Ves al contingut principal

I TANMATEIX




La festa de les llàgrimes
Penèlope havia plorat
fins a eixugar el llac dels ulls.
Així havia tret forces per teixir i desteixir
llençols immaculats, sudaris i túniques
fins que el cor li digués prou.
Quan Odisseu arribà a Ítaca
grapats de llàgrimes li vingueren a l´esguard.
Llavors abraçà l´esposa
Era la seva manera de dir-li en silenci
com era de grata la terra, per un nàufrag,
ell, que havia vist engolir tants esforçats amics
en els braços embravits de Posidó!
Sans i estalvis
mútuament es besaren les llàgrimes.

(Ulisses digué a Penèlope:  "Fores l´astre del matí i seràs
l´astre de la tarda" - Agustí Bartra)  

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX