S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 6 de febrer de 2012

PLORS A MIQUES


PLORS A MIQUES.
Em fan llàstima que de tant plorar
s'hagin quedat secs de paraula,
abatuts al primer cop de pulmó,
entre cava i aorta, desferra humana.
Res no és mesquí, digué el poeta,
alguns ho saben, però res,
la fal·lera del setial i l'encens
podreix tot signe de feblesa.
L'anabolisme és senyera.
S'han veremat l'enteniment.

Del meu llibre "Gàbies de vidre i pols", pàgina 115.

6 comentaris:

  1. Entre cava i aorta, preferisc cava.;-)

    ResponElimina
  2. Molt bonic. inspirat en la foto:

    A l'aigua clara
    trenca núvols i cel
    un fanal borrós

    ResponElimina
  3. Una Miqueta de Plors?
    per plorar una miqueta.
    Ja val mes plorar del Tot!!
    No veieu com cau lo mon?
    Plorem i plorem germans
    ben agafats de les mans-
    Fermenta l'enteniment
    de tans anabolitzats.
    Als taulells aposten trumfos
    que son vides i disgustos.
    La Mare que els va parir!!
    S'han vegut lo veremat
    han fet Pasqua abans de Rams.
    Agafemmos de les Mans!!

    ResponElimina
  4. Les llàgrimes han envaït el canal...

    M'han agradat la poesia i la foto.

    Salutacions

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!