Passa al contingut principal

DIJOUS


Digues, jou dels dies,
com hom s'allibera
de feinejar sense treva,
de voler que Venus
amoroseixi amb vi,
mel i taronges i petons
la càrrega,
 sempre  feixuga,
del viure terrenal.

Comentaris

  1. El dijous en compra anous!! i el dissante tot s'ho gaste per que se va cap a Verdu a vore ""La cantireta "!!!!
    Olailà quina fresca fa!!! Non fa bo per treballaaar quina rasca i feia!!!Oliala la masovera, la masovera !!!Olaila la cantireta vindrà al dinar!!!

    ResponElimina
  2. No cal alliberar-se'n, del jou dels dies, és el que a la llarga ens allibera.

    ResponElimina
  3. Cantireta, la vida és dura i sempre és bo tenir algun al·licient per fer-la millor :)

    Salutacions des de Lleida

    ResponElimina
  4. La veritat és que impressiona Júpiter tan més gran que la Terra... sembla que ens vigili amb el seu ull, que en realitat és un huracà.

    ResponElimina
  5. feinejar sense treva un miracle avui en dia, si és remunerat es clar

    ResponElimina
  6. M'agrada molt la teua interrogació retòrica en forma de poema.

    ResponElimina
  7. Venus ho amoroseix tot: deesa de la bellesa, nascuda de l'escuma del mar... la feixuga càrrega del viure terrenal, s'hi pot resistir?

    ResponElimina
  8. Hi ha moltes maneres d'amorosir aquest jou, que pot ser feixuc: Venus és de les més agradables!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars