Ves al contingut principal

CENTRÍPETA

Minva sola, la il·lusió, amb el pas de les hores. En els parcs de temes varis, centifrugada endins, esbandeix, s'esvaneix... però és necessària, perquè regenera. Arriba al cor de qui la necessitava.

PD. He passat 5 hores a Port Aventura amb ma filla. He xisclat més que mai. I m'he abraçat al Monstre de les Galetes!!

Comentaris

  1. Massa vegades pujant al Dragon Kahn o a l'Stampida?

    ResponElimina
  2. Es nota que ho has passat molt bé. Me n'alegre!

    ResponElimina
  3. A vegades no hi ha com xisclar per retrobar-te i que et retrobin.

    ResponElimina
  4. i que perduri en el pensament......

    ResponElimina
  5. Jo sóc massa poruga per aquestes coses!

    ResponElimina
  6. Només de mirar la imatge del post ja m'estic marejant... tant com si hagués pujat a totes les atraccions de Port Aventura!

    M'agrada aquest post, ple d'optimisme, alegria i experiències precioses al costat de les persones més estimades!

    ResponElimina
  7. jajajaja, cantireta, jo hi vaig anar el dia 29, però no sé què m'ha passat, que no m'atreveixo a pujar a cap lloc d'aquests que et remenen i t'alliberen. Abans ho feia, ara m'agafa "canguelis".
    Celebro que t¡hagi anat tan bé, de tant en tant ens convé xisclar ben fort!!!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX