

Oh, què curta però semblant a un ratolí és la cua d’un cometa!

Què n’és de fràgil el raig de les estrelles, doblegant-se en qualsevol espai antic!

Mentre dos tres quinze tres-cents dinou

el meu número de telèfon la teva talla de samarreta

l’any mil nou-cents setanta-tres sisè pis

nombre d’habitants seixanta mil

mesures de malucs dos dits una farsa i un codi,

el lloc on trobem l’alegria del trostle quan canta!

I si us plau no us altereu,

i el cel i la terra es moriran,

però no pi, això no passarà,

encara té un cinc prou bo,

i un vuit força excel·lent,

i quasi un set final,

empenyent sense fi una eternitat parsimoniosa.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca

5 d’abril de 2011

PI

Pi by Wislawa Szymborska


The admirable number pi:

three point one four one.

All the following digits are also just a start,

five nine two because it never ends.

It can't be grasped, six five three five , at a glance,

eight nine, by calculation,

seven nine, through imagination,

or even three two three eight in jest, or by comparison

four six to anything

two six four three in the world.

The longest snake on earth ends at thirty-odd feet.

Same goes for fairy tale snakes, though they make it a little longer.

The caravan of digits that is pi

does not stop at the edge of the page,

but runs off the table and into the air,

over the wall, a leaf, a bird's nest, the clouds, straight into the sky,

through all the bloatedness and bottomlessness.

Oh how short, all but mouse-like is the comet's tail!

How frail is a ray of starlight, bending in any old space!

Meanwhile two three fifteen three hundred nineteen

my phone number your shirt size

the year nineteen hundred and seventy-three sixth floor

number of inhabitants sixty-five cents

hip measurement two fingers a charade and a code,

in which we find how blithe the trostle sings!

and please remain calm,

and heaven and earth shall pass away,

but not pi, that won't happen,

it still has an okay five,

and quite a fine eight,

and all but final seven,

prodding and prodding a plodding eternity

to last.

Un altre dia aquí

Sembla que serà un altre dia, el d'avui. Un dia de dubtes, en què el número no és tan important com qui l'ha assolit, i perquè. La seducció ja s'ha acabat, la bufanda de paraules que teixeixo per a escalfar-vos i convèncer-vos no és suficient per als resultats. Aquest món al qual jo us he desvetllat aviat serà vostre. Segurament continuarem confonent segles i canviant els noms de pila dels escriptors, però tant hi fa. El Vicenç Andrés Estellés continua sent un dilema, si la vida quotidiana ens agrada o ens provoca fàstic, per assemblar-se massa al que vivim cada dia. Però demà serà un altre dia. I ens haurem d'esforçar per fer-lo tan bo o millor que el que deixem enrere així que acluquem els ulls.