Passa al contingut principal

DOL A LA POESIA

AMOR SINCER

Amor sincer. És normal,
és seriós, és pràctic?
Què en treu el món de 2 persones
que viuen en un món propi?

Col•locats al mateix pedestal per cap raó aparent,
triats a l’atzar entre milions però convençuts
que havia de ser així – com a premi de què?
De res.
La llum prové d’enlloc.
Perquè damunt d’aquestos i no en d’altres?
No insulta la justícia? Oi tant.
No desbarata els nostres principis, bastits 
amb penes i treballs, i fa caure la moral des del seu cim?
Sí, en ambdós casos.

Guaiteu la parella feliç.
Almenys podrien amagar-s’ho,
fingir tristesa i mostrar respecte cap als amics.
Escolteu com riuen – és insultant.
Les seves paraules - falsament entenedores.
i les seves celebracions banals, rituals,
les rutines mútues tan elaborades –
És una conspiració a esquenes de la raça humana!

Fins i tot és difícil de preveure com acabarien
les coses si tothom seguís el seu exemple.
La religió i la poesia, amb què confiarien?
Què es recordaria? A què renunciaríem?
Qui voldria romandre dins d’aquests límits?

Amor sincer. És realment necessari?
El tacte i el sentit comú ens recomanen passar-hi pel damunt 
en silenci, com un escàndol en els cercles més alts de la Vida.
Els nens perfectament sans neixen sense el seu ajut.
No podria augmentar la població del planeta en milions d’anys,
és tan insòlit el seu progrés.

Deixeu cantar als que no han trobat mai
l’amor sincer: “això no existeix!”

La seva esperança els ajudarà a viure i a morir.

Ella ha traspassat avui. La seva obra, magnífica, serà recordada sempre per la saviesa, la ironia i la brillantor amb què exposava les seves idees.
Traducció del poema "True Love", de la poetessa Wislawa Szymborska, guardonada amb el Premi Nobel de Literatura el 1996. La traducció és meva, o sigui, de la Montserrat Aloy i Roca.

Comentaris

  1. Com aniria el món si tothom tingués amor sincer? Crec que millor per algunes coses, i pitjor per d'altres. Les coses tenen moltes repercussions. La gent no hauria de refer la seva vida i els d'IKEA se'n ressentirien...

    ResponElimina
  2. Ostia cantireta ara si que m'has matat !! posar-li un adjectiu a l'amor es com vallar el bosc , perqué ahuria de ser sincer l'amor , l'amor es un conjunt de coses esparses que ens fan emocionar vers unaltre , si això es fa sòlid en el temps pot arribar a ser un sentiment.
    Pero sincer? per força? per imperatiu de que? ha de ser sincer. I com diu el poema exclusiu dels altres .Per a mi l'amor cria més amor i per tant es expansiu,com a consequència d'ell mateix, estimar a algú t'hauria de servir per a estimar més a la resta .Ha de ser possesiu l'amor? sincer , exclusiu , possesiu, únic, per sempre... UFFF!! quants condicionants no trobes? per això fracassa l'amor,perquè el carregem d'acccessoris que no li pertoquen.I tot això ve dels capellans i de Hollywood....

    ResponElimina
  3. Però, pot haver-hi amor que no siga sincer?

    Tots els sentiments que tenim, amor, odi, enveja, etc. són sincers, si no no serien sentiments. No podem sentir i no sentir alhora.

    M'ha fet gràcia el que diu l'Helena Bonals sobre IKEA, completament d'acord.:)

    ResponElimina
  4. L'amor sincer és el que existeix quan hi ha amor; si perd la sinceritat, aleshores és l'engany!!!
    Gràcies per la teva traducció, i per reviure la poetessa traspassada!!!

    ResponElimina
  5. II
    Aquesta escuma que em neix i m’arrabassa,
    no fóra possible ni l’entendria si no fos que sempre,
    d’ençà que sóc a la cort dels homes,
    he triat, a partir d’un misteri inicial
    i una curiositat tendra i profunda pel bastiment de les persones,
    qui ha de ser qui m’ocupi les hores i faci amb mi els trajectes.
    De vegades, massa poques, hi ha una marea sobtada,
    com si la lluna i la vida fessin l’acord d’eixamplar dominis.
    És llavors que en llevar-me, just quan obro les finestres,
    sembla que un pinzell genial ha estès, de nit, vernissos pel paisat
    deixant uns colors molt vius pels murs i els vegetals
    que el dia abans, esmorteïts, groguejaven.
    I passa que la terra que trepitjo se'm fa més propera i palpable
    com si m’hagués crescut, davant dels ulls, dormint,
    un accessori per veure-hi millor de prop.
    I tot em fa un pessigolleig com si brunzís arreu
    un eixam d’abelles enfurides de sol i de flors...
    -Quan hi ha aquesta marea
    i s’aproxima un ser,
    com jo, que mira d’encabir-se dins d’un cos
    i estar-hi a mida.
    Entenc com mai que si l’home, només
    albira la possibilitat, per incerta que sigui,
    d’obrir les portes,
    hissar bandera blanca,
    i estendre les ales cap a un altre...
    ja és a mig camí d’allò que ara en dic Tu,
    per tal d’unificar tots els conceptes esparsos
    que per costum anomenem amor.

    Miquel Àngel Tena-Rúbies
    Tornar de TU. Suports Virtuals AC, Mollet del vallès 2004

    ResponElimina
  6. Que buena poesia, tus lineas son sinceras y sencillas.

    ResponElimina
  7. Me n'he assabentat de matinada i la seva poesia fa molts anys que m'acompanya també.
    Gràcies per traduïr-la!
    Jo també he afegit una entrada a casa.
    Una abraçada, Montserrat!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars