S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 14 de febrer de 2012

COR VALENT

Jo en sé les cales
de cafè i mató
i els boscos de pa que m'amagues.
Ben nua, per por
de veure'm dins l'aigua,
les barques de la son
hi tiren les xarxes i pesquen,
i a la sorra cauen
les natges i els ulls
i els petons que estan de rebaixes.

Del meu llibre, "Gàbies de vidre i pols", pàgina 27. Per al meu marit, el Valent.



8 comentaris:

  1. Quin poema més bonic!
    Quin amor més bonic!
    Felicitats, Cantireta!!!

    ResponElimina
  2. Preciós!, cantireta. Bon regal.
    Al meu blog tinc una secció "Poetes amics" on publico un poema d'aquelles/aquells que me n'envien un. Puc esperar-ne un de teu?
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Ai! Cantireta , mira que en saps punyetera , afinal me faras enveja de veritat he? Aquets puntet de "Kriptonita" que hi poses, li dona a la teva poetica una volada que ja voldrien alguns ja , ja voldrien Je je ,!! Génia que ets una Génia!!!

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!