S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 25 de febrer de 2012

EN QUEDA



(CRISI)

No queda res a fer com si,
histèrics,
el nostre gest desesperat provoqués
misèria
en els altres, i llàstima.
Són els fets els que salven,
i les paraules, l'escorta dèbil
que els duu a la llum,
per a ser cremades en sacrifici.
Guardem esperança en pots
ben plens, sota el coixí,
per a que les llàgrimes trobin un lloc
per poder-se reunir de grans.

Del meu llibre, "Gàbies de vidre i pols", pàgina 95.

6 comentaris:

  1. Plas, plas, plas (rima consonant i optimista)

    ResponElimina
  2. Quin poemàs!
    On és pot comprar el llibre?

    ResponElimina
  3. Si escriviu a animdecantir@gmail us en puc fer arribar, d'exemplars, dedicats.
    Gràcies per ser honestos i amables.

    ResponElimina
  4. Jo el vull venir a buscar personalment!!!
    petonssss

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!