PLORS A MIQUES
PLORS A MIQUES.
Em fan llàstima que de tant plorar
s'hagin quedat secs de paraula,
abatuts al primer cop de pulmó,
entre cava i aorta, desferra humana.
Res no és mesquí, digué el poeta,
alguns ho saben, però res,
la fal·lera del setial i l'encens
podreix tot signe de feblesa.
L'anabolisme és senyera.
S'han veremat l'enteniment.
Del meu llibre "Gàbies de vidre i pols", pàgina 115.
Entre cava i aorta, preferisc cava.;-)
ResponEliminaMolt bonic. inspirat en la foto:
ResponEliminaA l'aigua clara
trenca núvols i cel
un fanal borrós
Una Miqueta de Plors?
ResponEliminaper plorar una miqueta.
Ja val mes plorar del Tot!!
No veieu com cau lo mon?
Plorem i plorem germans
ben agafats de les mans-
Fermenta l'enteniment
de tans anabolitzats.
Als taulells aposten trumfos
que son vides i disgustos.
La Mare que els va parir!!
S'han vegut lo veremat
han fet Pasqua abans de Rams.
Agafemmos de les Mans!!
Les llàgrimes han envaït el canal...
ResponEliminaM'han agradat la poesia i la foto.
Salutacions
Me'n vaig a comprar el llibre.
ResponEliminaGràcies a tots!
ResponElimina